   |
|
| Àlbum de Personatges | 6è-A |
El Sr. Valentí Feia un bon dia a la ciutat de Barcelona, el Barça havia guanyat al Madrid. Però ara no és el moment d'això. El Sr. Valentí es va aixecar com de costum, se'n va anar a treballar. El Sr. Valentí treballava a correus. Quan va arribar es va seure al sentit, i esperava a que vingués la gent per enviar cartes, paquets, etc. El Sr. Valentí es va cansar d'esperar i s'avorria molt, o sigui que es va posar a fer una becaina, i va deixar un cartell dient: - Deixin les cartes i els paquets sobre la taula i no facin soroll, gràcies. El Sr. Valentí continuava dormint i ell no sabia que tenia una pila de feina per fer. Quan es va aixecar i va veure la pila de paquets i cartes que hi havia sobre la taula es va posar histèric. El Sr. Valentí suava pel de pressa que anava perquè cada cop venia més gent. Al final va acabar la feina a les 21:00 de la nit i vet aquí un gat vet aquí un gos, aquest conte ja s`ha fos. |
Quina pena ! Hi havia una vegada dos amics que eren veïns i un dia un li va deixar el canari a l´altre perquè se n'anava de vacances. Sobretot, li va dir canvia-li la gàbia dues vegades al dia posa-li menjar quatre vegades al dia i no li posis música ni de discoteca ni de rock.Ell no li va fer cas i va fer una festa sonada i va posar música de discoteca per això el canari es va morir. Ai, quan vingui el meu veí, trigaria una setmana a tornar només, tot estava controlat li compraria un altre canari igual, però les tendes estan tancades. Ara sí que tenia un problema i dels grossos , però com li ho diria al seu veí? potser dient-li que només va ser un accident..... però en què estaria pensant! amb això no es conformaria, llavors li diria una altra cosa com per exemple que li havia donat el canari als nens horfes però no funcionaria. Era millor que li digues la veritat d´una vegada.Va arribar el dia i va arribar el seu veí i ell es va armar de valor i li va dir al veí. Aquest va posar a riure i li va dir: innocent et vaig deixar l´ocell mort perquè a casa meva entren els gats i se'l podrien menjar. Jo no sé ben bé el que va passar però alguna de grossa, segur, perquè van volar uns quants mobles per la finestra i pel terrat. |
Piolín va de passeig Piolín va sortir de casa per anar a comprar i un llop molt amable li va dir, que si l'acompanyava a fer un passeig amb ell pel bosc. Piolín li va dir que no, perquè ell havia de comprar ! - Ho sento molt, llop però he d'anar a comprar ceba, tomàquet i pastanaga. Doncs a les 6 aquí val ? Piolín va anar a comprar tranquil.lament. Mentre, el llop l'espiava per la cantonada. Quan, el Piolín va passar per allí el llop el va agafar pel coll i el va ficar dins d'una bossa. El Piolín va dir: - Socorro ¡ que jo no he fet res ! El llop va contestar: -Primer agafaré un ganivet i et tallaré el cap després et ficaré a una cassola, després et ficaré al foc i per últim et menjaré. Piolín no va dir res. El llop es va preparar l'olla i es va deixar el sac on estava el Piolín i aquest es va escapar. |
Mozart, Jojann Wolfgang Amadeus I (Sazburg 1756 - Viena 1791) Compositor austríac. Setè fill (segon dels vivents) de J. G. Leopold Mozart i d'Anna M. Pertl. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d'educar-lo i, alhora, exhibir-lo (juntament amb la germana gran Nannerl -Anna Maria-, precoç clavecinista i pianista) com a font d'ingressos. Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d'Austria (1762). El 1763, amb permís de llur protector, l'arquebisbe de Salzburg. Segismund von Schrattenbachs, els Mozart emprengueren un llarg viatge (sud d'Alemanya, Brussel.les, París, Londres, l'Haia, Lió, Suïssa), que suposà per al petit Mozart, aleshores valorat sobretot com a improvisador i instrumentista prodigiós, valuoses experiències: conegué Paisiello, lady Hamilton i els reis-, el papa Climent XIV el féu cavaller de l'orde de l'Esperó d'Or, i poc temps després fou admès a l'Academia Filarmònica de Bolonya. Tanmateix , no reexí a obtenir cap plaça en una cort italiana, i després de sorprendre Milà amb Miridate, re del Ponto (1770) tornà a Salzburg. Hi acabà l'oratori Betulia liberata (1771) i la serenata teatral Ascanio in Alba . |
Mozart, Jojann Wolfgang Amadeus II A Mannheim conegué la familía de Fridolin Weber i s'enamorà de la filla gran Aloysia; només les cartes imperioses deseu pare el feren continuar a París, on estrenà la simfonia K.297 i el ballet Les petits riens, però la indiferència dels francesos i del seu antic protector, M. Grimm, i la mort de la seva mare (1778) el feren decidir a tornar a Salzburg. Els anys següents compongué les simfonies K.318 i 319 i l`òpera Idomeneo, re di Creta (Munic; 1781):influïda per Gluck, és la primera de les seves grans òperes. L'èxit assolit li valgué concerts i invitacions que l'arquebisbe volgué impedir-li d'acceptar, fet que motivà la ruptura definitiva amb la qual Mozart esdevingué el primer gran compositor que intentà de treballar independement dels lligams de servitud. El 1782 rebé l'encàrrec de l'emperador Josep II de fer una òpera alemanya: en resultà el singspiel Die Entführung aus dem Serail ("El rapte del serall"); pocs dies després es casà amb Constanza Weber -tercera filla de F. Weber- , matrimoni que li suposà una càrrega. per sobreviure donà lliçons i compongué moderníssims concerts per a piano i orquestra, que executava personalment en audicions que sovint no li donaven gairebé res. Mozart ha estat considerat el compositor més destacat de la història de la música occidental; la seva extensa producció inclou gairebé tots els gèneres (des del lied i les danses alemanyes fins als concerts per a instruments, com el clarinet K.622 i el d'arpa amb flauta). La seva influència fou profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A Barcelona hi ha actualment una Associació d'Amics de Mozart. |
Gaudí i Cornet, Antoni (Reus 1852 - Barcelona 1926) Arquitecte. Figura cabdal
del modernisme, estudià arquitectura a Barcelona. Des del 1878 fins al
1882 col.laborà amb Josep Fonteserè al parc de la Ciutadella, construí
la fàbrica i dos edificis d'habitatges de la cooperativa l'Obrera Mataronense,
entre d'altres.
|