PrimerA1

lbum de Personatges	6-A
El viatge espacial L'Anna, la Teresa, i l'Elena estaven enfadades perqu la seva mare, no els havia comprat un coet de joguina. Va venir la bruixa avorrida, i les va enviar a la NASA, all van veure un coet acabat de construir, i al costat ,el capit i tres homes, per quan van aparixer les tres bessones van desaparixer els homes. El capit va notar una cosa estranya per va seguir els seu curs, al dia segent el capit les va despertar molt tard i van comenar a estudiar el sistema del coet, i va ser molt divertit , per la nit es van posar els vestits i van pujar al coet i van enlairar-se. Com la bruixa avorrida veia que s'ho passaven b, per fer-los la punyeta les va enviar a la vida real.	Einstein, Albert I (Ulm 1879 - Princeton, Nova Jersey 1955) Fsic alemany. Es naturalitz sus (1900), i posteriorment, nord-americ (1940). Educat a Munic i a Sussa, es doctor el 1905 a Zuric. Fu tamb estudis de msica (era un bon intrpret de viol). No trob lloc en l'ensenyament fins el 1909 a la universitat de Zuric (en 1902-09 fou empleat d'una oficina de patents de Berna); el 1911 pass a la de Praga,, el 1912 a l'escola politcnica de Zuric, i el 1913 a la universitat de Berln; dirig l'institut de fsica Kaisder Wihelm i fou membre de l'acadmia prussiana de cincies. Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905, dedicats a l'anlisi matemtica del moviment browni, a l'efecte fotoelctric, a l'establiment de l'equivalncia massa-energia i a exposar els fonaments de la teoria especial (o restringida) de la relativitat
Einstein, Albert II El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de fsica pel seu treball sobre l'efecte fotoelctric. El 1933, per la seva condici de jueu, s'hagu d'exiliar d'Alemanya i s'instal.l a Princeton, on fou membre de l'Institute for Advanced Study i on resid fins a la seva mort, treballant en la teoria de la relativitat generalitzada, en la teoria del camp unificat, la qual abasta alhora fenmens electromagntics i gravitatoris, i en discussions crtiques sobre les interpretacions fsico-filosfiques de la toria quntica. Einstein s una de les figures ms representatives del procs cintfic del s. XX .	Vking el navegant Un dia navegant per l'oce pacfic es va trobar un taur blanc, un taur blanc me media cinc metres , i va dir que seria una mina d'or. El vking va agafar la xarxa i la va tirar, i la va pujar, al cap d'un instant va pujar un gran taur blanc, per com pesava tant, el vaixell es va comenar a enfonsar poc a poc. Van venir els guardacostes, van rescatar el vking, i el vking va guanyar una milionada.
El vking Brutus se'n va de caa. Fa molts i molt anys, en un poblet anomenat Pedraforta i vivia un vking que es deia Brutus Rocus. Un dia en Brutus es va llevar, es va vestir, es va dutxar ,va esmorzar i va anar-se'n. En Brutus es va endinsar en l'esps bosc de la muntanya, de cop, va sentir un soroll, en Brutus va agafar la massa; de cop va sortir una cria de "velocirraptor", en Brutus li va ensenyar un os que tenia a la butxaca dreta, la cria de "velocirrptor" es va llenar cap a l'os, i Brutus li va donar un cop de massa que la cria va veure les estrelles. En Brutus va tornar cap a casa, i es va fer un entrep de "velocirraptor" per llepar-se'n els dits. En Brutus se'n va anar a dormir. I vet aqu un gat, vet aqu un gos, aquest conte ja s'ha fos.	David el vking Un dia el vking David, va anar a caar papallones, va agafar el seu atrapapapallones, i li va dir a la seva dona, que se n'anava a caar papallones per a l'Emlia. L'Emlia era la seva filla, tenia cinc anys, era morena, tenia els ulls marrons i era molt curiosa. David el vking va anar al camp de Warington Roc, i es va amagar per no espantar cap papallona, es va esperar uns deu minuts i no va veure ni una papallona. Va mirar b i va veure que totes les papallones eren al camp de Papillon Roc. Va anar all i va caar unes vint, i se'n va anar tot content a casa amb la seva dona, i va donar les papallones a L'Emlia, ella es va posar molt contenta, es va ficar a la seva habitaci amb el seu pare, van estar com a mnim dues hores i desprs els van obrir la finestra i les van deixar lliures.