Registres del processador: Estan situats dins el mP formant part de la CPU. La seva capacitat és mínima – una o poques paraules – però el temps d’accés és molt petit.

Memòria “caché”: De poca capacitat i amb un temps d’accés petit, aquesta memòria es situa entre la CPU i la memòria principal. Hi ha de dos tipus L1 i L2.

L1. Memòria “caché” de primer nivell. – caché o chip”. Aquesta memòria s’integra al mP. De poca capacitat – 32 Kbytes – té un temps d’accés molt petit.

L2. Memòria “caché” de segon nivell. – caché o board”. Aquesta memòria es situa a la placa mare. Si bé la seva capacitat és superir – 256/512 Kbytes - el temps d’accés és major que la L1. El moderns micros la comencen a integrar dins seu per augmentar el seu rendiment. ( millors temps d’accés )

Memòria Central o Principal: Aquesta és la memòria emprada pels programes del sistema. En ella la CPU escriu/llegeix dades/resultats però amb menor freqüència que en les memòries anteriors. Sol tenir gran capacitat – actualment l’estàndard està situat entre 128 i 256 Mbytes – i un temps d’accés relativament petit – depenent de la tecnologia emprada en la seva construcció –

Memòries auxiliars o de masses: Són les denominades memòries virtuals, i serveixen de recolzament a la memòria central en el cas d’ésser necessari. Solem tenir gran capacitat però amb un temps d’accés molt lent ( respecte a la RAM). ( per exemple els Discs Durs, els CD-ROM, etc. )

És la part del sistema encarregada d’emmagatzemar la informació. Així doncs, és en la memòria on el sistema escriurà o llegirà les dades, resultats, etc. Per la qual cosa, podem dir que les unitats de disc magnètic, òptic, etc., són també en certa manera, memòries del sistema.

Podem classificar les memòries per tipologia – RAM i ROM ( que veurem després per separat) - o per la jerarquia que ocupen dins el sistema –capacitat de memòria i temps d’accés (lectura/escriptura) – Veiem aquesta jerarquia:

Ram Estàtica: ( SRAM – Static Random Access Memory - ). Aquestes memòries utilitzen un biestable per emmagatzemar la informació, per la qual cosa no precisen tanta electricitat per refrescar les dades que contenen. El seu funcionament és més ràpid però són molt més cares que les dinàmiques.

Async SRAM. Memòria “caché” dels antics 386, 486 i els primers Pentium. Era del tipus asíncron i tenia velocitats d’accés d’entre 20 i 12 ns.

Sync SRAM: Memòria sincronitzada amb el processador amb temps d’accés de 12 a 8,5 ns. Molt estesa als sistemes amb Bus de 66 MHZ.

Pipelined SRAM. Memòria síncrona, amb velocitats d’accés de 8 a 4,5 ns.

FPM – Fast Page Mode – És la memòria més emprada de la història ( ja la muntaven els antics 386, 486 i els primers Pentium ) Amb velocitats d’accés de fins 60 ns la podem trobar en mòduls SIMM de 30 i de 72 contactes.

EDO – Extended Data Output – Aquesta memòria a més de tenir un temps d’accés inferior a 45 ns, permet transmetre un bloc complert de memòria en cada cicle, amb el que milloren les prestacions globals. La podem trobar en mòduls SIMM de 72 contactes i als primers DIMM de 168 contactes.

BEDO – Burst Extended Data Output – Aquesta memòria treballa a ràfegues – burst – Permet transferir dades al processador en cada cicle disminuint els temps d’espera del processador.

SDRAM – Synchronous DRAM – Aquesta memòria es sincronitza amb la velocitat del processador, eliminant els estats d’espera. Pot suportar les velocitats actuals de 100 MHz - PC- 100 DRAM -. i 133 MHz - PC- 133 DRAM -, amb velocitats d’accés inferiors als 10 ns. La trobarem en mòduls SIMM de 168 contactes.

DDR SDRAM – Double Data Rate SDRAM o SDRAM II – Memòria millorada de l’anterior tipus que permet trebakllar fins a velocitats de 200 MHz. Pot duplicar les prestacions obtingudes a la velocitat del rellotge del sistema.

ESDRAM – Enhanced SDRAM – És la competència de les DDR SDRAM. Incorporen una petita memòria estàtica amb el que s’aconsegueix que certs accessos a memòria siguin més ràpids.

DRDRAM – Direct Rambus DRAM – Memòria de 64 bits pot treballar a ràfegues de 2 ns i varis GigaBytes per segon amb freqüències de fins 800 MHz. S’utilitza en les targes gràfiques AGP. La tobarem en mòduls RIMM.

SLDRAM – SyncLink DRAM – És la competidora de la DRDRAM, amb un protocol diferent on els temps d’accés no depenen de la sincronització de múltiples línies, aconseguint velocitats superiors als 800 MHz.

Mòduls SIMM – Single In-Line Module Memory – de 30 o 72 contactes i formades per memòries DRAM – Dinamic RAM – tenien temps d’accés entre 50 i 60 ns ( o superiors ). Aquest mòduls s’havien d’instal·lar en parells, ja que un sol no tenia capacitat per a processar una paraula complerta. – 4 mòduls de 30 contactes pels mP de 16 bits i 2 mòduls de 72 contactes pels mP de 32 bits. A més a més, s’havia de fer servir la mateixa marca i model si no es volien tenir problemes.