|
|
1. Fem ús del microscopi òptic
Activitat 1: Com és un microscopi?
El microscopi és un aparell que augmenta la imatge dels
objectes i ens permet d'observar aquells que, en un principi, són invisibles
per a l'ull humà. Va ser utilitzat per primera vegada, com a tal, per l'holandès Anton van Leeuwenhoek l'any 1675. Té dues parts: una òptica, per observar, i una altra mecànica, que sosté la primera.
La
part òptica
consta de :
• Ocular, lent
situada prop de l’ull de l'observador.
• Objectiu, lent
situada prop de l'objecte que volem observar.
• Diafragma, dispositiu
per graduar l'entrada de llum.
• Condensador, dispositiu
per concentrar la llum
sobre l'objecte.
• Focus de llum o mirall, per
il·luminar l'objecte.
La part mecànica del microscopi consta de:
• Columna , part
que sosté el tub òptic.
• Tub òptic , on es
troba ubicat l'ocular.
• Revòlver , part
mòbil que sosté els objectius.
• Platina , que suporta el portaobjectes.
• Peu , sosté
tot el microscopi.
• Cargol macromètric , que permet
desplaçaments ràpids de les lents.
• Cargol micromètric , que
permet desplaçaments suaus de les lents.
·
·
Localitza cadascuna d'aquestes parts en el microscopi
del teu laboratori.
Activitat 2: Com es fa
servir un microscopi?
L'objecte que volem observar es col·loca en un vidre transparent que anomenen portaobjectes , i el cobrim amb
un altre vidre més fi, que anomenen
cobreobjectes .
Una vegada conegut el funcionament de les parts del microscopi
has de saber que l' augment que ens
ofereix un microscopi, s'obté amb la combinació
de l'objectiu i de l'ocular.
Per exemple, si tenim un ocular de 15x i un objectiu de 40, l'augment
obtingut és de:
40 x 15 = 600
augments.
L' enfocament de l'objecte es realitza mitjançant el cargol
macromètric, i després, s'afina amb el cargol micromètric, fins aconseguir una
visió perfecta per a un cop enfocat l'objecte, passar a l'objectiu
immediatament superior, fins obtenir l'augment desitjat. Cada vegada
que canviïs d'objectiu
vigila no toqui la preparació, el vidre
es pot trencar.
La lluminositat de la mostra la pots regular movent el diafragma fins aconseguir la més adient para cada cas.
Com unitat de mesura , en microscopia
es fa servir la micra (µ). La seva equivalència és:
1µ = 1/1000 mm ; per tant, 1 mm = 1000 µ
·
Observa pel microscopi
diferents mostres ja preparades i dibuixa una d'elles vista amb diferents augments.
Escriu en cada cas el nombre d'augments utilitzats per fer l'observació.
4 x 10 =
........... augments
...........
..............augments
Activitat 3: Com
es fa una preparació microscòpica?
Per observar perfectament un objecte és necessari
sotmetre'l a un procés de preparació que destaqui aquelles parts que ens
interessin. També, que conservi la mostra per a observacions posteriors. Dos fases d'aquest procés són: la fixació i la tinció.
Amb la
fixació s'aconsegueix
que la mostra que volem
observar no es mogui. Se sol utilitzar
diferents líquids: alcohol etílic 70%, líquid de Bouin, àcid acètic,
reactiu de Carnoi, àcid òsmic, ...;
també es fa servir altes temperatures
que ajuden a deshidratar la mostra.
L'objecte, una vegada fixat, ha de rentar-se en un medi
apropiat com l'alcohol o l'aigua.
La tinció consisteix en colorar la mostra que volem observar per a, així, destacar aquelles parts que ens interessi observar. La gamma de colorants
és molt variada i cadascun ressalta una part diferent de l'objecte. Els colorants següents solen utilitzar-se per a ressaltar les parts de la
cèl·lula:
- L'estructura cel·lular: blau de metilè, orceïna acètica.
- El
citoplasma cel·lular: eosina-I, fucsina àcida, verd llum
- El nucli cel·lular: fucsina bàsica, verd metil.
