Les tres paraules de la reina

Conte recollit per Andreu Ferrer a Menorca.

En una casa tenien tres fills, un que es deia Joan, un altre, Xumeu, i l'altre, Pere. Els dos grans eren molt espavilats, però el petit era curt com una cua de conill.
Un dia el rei va manar fer una crida per fer saber a tothom que la seva filla s'havia de casar i,com era costum, sortiria al balcó i diria tres paraules, i el qui les sabria contestar es casaria amb ell, fos qui fos.
Quan en Joan i en Xumeu van saber la crida del rei van voler anar-hi, per mirar de respondre les paraules de la noia. En Pere va dir al seus germans que ell també volia anar-hi, però els altres no ho van voler perquè tenien por que els fes quedar malament. Ell els va respondre que ja s'estaria callat i no diria res.
Quan va arribar el dia, en Joan i en Xumeu es van mudar de roba, i d'amagat del seu germà van sortir de casa.
Quan en Pere es va adonar que els seus germans se n'havien anat sense dir-li, va arrencar a córrer cap a ciutat, amb la mateixa roba que duia posada, sense mudar-se ni res.
Pel camí va trobar un ou de dragó i el va recollir. I va continuar corrent. Així que va veure els seus germans els va cridar:
- Atureu-vos! Mireu quina cosa més bonica! Som rics per a tota la vida! Veniu!
Els germans van tornar enrere a veure aquella cosa tan meravellosa que els volia ensenyar en Pere. I quan van comprovar que era un ou de dragó li van clavar una plantofada, li van dir que tornés a casa i ells van seguir el seu camí.
En Pere es va guardar l'ou a dins de la bossa i va seguir els seus germans, fins que els va tornar a cridar:
- Ei! atureu-vos! Ara sí que ho és de bonic això que he trobat!
Els germans van pensar que potser sí que ara havia trobat alguna cosa interessant, així és que van tornar enrere, i van veure que en Pere els mostrava un ganxet de filferro, i com que van veure que era tan poca cosa, van estomacar-lo i li van dir que tornés a casa.
Els dos grans van arrencar a córrer i ell, més a poc a poc, els va seguir d'un tros lluny. Al cap d'una estona va trobar una tifa de vaca al mig del camí. Ell que l'aixeca i comença a cridar.
- Ei! Ara sí que he trobat una cosa bona! Atureu-vos! Veniu!
Però els dos grans no en van fer cabal i van continuar caminant. Ell es va ficar la merda de vaca al sarró i va seguir endavant.
Finalment va arribar a ciutat. Tot era gent que s'anava reunint a sota del balcó de cal rei. I ell, amb els pantalons bruts i foradats i la bossa de costat es va ficar entre la gent. Tothom se'l mirava i se'n reia de veure com s'atrevia a presentar-se a cal rei vestit d'aquella manera.
Just quant ell va haver arribat, la filla del rei va sortir al balcó i va dir:
- Tinc foc sota la cua.
- Que voleu que hi cogui aquest ouet?, va dir en Pere tot traient-se l'ou de dragó.
- I amb què el trauries?, va fer ella.
- Amb aquest ganxet, va respondre el noi.
- Merda, per a tu!
- Teniu, aquí n'hi ha un barret!
I li va llançar la tifa de vaca.
I com que en Pere havia contestat les tres paraules de la princesa, es va casar amb ella. I encara són vius si no són morts.

FI