Quan
parlem d’una tauleta gràfica o digitalitzadora, ho estem fent
d’un dispositiu senyalador d’entrada amb una precisió molt
superior a la d’un ratolí ( superiors als 1000 punts per polsada
), que ens servirà principalment per gestionar menús complerts
( tipus CAD, on la tauleta estarà plena d’icones, botons i
instruccions ), per a digitalitzar total o parcialment documents
gràfics o retocar-los ( les tauletes inclouen una tapa transparent
per fixar la imatge a digitalitzar, passant el llapis per
damunt obtindrem la imatge digitalitzada), així com per a
dibuixar, pintar o escriure directament en les aplicacions
que ho permetin ( dibuix, pintura i escriptura lliure sobre
l’àrea sensible com si d’un llapis, retolador, aerògraf, pinzell,
..., es tractés).
Característiques
principals de les Taulestes Gràfiques.
A
l’escriptori en un lloc còmode per a treballar.
Ubicació:
Podem
trobar tauletes amb àrees actives amb diferents mesures: DIN
A6, DIN A5, DIN A4, DIN A3.
Format:
A
les tauletes haurem de diferenciar la dimensió total d’aquesta,
de la dimensió de l’àrea activa ( àrea sensible al llapis
o ratolí ). Aquesta estructura pot ésser més o menys lleugera,
flexible, etc. Triarem segons les necessitat i gustos a l’hora
de treballar.
Les
tauletes petites tenen resolucions de 1000 p.p.p. i poden
detectar fins 256 nivell de pressió diferents.
Els
captadors solen ésser de dos tipus:
Constitució:
Cursor.
Similar a un ratolí però amb un punt de mira ampliat per marcat
correctament les coordenades, disposen de varis botons programables
per l’usuari.
Llapis
o stylus: Similar als òptics, disposen de varis botons
programables per l’ussuari.
Generalment
es connecten al port sèrie, encara que podem trobar models
per ports de teclat PS/2, paral·lels i ports USB.
Interface
de comunicació.
La
combinació del captador i els seus botons, sobre l’àrea activa
permet al sistema distingir coordenades i accions a realitzar.
Aquest control es fa per software que haurem d’instal·lar
prèviament en el sistema.
Existeixen
varies tecnologies: La més extensa utilitza la Detecció
Electromagnètica, sota l’àrea sensible es disposa d’una
xarxa de fils. La detecció es realitza per la variació del
camp electromagnètic quan aproximem el captador a un punt
determinat. Existeixen altres que empren la Descodificació
Resistiva.
