Paisatges tecnològics al llarg del Temps. La Seu Vella de Lleida. Durant la construcció. L'inici. Segle XIII.

La societat.

Com arreu d’Europa, l’església lleidatana exerceix un control ideològic dels pobladors de la ciutat. La ciutat estructurada al voltant de les parròquies des de finals del segle passat creix i augmenta la seva població.

És el 1224 quan la ciutat rep el privilegi de Defensa i Bandera, pel qual pot armar la host i fer-ne valer els seus dret sobre els agressors forasters. Un temps de bonança social i econòmica s’estén per tota la ciutat. Els teixits que en ella es manufacturen són d’una qualitat reconeguda arreu dels mercats. El lli, i la pell són treballats amb destresa als tallers de la ciutat, famosos son els tallers d’adobers i el mateix rei rep 15000 sous anuals de renta com a propietari de la Caldera dels Tintorers.

La justícia es regia per la Consuetudines Ilerdenses (1228). Els Costums de Lleida foren recollits per dos cònsols i regulaven absolutament tot el que passava a la ciutat: les dots, la fiscalitat sobre productes i sobre la seva venda, les mesures.... Aquest mateix any, el 1228, la ciutat passa a ser reial, al renunciar el comtat d’Urgell als dret de conquesta que sobre ella tenia. La Paeria protegirà els productes elaborats pels seus ciutadans, dona dret de franquesa a la Panera (edifici civil més antic de Lleida -s.XII- L’Almodí, com s’anomenava l’edifici, era la llotja de contractació de la ciutat i centre de tot tipus de transaccions: cereals, oli, raïm.... ) i prohibeix l’entrada de productes de fora o només permet la venda en llocs determinats. (1253 Prohibició d’entada de vi foraster). L’artesania i la producció de bens de consum puja.

El 1264 fou un any capsal... El consolat es converteix en Paeria. (Paer del llatí paciiari – home de pau-) Tindran presencia totes les “mans” de la ciutat, però d’una manera progressiva i al llarg del temps. Inicialment la mà major – els nobles- la mitjanacomerciants influents, desprès s’afegirien els mestres universitaris- i la menor – “gente populari”, que ho faria des del privilegi de Pere el Cerimoniós l’any 1386- Des del 1294 el Paers tindran la consideració de oficials del rei, amb el que això suposava.

L’1 d’abril de 1297 el Papa Bonifaci VIII aprova la possibilitat de la creació de l’Estudi General de Lleida, una nova ciutat està per néixer.


Expansió de la corona (1213 - 1409)

Els bisbats càtars, establerts a l'Occitània francesa i en algunes àrees de Catalunya, van causar recel a les institucions catòliques, desembocant la situació que el successor del Rei Alfons, Pere II, pressionat políticament pel papa Inocenci III, els expulsés i perseguís enmig d’una dualitat personal, morint a la Batalla de Muret (1213) i perdent els dominis occitans.

Després del naixement del fill de Pere I, Jaume I a Montpeller (1208), el seu pare va pactar, abans de morir a Muret, el matrimoni de Jaume amb la filla de Simó de Monfort, traslladant-lo a Carcassona. En morir en 1213 Pere I i la seva mare, Jaume queda en poder de Monfort, sent traslladat després a Narbona, entrant a Catalunya com a Rei en 1214, i casant-se amb Elionor de Castella el 1221.

A partir de l’any 1225 Jaume I el Conqueridor va començar un procés d’expansió territorial i marítima amb incursions per Penyíscola i València contra els sarraïns. En 1229 parteix de Salou, Cambrils i Tarragona una flota preparada per conquerir les illes Balears, obtenint la rendició dels sarraïns en 1231.

Desprès d’acordar a Alcanyis la conquesta del regne de València (1232), el monarca va anar incorporant a la corona diversos territoris valencians en diverses campanyes, cedint el regne de Múrcia al Rei castellà en 1244 mitjançant el tractat d'Almirra.

En un acord d’intercanvi amb el Rei francès (tractat de Corbeil, 1258), Jaume I renuncia a Occitània, excepte del Rosselló, Vallespir, Cerdanya, Capcir i Montpeller.

El 1276 el Conqueridor, malalt, abdica en Alzira en els seus dos fills abans de morir: a Pere el Gran li correspondrà Aragó, València i Catalunya; i a Jaume, Mallorca, Rosselló, la Cerdanya i Montpeller.

El matrimoni de Pere el Gran amb Constança de Sicília li compromet a donar ajuda als sicilians en la seva revolta contra els ocupants francesos (1282) i provoca l’ira del papa Martí IV, favorable a la monarquia francesa, que l’excomunicà i li arrabassa els seus regnes oferint-se’ls al Rei de França Carles de Valois.

Catalunya és envaïda en 1285 per l’exèrcit francès, en nom del Rei de França i del papa, encara que els invasors són vençuts en el golf de Roses per Roger de Llúria.

Els successius monarques Alfons II, Jaume II, Alfons III i Pere IV, incorporen nous territoris a la corona (Sicília, Menorca, Atenes, Neopàtria i Sardenya - Alguer) entre els anys 1291 i 1356.


Jaume I.


Pere el Gran.


Pere el Cerimoniós.



La Tecnologia.

Veure els apartats específics per segle.

I a la resta del món?

Torpedus per Harun ar-Rammah Najm al-Din al-Ahdab (1275 dC. en Síria)


Roger de Llúria.