El finançament.

La Seu lleidatana rebia nombrosos i quantiosos delmes i primícies d’un important nombre de termes que avui en dia engloba les comarques del Segrià i les Garrigues.

Les Garrigues estan situades en l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i una part al Pla d’Urgell. El seu clima és mediterrani continental, amb hiverns molt freds i estius calents i de llarga durada. Poca pluja.
El Segrià té com a centre la ciutat de Lleida i esta composta per cinc zones força homogenies: el Segrià superior, el Pla de Lleida, el Baix Segre, el Segrià Garriguenc i el Segrià Urgellès. El seu clima és mediterrani de tendència àrida i continental, amb poca pluja.

Des de l’onze de desembre de 1327, per ordre del bisbe Pere d’Albalat, el delme que rebia l’Almoina passa a finançar l’Obra de la Seu. El va rebre durant el període comprés entre els anys 1356 i 1500. El delme que rebia en productes agraris va tenir grans fluctuacions deguts anys amb molt males collites, la guerra civil, epidèmies del bestiar....

Generalment rebia els tres cereals bàsics de l’època: forment o blat comú, ordi i civada, la verema i el vi, l’oli i un seguit de productes de poca importància (menuccies o menuderies). Les entrades es registraven segons el sistema de pabordies o prepositures (distribució temporal i cronològica, en nombre de 12 una per cada mes de l’any). A Lleida les agruparen en 7: Gener-Febrer, Març-Abril, Maig, Juny-Juliol, Agost-Setembre, Octubre i Novembre-Desembre.

"Les pabordies o prepositures eren zones territorials propietat de l’Església amb una administració específica que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió."

• La pabordia de Gener i Febrer la componien: els Camp de Juneda (Juneda, Torregrosa, Puig-gros, Vimpeli i Pradell), els Castells (Torres de Segre, Sarroca, sunyer, Bell-lloc i Vincelló,), i la Borriça (Els Alamús i Alcoletge). Produïa anualment una mitjana de:
  • 1670 almuts l’any de forment.
  • 1189 almuts l’any d’ordi.
  • 504 almuts l’any de civada.
  • 135 cartons de raïm.
  • 563.517 diners procedents de la venda de Carn i altres productes amb poca importància.

• A la pabordia de Març i Abril troben les terres de Alcarràs, Vilanova de Remolins, Montagut, Les Torres de Sanui, Vilanova d’Alpicat, Soses, La Plana de Sant Ruf i el Graner de Segarra. Produïa anualment una mitjana de:
  • 1254 almuts l’any de forment.
  • 359 almuts l’any d’ordi.
  • 266 almuts l’any de civada.
  • 138 cartons de raïm.
  • 197657 diners procedents de la venda de Carn i altres productes amb poca importància.

• La de Maig: Juncosa, Albagés, Miravall, Mas Roig, Cogul, Vimferri, Les Beces, Granyena, Melons, La Sisquella, Triquell, Matxerri, l’Astor, Alfés, Margalef i el Mas d’En Jornet. Produïa anualment una mitjana de:
  • 1222 almuts l’any de forment.
  • 720 almuts l’any d’ordi.
  • 348 almuts l’any de civada.
  • 42 cartons de raïm.
  • 343530 diners procedents de la venda de Carn i altres productes amb poca importància.
• La de Juny i Juliol: Santa Maria de la Horta i el Palau de la Horta, partides que es trobaven entre els camins de Torrefarrera i Torreserona. Produïa anualment una mitjana de:
  • 1670 almuts l’any de forment.
  • 193 almuts l’any d’ordi.
  • 139 almuts l’any de civada.
  • 168 cartons de raïm.
  • 92513 diners procedents de la venda de Carn i altres productes amb poca importància.
• La d’Agost i Setembre: Torrefarrera, Vilanova del Segrià, Benavent, Raïmat i Malpartit. Produïa anualment una mitjana de:
  • 893 almuts l’any de forment.
  • 164 almuts l’any d’ordi.
  • 321 almuts l’any de civada.
  • 0 cartons de raïm.
  • 58195 diners procedents de la venda de Carn i altres productes amb poca importància.
• La d’Octubre: Rufea, Vinfaro, Albatarrec i la Illa de Mallorca. Produïa anualment una mitjana de:
  • 368 almuts l’any de forment.
  • 162 almuts l’any d’ordi.
  • 124 almuts l’any de civada.
  • 67,5 cartons de raïm.
  • 46511 diners procedents de la venda de Carn i altres productes amb poca importància.
• La de Novembre i Desembre: Rufea, Sucs, Gimenells i Almacelles. Produïa anualment una mitjana de:
  • 1670 almuts l’any de forment.
  • 283 almuts l’any d’ordi.
  • 159 almuts l’any de civada.
  • 58 cartons de raïm.
  • 253719 diners procedents de la venda de Carn i altres productes amb poca importància.

L’any que l’0bra de la Seu va rebre més forment va estar el 1480 amb 17.647 almunts. El que menys l’any 1413 amb 36 almuts.

