| 1.0.3..
Motherboard. - Plaques Mare - |
|
|
|
De
res servirà disposar del darrer mP del mercat, una quantitat
ingent de “meges” de memòria, o un bon disc dur, si tenim
el coll d’ampolla d’una Placa Base de baixa qualitat o baixes
prestacions, ja que és a traves seu que aquests components
és comunicaran, entre ells i amb l’exterior. Uns dels
components més important d’un sistema informàtic és
la Placa Base, Placa Mare o Motherboard. |
|
En
aquesta, emplaçarem la majoria del components
d’un ordinador: el microprocessador, la memòria, les targes
gràfiques, de comunicacions: mòdem, xarxa.
Podem
dir que l’esquelet del nostre sistema. Però a més,
en ella estan disposats elements bàsics
pel funcionament del sistema, com són la BIOS i els
“Chipset”. |
.
|
| 1.0.3.1.
La BIOS. |
|
I encara que sembli el contrari, no!, no s’encarrega de gestionar
les entrades i sortides del sistema. La missió de la
BIOS és la d’emmagatzemar la rutina
– el software - d’arrancada del nostre sistema.
És a dir, sense la BIOS el nostre sistema no es posaria mai
en marxa. La BIOS és el codi màquina emmagatzemat en
un memòria no volàtil, al qual el sistema accedeix en el moment
de l’arrancada. Un cop el sistema està en marxa, la
BIOS s’encarregarà a baix nivell de feines tant importants,
com enregistrar dades al a memòria, etc. De fet s’encarrega
de totes les operacions que controlin les interrupcions governades
per ella. Així que podem dir, que la BIOS és el software
més bàsic i insubstituïble del nostre ordinador, ja que sense
ella, aquest no pot funcionar. |
Les
sigles BIOS responen a les paraules “
Basic Imput - Output System” és a dir Sistema Bàsic
d’Entrada – Sortida. |
 |
|
| La
BIOS la trobarem emmagatzemada en una memòria del tipus ROM.
– Read Only Memory – EPROM – Erasable Programmable
Read Only Memory – FlashEPPROM – Electrically Erasable
Programmable Read Only Memory – ( més endavant parlarem
d’aquestes memòries )
Generalment
trobaren el “xip” de la BIOS prop de la pila que alimenta
la CMOS - Complementary MetalOxide Semiconductor –
que és una memòria tipus RAM encarregada d’emmagatzemar els
valors i ajustos de la BIOS. ( Per això li cal una pila d’alimentació).
|
|
|
Avui
en dia totes les BIOS – generalment totes – són del
tipus Flash, ja que permeten l’actualització
per part de l’usuari. - Aquests memòries poden
enregistrar-se mitjançant impulsos elèctrics - Aquesta
actualització no s’ha de fer a la lleugera, ja que un error
podria fer malmetre la Placa Base per a sempre. |
|
| Com
accedim als paràmetres de la BIOS? Un cop el sistema
està en marxa, desprès del test de memòria, el sistema ens
indicarà quina tecla o combinació d’elles hem de pitjar per
accedir-ne al “setup” de la BIOS. Generalment serà la tecla
“SUP” o “DEL”. Però, per què actualitzar una BIOS?
Doncs per enregistrar les noves funcions que haurà de tenir
per tal de reconèixer hardware de nova aparició. – Tot el
hardware que aparegui desprès de la fabricació de la BIOS
enregistrada en el nostre sistema- |
|
   |
Els
fabricants més importats de BIOS són: Award, Phoenix y AMI.
Una
web amb un ampli llistat de fabricants de BIOS és: |
|
http://www.ping.be/bios/HTML1/bios.html |
|
| Activitats.
1.3.
Cerca els “sites” dels fabricants de BIOS i fes un informe
amb les característiques més importants de les seves darreres
BIOS. |
|
| 1.0.3.2.
El “Chipset”. |
|
Cal
què entenguem el “Chipset” d’una “motherboard”,
com el conjunt de xips encarregats de gestionar
tots i cada un dels components de la Placa Base.