Activitat 4: Com són les cèl·lules de la
ceba? Per practicar l’ús del microscopi pots fer
l’experiència següent:
Com ja
saps, la cèl·lula és la unitat bàsica dels éssers vius, tots els éssers vius estem fets de cèl·lules. Encara que la
majoria de les cèl·lules tenen la mateixa estructura, hi ha cèl·lules diferents
en quant a la forma, mida i funció que realitzen.
Per observar un teixit vegetal i
estudiar les seves cèl·lules, pots realitzar una preparació de teixit de ceba
de la següent manera:
1. Amb
unes pinces, arrenca un tros de l’epidermis transparent de la cara
interior la ceba.
2. Talla
la pell en làmines d´1 cm2 ,
aproximadament.
3.
Introdueix les làmines en un vidre de rellotge amb aigua.
4.
Introdueix una mica el portaobjectes en l’aigua, i amb les pinces
col·loca una làmina de seva en el centre del portaobjectes de manera que quedi
perfectament estesa, sense formar arrugues. Si no queda bé, repeteix la mateixa
operació.
5. Aboca
unes gotes de verd de metil sobre la làmina i deixa que el colorant la impregni
durant uns 5 minuts.
6. Amb un comptagotes i aigua, renta la
preparació amb molta cura. Procura que l’aigua no arrossegui la làmina
que volem observar.
7. Un cop eliminat el colorant sobrant,
asseca les dues cares del portaobjectes amb paper absorbent o amb l’assecamans. Col·loca el cobreobjectes sobre la
mostra i ja estarà llesta per a ser observada.
a) 
Observa les
cèl·lules amb el microscopi començant amb l’objectiu de menor augment.
Localitza les quatre parts fonamentals de la cèl·lula vegetal.
b) Quines parts ressalta el colorant?
c) Fixa’t en una cèl·lula i dibuixa-la. A
continuació, ajudant-te del model d'una cèl·lula vegetal, assenyala les parts
observades.
|
|
40
x 10 augments són ...................
2. Observació dels
bacteris del iogurt
Els iogurt s’elabora a
partir de la llet i amb
l’ajut de diferents bacteris.
Uns, com Lactobacillus casei
o el Lactobacillus bulgaricus
s’alimenten de la lactosa de la 
llet i la transformen en àcid
làctic; uns altres, com Streptococcus thermophilus, donen aroma i consistencia
al iogurt.
Els
bacteris del iogurt es poden veure a amb d’una senzilla preparació
microscòpica
Experimenta
1.
Dissol una petita part de iogurt en aigua, i posa una
gota al portaobjectes.
2.
Per fixar la mostra, afegeix unes gotes de metanol
3.
La tinció la pots fer amb blau de metilè i deixa que impregni
la mostra durant uns cinc minuts
4.
Neteja amb aigua el sobrant de colorant i posa el
cobreobjectes.
5.
Observa fins a 600 augments.
6.
Fes un dibuix del que s’observi amb els 600
augments (15x40).
El iogurt és un aliment derivat de la llet que es forma quan
la llet fermenta.
Fer iogurt
és molt fàcil seguint les instruccions que surten a les iogurteres.
Necessites: llet, ferments o un iogurt natural i iogurtera.
Si no tens una iogurtera
pots fer els següent: escalfa un quart de litre de llet fins els 37 ºC (llet tèbia) i posa-la en un pot no metàl·lic. Afegeix
una cullerada petita de iogurt i tapa el pot. Ara, has de procurar tenir el pot
a la temperatura de 37ºC durant unes 12 hores i ja podràs menjar el iogurt. Si
estàs acostumat als iogurts industrials pots afegir sucre i esències
que donin sabor.
Cerca
4. Els llevats, fongs unicel·lulars
Els llevats es
poden observar amb un microscopi òptic realitzant una senzilla preparació.
Materials:
microscopi, porta i cubreobjectes,
Desenvolupament
1.
Dilueix una mica de llevats
i sucre en aigua destil·lada
2.
Posa una gota en un porta-objectes
3.
