Càlculi i bullae
A jaciments arqueològics mesopotàmics s’han trobat fitxes d’argila gravades. Algunes tenen més de 5000 anys d’antiguitat. En ocasions aquestes fitxes apareixien al costat de restes d’esferes d’argila trencades. Aquestes petites fitxes reben el nom de càlculi i les esferes el de bullae. La paraula càlculi és el plural del mot llatí càlcul (còdol). S’han trobat també bullae senceres amb els càlculi al seu interior.
Els bullae i els càlculi servien per fer contractes.
-
primer es creaven els càlculi necessaris per representar els productes i les quantitats de cadascun d’ells. Les formes i les incisions dels càlculi podien variar.
-
després es feia la bulla d’argila que tancava els calculi al seu interior. D’aquesta manera el contingut del tracte quedava amagat dins de la bola d’argila. Posteriorment es van fer els dibuixos dels càlculi a l’exterior de la bulla. Així el tracte no era tan secret.
| Fitxes |
Bola amb 11 fitxes |
Bola |
|
.
|
|
 |
| Sobre el 8000 al 3500 a.n.e | 3700 al 3200 a.n.e. | Imatge amb raigs X |
| Amplades entre 1 i 1.9 cm | Diàmetre de la bola 6,5 cm |
Si per exemple un ramader venia a un altre una quantitat determinada d’ovelles el pastor podia portar també la bullae amb els càlculi a l’interior. Quan lliurava el ramat el comprador podia trencar la bullae i mirar si li lliuraven tantes ovelles com les pactades.
|
Escriure fora de les bullae els nombres i posar els càlculi a dins era fer doble feina. Així que, en èpoques posteriors, només es dibuixaven uns pictogrames a unes tauletes planes d’argila per representar els contractes. Al costat tenim un exemple d’una tauleta representant un contracte. |
 |
No és difícil pensar que les fitxes d’argila també es van utilitzar per fer comptes. Podem veure un exemple senzill de resta.