L'obra de la Seu. Segle XIII.

Finalment i després de molts esforços i molts contes per que no dir-ho, avui dia 22 de juliol de 1203, s’ha col•locat la primera pedra de la que haurà de ser la nova catedral. Digna de la nostra ciutat, més espaiosa, més lluminosa... més majestuosa. Han vingut el rei nostre senyor Pere II acompanyat del comte Ermengol d’Urgell. També hi eren presents el mestre d’obra, en Pere Coma i el canonge-obrer Berenguer Obiçi. La cerimònia l’ha oficiada el nostre bisbe Gombau de Camporells.

La lapida fundacional està, avui en dia, encastada al mur nord de l’absis major. Aquest tipus de làpides solien executar-se temps després de que passessin els fets.

(La làpida es troba situada actualment en el seu lloc original, tot i haver estat perduda durant molt temps. Tarragona, J.: Inscripcions i làpides sepulcrals a la Seu Vella de Lleida, Ilerda, 40, 1979, p.254.)

I començaren les obres... Com era costum per la capçalera avançant fins el creuer , les naus i finalment la façana de ponent. El primer que es va obrar varen ser els murs nord i est del creuer, construint-se tot seguit les absioles del ala nord i després la del sud. Finalment es cobriria l’absis major. Aquest darrer de forma semicircular està centrat a la nau principal. Exteriorment disposa de dos contraforts que emmarquen les finestres de mig punt amb doble arquivolta.

Tradicionalment s’accepta que el creuer va estar acabat al voltant de l’any 1215, ja que al costat de la Porta de l’Anunciació podem veure encastada una làpida funerària en memòria d’en Guillem de Roques, mort aquest any. Les portes obertes als murs testers de la nau del creuer, són la Porta del Castell (per trobar-se situada al costat de la Suda) o de Sant Berenguer (pel fet de que prop seu es troba la tomba de Sant Berenguer de Peralta, bisbe de Lleida, mort el 1285) i la Porta de l’Anunciació o de l’Anunciata. Totes dues són de gran sobrietat escultòrica i sobresurten del pla dels murs de tancament. La primera es troba emmarcada per un arc apuntat, mentre que en la segona trobem un arc de mig punt decorat amb arquivoltes que descansen sobre dues columnes i dues motllures convexes alternades a cada costat, coronades per capitells i arcs cecs als carcanyols. (En aquesta es poden apreciar els primerencs trets característics de la denominada escola de Lleida). Sobre de totes dues podem admirar dos crismons (anagrama de Crist). Per la porta de l'Anunciata i durant molts anys havien d’accedir les núvies quan es casaven a la Seu, per això tradicionalment se li deia Portal de les Núvies.

L'any 1220 Mort el mestre Pere de Coma. Sembla ser que el va succeir un familiar (fill o nebot) però no hi ha proves documentades.

Al 1222 Berenguer de Coma rep del Capítol la “statica domorum” d’en Pere de Coma. Si es tenen en compte les dates de fundació de les capelles que es troben a les naus laterals (1220 i 1221) es pot deduir que les obres ja havien arribat a les portes laterals, la dels Fillols i la del Lavacrum.

La Porta dels Fillols (rep aquest nom per que era el past obligat a tots els lleidatans que havien de rebre el baptisme, cosa que només es podia fer a la Seu) és l’obra mestra de l’Escola de Lleida. Tres columnes i tres motllures convexes alternades a cada costat suporten les arquivoltes profusament decorades amb bandes ziga-zaga d’una bellesa sense igual.

Avui 11 de setembre de 1237, jo Pere d’Albalat, bisbe de Lleida, ordeno que la dècima part del delme fruits de totes les prepositures que l’honorable bisbe Gullem Perez donà a l’Almoina pels pobres el 29 d’abril de 1168, es destini a l’obra de la Seu fins que aquesta sigui finalitzada. A les hores haurà de tornar a l’Almoina.

Durant el període compres entre 1230 i 1260 es continua treballant per tal d’arribar a la façana principal. Les portes ja estarien acabades i segurament ja s’estava treballant en les cobertes de les darreres tramades de les naus. La porta central, coneguda com a Porta Major, és d’una bellesa extraordinària. Esta executada en tres columnes i tres ressalts alternats a cada costat que suporten les arquivoltes profusament decorades amb bandes de ziga-zaga, frisos i bandes vegetals i medallons amb figures animals. Els àbacs i capitells formen sobre les jambes una sanefa decorada també amb motius vegetals i animals. Les Portes de l’Epístola i de l’Evangeli estan centrades a l’eix de les naus laterals del mateix nom. La primera d’elles es de fusts prims amb forma prismàtica octogonal i esta executada per un sol gradant ocupat per una columna exempta. En l’altra, molt similar, la columna exempta és cilíndrica. Aquesta darrera també es deia la Porta de les Fonts, ja que prop es trobava la pila baptismal.

L'any 1264 entrarà com a Mestre d’obra el mestre Mateu del que es sap poca cosa. Al 1278 ja ho feia en Pere Pennafreita. A les hores la catedral hauria d’estar molt enllestida, només restava com a element important el cimbori. Aquest en fa les funcions de llanterna (entrada de llum en aquesta part de la Seu) i la seva estructura és de planta octogonal resolta a base de quatre trompes, una per cada un dels racons del tram central del creuer. El tambor, de doble cos mural compta amb una galeria transitable i grans finestrals oberts a l’exterior i cap a l’interior de la catedral. La coberta és de forma piramidal recolzada en una volta en “racó de claustre” amb nervis a les arestes i clau anular. Tot apunta que la solució d’aquest cimbori és inspiració d’altre que existia al Palau de la Suda, a la capella de Sant Pere (avui en dia desaparegut, ja que va ser destruït a la Guerra del Francès) No ens ha d’estranyar aquesta construcció, aquest tipus de solucions eren molt comunes en l’arquitectura romànica del segle XII è i anteriors i també en la sarraïna. És el mestre , Pere Pennafreita qui va començar a obrar al claustre, amb un projecte diferent al de Pere de Coma.

Avui, 30 d’octubre de 1278, jo Guillem de Montcada, bisbe de Lleida consagro aquesta nova catedral de Lleida a nostra Senyora Santa Maria.

(Làpida commemorativa. Transcripció a Tarragona, J.: Op. Cit. P. 310.)

Bibliografia.

• Preu i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d’obra de la Seu. Tesí Doctoral de M. Caterina Argilés i Aluja. ISBN: 84-89727-64-3. Depósito Legal: S. 54-98. servei de Publicacions, Universitat de Lleida.