Televisió digital, telefonia digital, so digital, fotografia i vídeo digital...
Cada vegada que vegis el terme digital vol dir que la informació (sonora,
visual...) està codificada només amb uns i zeros.
Els sistemes de representació amb dos únics signes són força antics. Per exemple
el Yi Jing xinès és un mètode d’endevinació que es basa en les diferents formes
de combinar tres línies de dos models diferents: senceres i tallades. Cada terna
diferent és diu trigrama i hi ha vuit de diferents. Combinant els trigrames
de dos en dos es poden formar 64 hexagrames.
Al segle XVI el filòsof anglès Francis Bacon va inventar un sistema de fer
missatges secrets basat només en dues lletres. Cada lletra de l’alfabet normal
es substituïa per una combinació diferents de lletres a i b.
Al 1835 per Alfred Vail, col·laborador de l’inventor del telègraf Samuel Morse,
va inventar el Codi Morse. Els dos signes, elèctrics, sonors o, en èpoques
posteriors, lumínics, eren un senyal curt (punt) i un de llarg (ratlla).
Gottfried Wilhelm Leibniz
Però va ser el matemàtic Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716) qui, al conèixer
l’existència dels hexagrames xinesos, va veure les possibilitats matemàtiques
d’un sistema de numeració que utilitzés només dos signes. Els dos signes triats
van ser l'1 i el 0 i el sistema es diu binari. La seva base de
numeració és 2. Leibniz va posar les bases pel futur
ús informàtic del sistema binari projectant, fins i tot, una calculadora binària
que funcionaria amb el rodament de boles convenientment canalitzades.
La fotografia de la dreta presenta un model de sumadora binària inspirada en les
idees de Leibniz.
