L'obra de la Seu. Segle XV.

A començaments d’aquest segle XV, el conjunt arquitectònic de la Seu Vella de Lleida gairebé està acabat. Les feines que en ell es realitzen són d’enllestiment i retoc. És per això que els mestres d’obra es dediquen a feines molt concretes per les quals són contractats específicament pel Capítol.

1400, 28 de març. En Guillem Solivella traçà l’obra del vuitè i darrer pany del campanar. A part de paredar, es tallen pedres per les “arquetes” (pedres treballades per les finestres), voltes, capitells per les finestres, “xambranes” fullades i sense fullar (motllura de pedra que es fa al voltant duna finestra o porta) i gàrgolles.

Al 1401 es varen muntar dues vidrieres, una damunt de la capella de Sant Jaume que representava la Crucifixió. La ferramenta (ferro emprat pel muntatge) pesà 173 lliures. L’altra vidriera fou muntada sobre la capella dels Montcada i tenia per motiu a Sant Pere i Sant Pau, amb un pes de ferramenta de 127 lliures. Per cada una d’elles el vidrier cobrà 60 florins. Mentre es continua paredant a la torre i picant pedres: pedres de fil (pedres primes), cairons (peces quadrades), filloles (peça plana que es munta sobre l’àmpit d’una finestra per recolzar-s’hi) i els pinacles que aniran sobre, passes del caragol (graons de l’escala de caragol), dovelles (peça per formar arcs i voltes) i “finaments” (acabaments) per a les filloles, florons i arcs.

Al 1402, es munta la vidriera de Sant Jordi.

Al 1403 els pedres picaren pedra reaprofitada de l’antiga Cuiraça de la ciutat, mentre altres picaven a les pedreres i un arrengava la Porta de Sant Berenguer ja que quan plovia entrava aigua a la Seu.

L’any 1404 es munta la vidriera amb l’historia de Sant Cristòfol, a la finestra que hi havia sobre “les fonts de batejar” (piles) amb un cost de 70 florins d’or d’Aragò. Es fan obres de reforma de la llotja i es fon la campana del rellotge. Per fer-la s’empraren 5 quintars i 24 lliures de coure, 19 lliures d’estany, una lliura de cera gomada i 1,5 de groga per fer les lletres del seny. El Capítol va pagar-li 50 florins d’or d’Aragó i tant content va quedar que li donaren 10 de gràcia (propina). El 1405 dirigí la seva col•locació en aquesta.

1405, 16 de febrer. Es la darrera vegada que es menciona als llibres d’obra al mestre Guillem Solivella.

1405, 30 de maig. Hi ha un nou mestre d’obra, tot i que no es coneix el nom. Potser per que les seves intervencions foren escasses, potser per que al mateix temps treballava en altres obres i era poc per l’obra de la Seu.

L’any 1406 el mestre rellotger Mateu Alemany va construir un rellotge per la Seu. S’empedra l’esplanada davant el Portal dels Fillols.

1410, 28 de març. El mestre d’obra serà en Carlí ( de nom real Charles Gauter). Mestre francès, de la ciutat de Roan, va realitzar un projecte de la façana de la Catedral de Barcelona. Dirigí les obres fins l’any 1427,però amb períodes de llarga absència. Va ser més un intendent o provisor que no pas un arquitecte o escultor. Va fer feines d’adob per la construcció del seny del rellotge i per la seva col•locació dalt de la torre.

Tot i això, destaquen algunes de les seves feines: El cap de la torre l’any 1413, ja que el que va realitzar el mestre Guillem Solivella, no va agradar al Capítol i la reparació del retaule de Sant Pere, l’any 1420. També va treballar al 1426 en les reformes de les capelles de Colom i de Montcada, on el mestre Carlí cobrà 1332 sous per les 1998 pedres que havia tallat.

Mestre d’obra Poll 1436-1438. No es sap res d’aquest mestre tot i que apareix anomenat als llibre d’obra com a tal. De fet i durant un temps compartí mestratge amb Rotllí Gauter, però no es sap de que es va encarregar.

1436, 5 de juny. En Rotllí Gauter accedeix al mestratge de les obres de la Seu Vella de Lleida. De fet ja havia treballar com a piquer en peces de les imatges dels apòstols. Va ocupar aquest càrrec fins la seva mort el mes de juliol de l’any 1441. Durant aquest any el Mestre Bernat Martorell treballà en el retaule i bancal de l’altar major. Li ajudaren els pintors Joan Çonilla, Pere Teixidor i Jaume Ferer.

Mestre d’obra Jordi Safont 1442 (Jordi Safont era esclau d’en Marc Safont i aquest cobrava la feina del primer... de fet l’any 1441 Marc Safont va estar designat mestre de la Seu tot i que no va treballar mai). El 1442 Jordi Safont va estar alforrat pel seu senyor, a les hores aquest amb l’ajut del Capítol va comprar la seva llibertat. Aquest mateix any passa a ser mestre de la Seu). Jordi Safont va estar un dels escultors més prolífics de la Seu. Seves son les escultures dels Apòstols: Felip, Jaume el menor, Tomàs, Mateu, Maties, la Verge Maria i el conjunt del Judici Final de la porta dels Apòstols (És normal que els mestres comptessin amb ajut d’ajudants per fer les obres que finalment se’ls atribueix a ells).

1457, 21 de gener. Signa com a mestre d’obra Andreu Pi. La feina més important que va executar va ser la de desfer la paret mitjanera que existia entre l’almoina i Santa Maria la Vella i convertir l’espai resultant en tres sales: Santa Maria la Vella, la casa de l’Almoina i la casa del Capítol.

1461, 4 de febrer. Tot i treballar en la fabrica de la Seu des de l’any 1451 no és fins aquesta data que Bertran de la Borda és anomenat mestre de l’obra. Seves són algunes de les gàrgoles que es poden veure al claustre. Destaca de la seva feina l’enllosament del claustre i d’altres parts del conjunt de la Seu Vella. (Veure inventari eines rebudes pel Capítol)

L’any 1486 espatllat el rellotge es contracta el mestre rellotger Jaume Ferrer per tal de construir un de nou.

L’any 1490 Franci Gomar i el Capítol signen un contracte per a l’execució d’un porxo sobre la portalada dels Apòstols. Franci és anomenat mestre de l’obra.

El darrer mestre d’obra fou Antoni Queralt 1494-1513. Que va picar i obrar lloses pel claustre.

Bibliografia.

• Preu i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d’obra de la Seu. Tesí Doctoral de M. Caterina Argilés i Aluja. ISBN: 84-89727-64-3. Depósito Legal: S. 54-98. servei de Publicacions, Universitat de Lleida.