Glossari
dels agents geològics externs
| Agent
geològic extern: |
Elements
causants dels canvis que experimenta la superfície de la terra,
com ara el vent, la pluja,els rius,els mars etc. |
| Al·luvions: |
Conjunt
de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents. |
| Albufera: |
Llacuna
litoral formada per aigüa del mar i d'aigua fluvial tancada per un
cordó de platja. |
| Alvèols: |
Cavitat
de mida petita a les roques , originada per erosió química
o mecànica. |
| Aqüífer: |
Capa
del terreny on s'acumula aigua subterrània. |
| Arrissaments: |
Són
petites acumulacions d'arena encadenades entre si. La superfície
presenta un aspecte ondulat o arrissat. Els forma el vent. |
| Avenc: |
Forat
en forma de conducte vertical que es troba en el paisatge càrstic. |
| Badia: |
Entrada
del mar en la costa en forma de coquilla, generalment més petita
que un golf. |
| Barra
litoral: |
Acumulacions
de sediments en determinades zones del mar. |
| Barranc: |
Excavació
profunda que fa l'aigua de la pluja en la terra , especialment en materials
fàcils d'erosionar. |
| Canal
de desguàs: |
Curs
d'un torrent. |
| Carst: |
Fenomen consistent en
la filtració de les aigües en els massissos de roque calcàries
clivellades i solubles que porta a la formació d'un relleu de depressions
tancades i d'avencs, de cavernes i de galeries subterrànies. |
| Caverna: |
Cavitat
natural, profunda, en una roca, en una muntanya o sota terra. |
| Circ
glacial: |
Zona
circular de l'alta muntanya on s'originen les glaceres. |
| Còdol: |
Fragment
de roca dura allisat i arrodonit per l'acció de les aigües
i el rodolament. |
| Con
de dejecció: |
Dipòsit
de sediments que es forma quan el torrent arriba a la part inferior. |
| Conca
de recepció: |
Conca
on es recullen les aigües torrencials. |
| Congost: |
Vall
estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües
d'un riu. |
| Cordó
litoral: |
Acumulacions
de sediments en zones no gaire profundes del mar i que emergeixen. Disposats
paral·lelament a la costa. |
| Cova: |
Cavitat
subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variable. |
| Delta: |
Espai
de terra generalment de forma triangular, que els al·luvions d'un
riu formen a la seva desembocadura en un mar d'onatge no massa enèrgic |
| Dolina: |
Forat
en forma d'embut que es forma en el paisatge càrstic. |
| Dunes: |
Són
turons d'arena en forma de mitja lluna amb els braços situats en
la direcció del vent. Tenen poc pendent del costat on bufa el vent
i molta pendent del costat contrari. |
| Erg: |
Zona
de dues que envolta l'hamada concèntricament i format per sorra. |
| Erosió: |
Procés
de desgast dels fragments meteoritzats al ser transportats pels agents
geològics externs i del terreny pel qual discorren aquests fragments
transportats. |
| Estalactita: |
Formació
calcària de forma cilíndrica que penja del sostre de les
coves i que es forma per precipitació del carbonat de calci dissolt
en l'aigua que goteja. |
| Estalagmita: |
Concreció
calcària formada al sòl de les coves per precipitació
del carbonat de calci de l'aigua que cau de les estalactites. |
| Estuari: |
És
una desembocadura oberta en forma d'embut que s'origina quan el riu descarrega
materials en un mar obert amb fort onatge i marejades que escampen aquests
materials i impedeixen la seva acumulació. |
| Fletxa
litoral: |
Barra
litoral formada per acumulació de material detrític, lliure
per un extrem i que es recolza sobre un sortint de la costa o sobre una
illa |
| Font
ressorgint: |
Indret
on l'aigua subterrània brolla o surt al la superfície de
la terra. |
| Galeria: |
Camí
subterrani excavat horitzontament en roques. |
| Gorg: |
Clot
gran en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el
seu curs. |
| Hamada: |
Zona
de blocs de diferent grandària que envolta concèntricament
el reg. |
| Llim: |
Fracció
de sòl formada per partícules molt fines. |
| Loess: |
Zona
concèntrica més exterior que envolta l'erg formada per acumulacions
de partícules molt fines bàsicament argila, llims i quars.
Origina sòls molt fèrtils |
| Meandre: |
Corba
o sinuositat molt pronunciada d'un corrent fluvial. |
| Meteorització: |
Procés
pel qual les roques es trenquen i es descomponen pel fet d'estar exposades
constamnet als agents atmosfèrics. Aquest procés afecta in
situ, es dir sense haver sofert transport. |
| Morenes: |
Materials
transportats per les glaceres. |
| Penya-segat |
Escarpament rocallòs de pendent bastant fort, tallat en la
línia de contacte entre terra imar |
| Platja: |
Acumulacions
de sorra i còdols en zones de la costa protegides de l'onatge. |
| Rascler
o lapiaz: |
Solcs
o canals separats per crestes que formen les aigües salvatges sobre
terrenys guixencs o calcaris al dissoldre'ls. |
| Reg
: |
Zona
muntanyosa àrida i de vegetació escassa. |
| Tartera: |
Extensió
de terreny, al flanc d'una muntanya, coberta de fragments de roca despresos
dels cims i que s'han originat per meteorització. |
| Terrassa
fluvial: |
Tipus
de relleu en forma d'esglaó o de replà del terreny originat
per l'erosió. |
| Tómbolo: |
Són
llengües d'arena que uneixen la costa amb una illa pròxima. |
| Xaragall: |
Solc
o regueró en forma de V que forma l'aigua de pluja en terrenys tous
com ara els argilosos en ser arrossegats pendent avall. |
| Xemeneia
de fada: |
Pilar
coronat per una roca de major duresa que s'ha format per l'acció
de les aigües salvatges a l'exercir major erosió sobre la part
més tova. |