L'enigma de l'esfinx

Adaptació d'un conte grec.
Fa molt de temps, a Grècia, la ciutat de Tebes vivia en plena prosperitat. Però un dia, una esfinx es va instal.lar a la muntanya, al camí que duia a la ciutat.
Aquest esfinx tenia un cap de dona, un cos de lleó i ales d'àguila. Cada cop que un viatger passava pel camí, el monstre li posava un problema:
- Et diré uns endevinalla. Si la respons, me n'aniré del país. Si no trobes la solució, el menjaré.
Però els viatgers no trobaven mai la resposta i eren devorats els uns darrere els altres. Aviat, cap venedor no va voler passar pel camí de la ciutat, cap pagès no portava els llegums a mercat. Tebes estava maleïda.
Un príncep, que es deia Èdip, va sentir parlar de la desgràcia de la ciutat i va decidir d'enfrontar-se amb el monstre. Quan avançava pel camí, va sentir el soroll de les ales de l'esfinx que es va posar davant seu, tot barrant-li el pas.
- Salut!, viatger, li va dir l'esfinx, et diré una endevinalla. Si no en trobes la resposta, et devoraré com a tots els que t'han precedit.
- Estic a punt, va respondre Èdip. - Quin és, va dir l'esfinx, l'animal que camina amb quatre potes al matí, amb dues al migdia i amb tres al vespres?
- És l'home, va respondre Èdip sense dubtar. Al matí, és a dir, quan és un nen petit, camina amb les quatre potes. Al migdia, quan és a la meitat de la vida, s'aguanta damunt les dues cames. I al vespre de la seva vida, es repenja en un bastó.
- Has guanyat!, va cridar l'esfinx furiosa.
I va emprendre el vol, però enrabiada com estava, es va estavellar contra les roques i el seu cos va rodolar al fons del barranc, entremig de l'ossada dels que s'havia menjat.
Èdip va continuar el seu camí. Quan va entrar a la ciutat, els habitants no es creien el que veien els seus ulls. Quan van saber que s'havien deslliurat del monstre, van aclamar el jove príncep i el van fer rei. Èdip va regnar amb saviesa.

FI