• Del 1356 a 1500 va rebré aproximadament (falten algunes dades referents a alguns anys):
  • 658.297 almuts de forment.
  • 286.196 almuts d’ordi.
  • 163.444 almuts de civada.
  • 25.624 cartons de raïm. Tot el raïm que rebia de la verema es convertia en vi al Celler de l’Almoina.
  • 44.061 Mitgeres de vi.
  • 13.245 lliures d’oli.
  • 1.589.960 diners procedents de la venda de Carn i altres productes amb poca importància.

Els preus: durant el període comprés entre els anys 1356 i 1500 els preus variaran constantment.

• Influeixen el volum de les collites, la demografia, la moneda, les epidèmies (a Lleida va haver brots de pesta els anys: 1248, 1362, 1371, 1380, 1402, 1408, 1410, 1442, 1451, 1458, 1465, 1468, 1480-83, 1486-87, 1489-91 i 1493-94) , la política i les guerres (La Guerra dels Peres, anti-semitisme, revoltes dels senyors feudals, lluites lleidatanes entre lligatges, l’alçamet del comte d’Urgell, la Guerra Civil) i el monopoli dels venedors.
• Entre 1361 i 1499 els preu del forment baixaren a Lleida un 43,69 %.
• Entre mig hi hauran força fluctuacions de puges i baixes poc importants. (1383-1453)
• Un alça i una baixada molt important es produirà entre 1454 i 1486.
• Els preus foren molt similars amb València i Aragó i d’una gran concidència amb els de Barcelona.
  • El preu mig l’any 1361 fou 47,46 diners la faneca.
    • Al 1363 va pujar a 105,2 diners la faneca.
    • Al 1400 al voltant de 45 diners la faneca.
    • Al 1425 al voltant de 78 diners la faneca.
    • Al 1447 al voltant de 24 diners la faneca.
    • Al 1450 al voltant de 45 diners la faneca.
    • Al 1464 al voltant de 90 diners la faneca.
    • Al 1468 al voltant de 37,75 diners la faneca.
    • Al 1471 al voltant de 59,42 diners la faneca.
    • Al 1473 es varen arribar a pagar fins 180 diners la faneca.
    • Al 1476 el preu més baix va estar de 38 diners la faneca.
• Entre 1387 i 1470 el vi varia el preu de 3,60 diners la mitgera a 23,25 amb variacions molt brusques d’un any a altre.
• Des de l’any 1362 el quintar d’oli va pujar força. El 1414 es va pagar a 408 diners, l’any 1411 només valia 254 diners. L’any 1468 es va pagar a 600 diners el quintar.
• Es constata una tendència a la disminució dels preus des de la meitat del segle XIV fins l’acabament del segle XV similar a València i l’Aragó així com a la resta d’Europa.

El blat era el producte més destacat en les economies de l’edat mitjana (anomenat “forment” en la documentació de l’època) Juntament amb el vi sempre és present en la dieta dels pobles mediterranis.

El proveïment de blat era en aquesta època el més gran maldecap dels dirigents de les grans ciutats.

El pa de l’Edat Mitjana estava fet amb farina integral: farina de blat mitgenc (forment i ordi) i farina de blat tercenc (forment, ordi i civada)

El pa de farina de blat exclusivament només el podien menjar les classes benestants. A l’Edat Mitjana hi havia una molt baixa productivitat , es podien obtenir de 4 a 5 grans per cada un de sembrat. Un s’havia de reservar sempre per a la propera sembra.

• Quant pesa el blat? Actualment, una mica més de 75 kg per hL.
• S'obtenien 83,33 L de farina per hL de blat, uns 62 kg.
• Els Costums de Lleida fixaven que per cada faneca de farina s’havien d'obtenir 48 lliures de pa (lliura carolíngia de 408 grams)
  • El pa era venut a pes, però no a tant la lliura de pes, sinó a la inversa: l’encariment del pa no es notava en un major preu, sinó en un menor pes. Per això els pans tenen nom de diners: el pa de ral, la qüerna (4 diners), el dinal (un diner).
  • L'any 1388 l'Almoina de Lleida donava als pobres 715 gr. de pa diaris.

Alguns Preus industrials.

• Guix: de 12 diners la fanega a l’any 1361 a 7 diners el 1499.
• Calç: de 13,25 diners la fanega a l’any 1361 a 5 diners el 1411.
• Teules: de 60 diners per 100 teules a l’any 1361 a 200 diners el 1411 i 74 diners el 1500.
• Rajoles: de 100 diners per 100 rajoles a l’any 1418 a 60 diners el 1450 i 38 diners el 1480.
• Atoves: de 38 diners per 100 atoves a l’any 1390 a 72 diners el 1422 i 34 diners el 1498.
• Claus: de 7 i 8 diners per lliura de claus a l’any 1361 a 9 diners el 1391 i 12,5 diners el 1499.
• Les candeles: de 5 diners per lliura de candeles a l’any 1362 a 6 diners el 1425 i 8 diners el 1490.
• El paper: de 14 diners la mà de paper a l’any 1362 a 12 diners el 1426 i 10 diners el 1500.
  • Es constata una davallada general dels preus fins la Guerra Civil on van pujar una mica per tornar a baixar desprès.

Bibliografia.

Preu i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d’obra de la Seu. Tesí Doctoral de M. Caterina Argilés i Aluja. ISBN: 84-89727-64-3. Depósito Legal: S. 54-98. servei de Publicacions, Universitat de Lleida.