El món dels microorganismes tornar a experiències
Els bacteris van ser estudiats per Louis
Pasteur al segle XIX. una vegada que es van
perfeccionar els 
microscopis.
(Experiment 1: Ús del microscopi òptic)
Els Bacteris són éssers unicel·lulars procariotes que formen
el regne de les Moneres. Viuen a tot arreu i en tot
tipus d'ambients; en condicions desfavorables, s'enquisten formant una endòspora.
Els bacteris reben diferents noms, segons la seva forma:
cocs, bacteris
en forma esfèrica; Estreptococs, cadenes de
cocs
bacils, bacteris en forma de bastó;
vibrions, bacteris
en forma de coma;
espiril·les i espiroquetes, bacteris en forma
d'espiral.
Segons com formen colònies: Diplococs, formats per dos cocs; Estafilococs, formats
per grups arraïmats de cocs; Estreptococs, formats
per cadenes de cocs; Sarcines, format per
agrupacions cúbiques de bacteris; Estreptobacils, formats
per cadenes de bacils. (Experiment
2: Observació de bacteris)
Funcions vitals dels bacteris
Reproducció
Els bacteris, generalment, es reprodueixen per bipartició o divisió
binària. A partir d'una cèl·lula mare es formen dos cèl·lules idèntiques a
primera.
En condicions favorables, d'un bacteri, a les poques hores,
en poden sortir de milers . (video: bipartició)
Nutrició i Relació dels bacteris
Els bacteris, quan s'alimenten, ho fan de diferents maneres:
uns, com els cianobacteris, fan la
fotosíntesi i fabriquen el seu propi aliment, uns altres són paràsits d'uns
altres organismes als que perjudiquen; també hi ha sapròfit que
s'alimenten de matèria orgànica.
Quan s'alimenten, els bacteris poden produir diferents
efectes, uns beneficiosos i uns perjudicials. Els beneficis que ens
aporten els bacteris sapròfits són molt importants:
descomponen la matèria orgànica en sals minerals, formen l'humus del
sòl, o el petroli. Al nostre intestí, hi ha bacteris que ens ajuden a digerir
alguns aliments. D'altres, s'utilitzen en la fabricació de formatges i de iogurt. (Experiment
3: Elaboració de iogurt)
Els bacteris patògens causen malalties, com la càries,
l'apendicitis, tuberculosi, gangrena, còlera i la lepra (veure més). Per
combatre els bacteris de manera natural, el nostre cos compta amb l'ajut dels glòbuls
blancs de la sang.
De forma artificial, els bacteris es poden destruir amb antisèptics com
l'alcohol i l'aigua oxigenada. La pasteurització és un procediment
per destruir bacteris amb altes temperatures. Un altre ajut molt important per
combatre els bacteris és el dels antibiòtics , com la penicil·lina descoberta
per A. Fleming a partir de la floridura pennicillium notatum.
Els virus no
estan considerats com éssers vius, no estan formats per cèl·lules. Són molècules
complexes que tenen una grandària menor que la dels bacteris. Són de diferents
formes i estan constituïts per una càpsida de proteïnes, que
envolta el material genètic . La majoria poden cristal·litzar i
romandre inactius fins que entren en contacte amb una cèl·lula viva a la que
infecten i la fan treballar per a la replicació del
propi virus. (Com ataquen?)
Alguns virus produeixen malalties com: la verola, la poliomielitis, el xarampió, la grip, la S.I.D.A., la ràbia,
la rubèola o les galteres (veure més).
El nostre cos es defensa
dels virus formant anticossos que ataquen els virus. Com que la
formació d'anticossos és lenta, es fan servir les vacunes : virus
debilitats de la malaltia que es vol prevenir, que obliguin al cos a fabricar
anticossos contra aquesta malaltia abans que aparegui. Aquests anticossos
queden a la sang de forma temporal o permanent i, així, el cos està preparat
per a una nova invasió del virus, queda immunitzat per a la malaltia concreta. (calendari de vacunacions)
Els protozous són éssers unicel·lulars eucariotes que
pertanyen al regne dels Protoctists i que tenen un
tipus de nutrició heteròtrofa. Viuen a l'aigua, a la terra humida o a
l'interior d'altres éssers vius.
Els microorganismes tenen diferents mecanismes de
desplaçament:
|
Fragels |
prolongacions llargues i primes de
les cèl·lules. |
Dinoflagelats (Ceratum pentagonium) |
|
|
Cilis |
una variant dels flagels. |
Parameci |
|
|
Pseudòpodes |
prolongacions musculars. |
Amebes |
|
|
Cirrus |
grups de cilis. |
Ornithocercus |
|
|
Contraccions |
Prolongacions que s'allarguen i es
contrauen. |
en algues, com la Vorticel·la |
|
Alguns protozous causen malalties: el gènere plasmodi es transmet a travès del
mosquit anòfel i causa la malària o el paludisme. La Entamoeba histolytica es transmet
amb les aigües o aliments, causant la disenteria. El Trypanosoma gambiensis es
transmet a travès de la mosca tse-tse
i produeix la malaltia de la son.
Les algues són éssers que pertanyen al regne dels protoctists; eucariotes, unicel·lulars i pluricel·lulars, i
amb nutrició autòtrofa. El cos de les algues
s’anomena tal·lus, perquè està format per cèl·lules semblants, i no tenen
vasos conductors.
Les algues es classifiquen en:
|
Flagel·lades unicel·lulars |
Grogues unicel·lulars |
Verdes unicel·lulars i pluricel·lulars |
Brunes pluricel·lulars |
Vermelles pluricel·lulars |
|
|
|
|
|
|
|
Euglenes |
Diatomees |
Cladophora |
Fucus vesiculosus |
Chondrus crispus |
Els fongs són éssers eucariotes, unicel·lulars o
pluricel·lulars, amb nutrició heteròtrofa i digestió externa. La
reproducció dels fongs microscòpics, en general, és asexual, per Gemmació com els
llevats (Experiment 4: Els llevats, éssers unicel·lulars), o per Esporul·lació, com la floridura. Encara
que poden tenir una fase de reproducció sexual.
Segons com interactuen per
aconseguir aliments, els podem classificar en:
-
Sapròfits quan descomponen
la matèria orgànica en inorgànica. Alguns són beneficiosos per a les persones,
com els llevats (Sacharomyces minor)
-
Paràsits, quan
perjudiquen a l’organisme del que s’alimenten. Per exemple, el mildiuu de la vid (Plasmopara viticola)
-
Simbionts, quan
s’associen amb altres organismes i es beneficien mutuament.
Els fongs i les algues s'associen forman líquens
|
|
|
|
Hi ha unes altres maneres de classificar
els fongs. (veure)
Hi
ha fongs que són beneficiosos, com els que es fan servir a la indústria alimentària:
els llevat del pa (Experiment
5: Fem pa) o del vi; el 
fong
microscòpic Penicillium
notatum del que es va obtenir el
primer antibiòtic: la penicil·lina.
Quan actuen els fongs
poden causar malalties, com: Candida albicans que produeix una malaltia
anomenada candidiasis, i el Microsporum andouni, que produeix la tinya.
També hi ha floridures que descomponen aliments, com la floridura dels cítrics
(Penicillum glaucum), o la
del pa (Mucor mucedo). (Experiment 6: Per què surt la floridura als aliments?)
Per conèixer més
Microorganismes per a escolars
Protocols d'experiments del Centre
de Documentació i Experimentació
de Ciències i Tecnología
Ministerio de Educacion y
Ciencia (fotografies)