Quan ens parlen d’un laberint ens imaginem una intricada construcció feta de passadissos i bifurcacions constants, on el més fàcil és desorientar-se i perdre’s. De fet els laberints més mítics sempre complien algun objectiu: la protecció d’algun tresor que es volia guardar al seu interior (com a les tombes egípcies) o convertir-lo en una mena de presó desesperant , ja que s’hi podia entrar però, un cop dintre, semblava impossible retrobar la sortida. També se'ls hi ha donat significat místics. Ja més recentment han esdevingut un del passatemps més clàssics, en jardins o impresos en paper.