L'obra de la Seu. Segle XII.
Vinguis pel camí que vinguis pots observar-ho... Saps que t’apropes a Lleida quan divises el seu turo, i les seves dues roques: “la mitjana” i “la sobirana”. Dalt d’aquesta darrera veuràs el Castell del Rei, o com diem en aquestes terres, “lo Castell de la Suda” i una mica més avall en la mitjana pots observar la seva antiga mesquita. Ja fa sis dies que el compte Ramon Berenguer IV de Barcelona reconquerí la ciutat als sarraïns... i restituí la seu episcopal que s’havia traslladat a Roda en temps de la invasió sarraïna. Avui 30 d’octubre de 1149 el Bisbe Guillem Pere de Ravidats la consagrada en església catedral.
El mestre d’obres, en Pere Coma vingué del Solsonès a Lleida l’any 1180.
L’any 1192, amb Gombau de Camporells com a bisbe de Lleida, s’intensifiquen les gestions per a l’adquisició i permutes de cases, albergs i solars per tal d’aconseguir l’espai necessari per a la traça de la nova catedral que tenien al cap els eclesiàstics lleidatans.
" Benvolgut Pere, aquest calorós més de juny de l’any 1193, ja fa gairebé 44 anys que ocupen aquesta vella mesquita, ves no puc oblidar-me del que era. La nostra ciutat és fa gran i el feligresos a dures penes hi caven. Es per això que et volem contractar per a que ens projectis i construeixis una nova catedral, digna de la nostra mil•lenària ciutat. La nostra confiança en tu és tal que et proposem formar part del nostre estament eclesiàstic... en regim de confraternitat. "
Mestre, com serà la nova catedral?
" Benvolgut, difícilment la veure acabada, i tot i que quan tanco els ulls gairebé puc tocar-la, ens caldran fer molts càlculs... la pedra és cara... cara la seva extracció, el seu treball i transport... així com tot el necessari per fer-ne la fabrica... però... La planta serà basilical de creu llatina, tres naus longitudinals, més ampla i alta la central. D’aquesta manera a la part del mur que quedi lliure obrirem finestres de bells arcs de mig punt. La unió de les naus laterals amb la central la solucionarem amb tres grans columnes cruciformes per banda, a les que adossarem dues columnes que s’encarregaran de sostenir els arcs formers. I en cada angle dues més que sostindran els arcs ogivals de la coberta. Al creuer del transsepte i la nau central aixecarem un gran cimbori, de planta octogonal amb grans finestral que inundin la catedral de llum... A la capçalera un gran absis i quatres absidioles... "
Mestre, i com entrarem en ella?
" Per portes fill, per portes... una a cada extrem del creuer, on sobre disposarem dues grans rosasses. A la façana principal tres més, una per nau i sobre de la central altra rosassa. I a la meitat de les naus laterals, altres dos... una de petita que miri al castell... l’altra... majestuosa... que es vegi des de tota la plana de la ciutat de Lleida... "
I com seran?
" Temps al temps benvolgut, temps... i ara a treballar... hem de fer el primer esbós de tot el que acabo d’explicar-te. "
Tot i haver un mestre d’obres era el Capítol el màxim responsable i el que tenia el poder decisori sobre tots el assumptes relacionats amb la construcció, remodelació i embelliment de la fàbrica, és a dir, tot i ser-ne el client, també feia de promotor. Per administrar l’Obra de la Seu s’assignà un canonge, que faria les tasques de procurador major (obrer major). Aquest tenia al seu càrrec un procurador menor (obrer menor) que era qui veritablement seguia les obres a més a més d’altres tasques. Organitzant i controlant la construcció i vetllant per la conservació del ja executat... Per tal de controlar els costos de l’Obra aquests es registraven en els llibres de comptes o llibres d’obra. La majoria dels llibres de l’Obra de la Seu (125) que es conserven són de pergamí i d’unes dimensions aproximades de 22 per 30 cm. Estan escrits en català, tot i que alguns ho estan en llatí. Ens aquests s’anotaven els ingressos i els costos dura manera peculiar. Per un costat s’apuntaven els ingressos i tot girant de l’inrevés el llibre per l’altre costat com si aquest fos un nou començament de llibre, s’anotaven les despeses.
A més a més dels nous terrenys guanyats amb les permutes i compres, es comptava amb els que ocupava la Mesquita. Aquesta fou enderrocada i les seves pedres reutilitzades, probablement als fonaments (com era comú en construccions similars, tot i que les bones pedres es reservaven, no fos el cas...).
Seu Vella de Lleida.
Detall de la planta.
Dissenys: "En aquesta època el pergamí era escàs i car, per no parlar del paper... era comú raspar pergamins per tornar-los a reutilitzar... és per això que els mestres d’obra per a dibuixar feien servir un tauler de fusta sobre el que estenien guix o cera. (també podien fer-se servir draps prèviament tensats en un bastidor) Aquest tauler solia disposar d’una trama quadriculada ortogonal segons la relació proporcional que coneixia o dominava el mestre, aconseguint d’aquesta manera que el que es dibuixes complís el que desitjava sense tenir que fer cap càlcul."
Mestre de fer pergamins.
Eygentliche Beschreibung. Hans Sach. 1543.