És
a dir, gestionarà el microprocessador, els bussos de dades
i de control, els canals IDE dels discs durs, els ports de
comunicacions amb l’exterior: |
|
 |
Sèrie,
paral·lel, USB, IEEE 1394. – Fireware -, les memòries, el
microprocessador, etc. Podem dir que el “chipset” és
el veritable cervell de la màquina. |
Els
“chipset” més actuals són:, el
i820 de la casa INTEL i el VIA Apollo PRO266 de la casa VIA
per a plataformes PENTIUM III, el i850per a PENTIUM IV i
o el KX133 per ATHLOM. Però encara podem trobar-nos
algunes plaques que munten versions anteriors. Si volem un
gran equip informàtic, cal saber quin munta la Placa
Base, ja que al ésser elements soldats a aquesta,
és impossible la seva ampliació, el que ens
obligarà , de voler més prestacions, a substituir la Placa
Base. |
|
| Relació
de Chipset des de 1998 fins el 2000. |
|
| Activitats.
1.4.
Cerca els “sites” dels fabricants de “Chipset” i fes un informe
amb les característiques més importants de les seves darreres
novetats. |
|
| 1.0.3.3.
Altres aspectes a tenir en compte. |
|
| Quin
format té? Quina és la seva capacitat màxima de memòria? A
quina velocitat pot treballar? Quantes baies d’ampliació posseeix?
De quin tipus? Té integrades funcions de mòdem, xarxa, só,
vídeo,..? Té integrada alguna controladora SCSI? Té un sistema
de monitorització de les constants bàsiques del sistema? -
temperatura del mP, tensions de funcionament –
El
que disposi o no d’aquestes funcions o components farà que
sigui més barata o cara la seva adquisició, però ens donarà
majors o menors prestacions. Vosaltres decidiu.? |
Bé
ja sabem quelcom més de les Plaques Base. Però sí volem adquirir
una, a més del “chipset” ens convindrà saber algunes coses
més. |
| AT.
Plaques pels antics 486 i Pentium.
ATX. És la més estesa. Per equips reduïts podem
trobar la Micro-ATX. |
Format: |
 |
Plaques
Socket 7: Pels microprocessadors Pentium, K5 d’AMD, 6x86
de Cyrix i Winchip C6 de IDT. Actualment descatalogades.
Plaques
Socket Super 7: Els anterios i K6 d’AMD. Aquestes ja disposen
de bussos AGP i USB.
Plaques
Socket 8: Molt escassos, muntaven els ja desapareguts
Pentium Pro.
Plaques
Slot 1: Suporten els Pentium II/III i Celeron.
Plaques
Slot 2: Per servidors professionals suporten els Xeon.
Plaques
Socket 370: Igual que Slot 1 però més barata, munta una
sèrie especial de Celeron.
Plaques
Socket A (462) : Emprat pels AMD K7 Athlon i Duron
Plaques
Socket 423: Pentium IV. |
Tipus
de plaques segons el mP que poden muntar: |
 |
SIMM:
Per memòries en mòduls de 72 contactes.
DIMM:
Per memòries en mòduls de 168 contactes.
RIMM:
Per memòries en mòduls de 184 contactes. |
Ranures
per la memòria. |
 |
Baies
ISA. Les més antigues funcionen com a màxim a 16MBps a
8MHz.
Baies
Vesa ( Local BUS ). Ja no es fan servir, funcionaven com
a màxim a 60MBps a 40 MHz.
Baies
PCI. Es l’estàndard actual. Poden transferir fins 132MBps
a 33MHz.
Baia
AGP. Únicament per a targes gràfiques. Poden transferir
des de 264 fins 528çMBps. |
Baies
d’ampliació. |
 |
Canals
IDE, Canals Floppy Disk, Controladora SCSI,.... |
Connectors
Interns. |
 |
Connectors
Externs. |
| 1
pel Teclat (PS/2), 1 pel Ratolí (PS/2), 1 pel Port Paral·lel,
2 Ports Sèrie, 2 Port USB, 1 o 2 IEEE1394 (Fireware). |
|
| Algunes
plaques de gamma alta tenen un leds que ens indicaran
possibles disfuncions en el sistema. Aquesta tendència
es comença a generalitzar.
La
resta de plaques emeten un sons per indicar els
problemes. A la informació de la BIOS podem trobar el codi
emprat. |
Sistema
autocomprovació. |
Aquestes
característiques ens permetran governar remotament el nostre
ordinador. Quan aquest rep un senyal de la tarja de xarxa
o del mòdem inicia el sistema per tal de complir les tasques
requerides – apagar o engegar el sistema, rebre un FAX, ...- |
Wake
– on Lany:
Wake
– on Modem: |
| Activitats.
1.5.
Cerca els següents “sites” i elabora una taula comparativa
amb les característiques de les Plaques Mares de similars
prestacions. Una per cada tipus de gamma: alta, mitja i econòmica.
|
|
| |
|
|
|
|
|
by
Jordi Jordan |