Afegeix a la preparació
una gota de bleu de metilè o safranina,
i deixa-la en repòs dunrant 5 minuts.
4.
Passa la preparació
uns segons per l’assecamans i col·loca
el cubre-objectes.
5.
Observa al microscopi a diferents augments, i dibuixa el que hagis observat a cada cas. Si
s’observa la reproducció dels
llevats, dibuixa-la.
augments augments
Qüestions
a)
Quina és la funció
de passar la preparació per l’assecamans?
b)
Per a què posem el colorant a la preparació?
c)
Redacta a la teva llibreta
un
Es donen als llevats diferents aplicacions dins de la indústria; una d’elles és
la fabricació de pa. La tècnica per fabricar pa és força
senzilla.
Materials: els ingredients següents: aigua tèbia (1/4 L, farina (350 g), sucre (10 g/una cullera
gran), llevat natural (8 g) i sal (10g). Totes aquestes mides són aproximades.
Desenvolupament
1.
Posa l’aigua de tot un got (1/4 litre) a escalfar.
2.
Dilueix
el llevat, la sal i el sucre, i barreja la mescla amb la farina
fins formar la massa
3.
Passa la massa per una superfície enfarinada i pasta-la fins que quedi ferma i elàstica,
que no s'enganxi als dits.
4. Cobreix la pasta amb
un pany humit i deixa-la reposar durant una o dues hores, en un lloc on no hi hagi
corrent d’aire. Passat aquest
temps, divideix la pasta en dues parts iguals.
5.
En poses una part a una bossa de
plàstic i la tanques. L’altra part, la poses al forn, a una temperatura
aproximada de 200 ºC, i durant uns quaranta-cinc minuts. Passat aquest temps, tindràs el pa a punt per
menjar. (Però no t’ho
mengis.)
Qüestions
a) La massa de la bossa té orificis o bombolles? Si és així, com s'han
originat?
b) La massa de la bossa té alguna olor especial. A quin s’assembla?
c) Un cop fora del forn, obre el pa per la meitat i descriu com és per dins
(com és la massa a l’interior? Té orificis? Si és així, com s'han originat?...).
d) Amb quina finalitat hi posem
llevats a la massa del pa o pastissos?
e) Redacta a la teva llibreta un
6. Per què surt la
floridura als aliments?
La floridura, com tots els altres fongs, per a viure,
necessiten d’unes condicions de llum, temperatura i humitat adients. Investiga de quina manera
ajuden cadascun d'aquests factors per a què aparegui la floridura en els aliments.
Materials: llimona
(o altre aliment), ...
Desenvolupament:
A) La
humitat: Influeix la humitat de l'ambient en l'aparició de la
floridura? Explica què hi penses.
Pots comprovar si és cert això que penses amb la següent
experiència:
1.
Posa la meitat d'una llimona en un
lloc humit i l'altra meitat en un lloc sec i procura que tinguin la mateixa
temperatura i la mateixa il·luminació.
2.
Deixa-la durant uns dies.
3.
Observa si apareix floridura en alguna de les mostres.
4.
En quina mostra ha sortit floridura?
Quant de temps ha trigat?
5.
Compara els resultats
obtinguts en la teva experiència amb els
dels altres grups de treball.
6.
A partir de les dades obtingudes, a quina conclusió pots arribar
sobre la influència de la humitat en l'aparició de la floridura?
7.
Quina funció té el posar un tros de llimona en un lloc humit i un altre en
un de sec?
8.
Quina diferència trobes entre resultats i conclusions de
l’experiència?
B) La temperatura: Influeix en
l’aparició de la floridura la temperatura de l'ambient on es troba
l'aliment? Escriu el que penses d'aquest
factor i redacta un
C) La llum: Influeix la quantitat de llum
que arriba a l'aliment? Escriu
què penses d'aquest factor i redacta un
Qüestions
a) Quins factors afavoreixen el desenvolupament de
la floridura?
b) En quines condicions creus que és millor
conservar un aliment per a què no aparegui la floridura?.
c) Redacta a la teva llibreta un