Eines del Mestre d'obra.
Inventari de les eines que va rebre el Mestre d'obra Bertran de la Borda el 4 de febre de l’any 1461 en arribar al mestratge de l’obra de la Seu.
- En la casa de l’Obra:
- Perpals (barres de ferro o fusta per a fer palanca) Un gros de 100 lliures, un mitja de 40, altre de 30, un de peu de 10 i un de paredar de 3.
- Un escaire de ferro.
- Dues barrines de ferro per a foradar pedres.
- Una aixada.
- Llima de ferro.
- Un dretador curt i petit. (adreçador).
- Un nivell i una taula de plom.
- Dos triangles (un de roure de Flandes, trencat i l’altre de noguer)
- Un canti petit d’aram.
- Una pedra per a moldre colors i la seva ma.
- Una llosa petita per a fondre plom.
- Un mall de ferro de 25 lliures.
- Escales: una de 30 esgraons, una de 20, una d’11 i altra de 9. (altra sense especificar l’alçada).
- Un estris per portar foc.
- Una axa (destral per tallar pedra).
- Una bancha.
- Una gumena (corda) de cànem grossa.
- Una corda llarga mitjanera.
- Una caldera amb dues anses i d’una capacitat de res a quatre cànters.
- Corrioles: una d’una politja i altra de dues.
- Una pedra per esmolar.
- Un carretó petit per transportar pedres amb les rodes forrades de ferro i un carretó gran amb la seva escala.
- Dos bancs de fusta per a que el mestre pugui seure a l’obra quan treballa.
- Una enclusa gran de ferro.
- Unes estenalles.
- Una manxa nova d’argenter.
- Dos puals (cubs) per a pujar aigua.
- Pasteres: Tres grans i dues més però trencades.
- Una civera (estri fet amb dues barres de ferro) per a transportar pedres.
- Talles (eixos pels polispasts): una per a 4 politges i altra per a dos.
- Fusta per a fer bastides.
- Una massa de ferrer.
- Eines de la seva propietat:
- Un compàs de ferro de quatre pams de gran.
- Dos escaires de ferro.
- 8 escarpis i 6 escodes.
- Una maça mitjana.
- 5 mares de ferro (4 grans i una petita d’obrar).
- Un tallant, una escoda i un cap de martell en penyora d’altre mestre).
- 40 engoimades (de grans i petites).
- 35 escalpels (de grans i de petits).
- Dos raspes (una gran i l’altra petita).
- Una paleta.
- Una destral de pedrer.
- Una sarrieta per tenir les eines.
Arquitecte. Eygentliche Beschreibung. Hans Sach. 1543.
L'origen del nom popular de Verge del Blau, prové de la llegenda sobre el blau que la Verge té al front. Diu així: Després d'una llarga absència, al tornar al taller el mestre Safont, el seu deixeble, en Bertran de la Borda, ja havia acabat l'obra de la Mare de Déu. Al contemplar l'estàtua, d'una bellesa i perfecció extraordinaria, el mestre es va enfurismar de sentir-se superat pel seu deixeble, i agafant un martell va donar un fort cop al cap de la Verge. De retruc l'eina va causar la mort del mestre, i al front de la Mare de Dèu hi va aparéixer un blau.
Actualment es troba a la Catedral Nova de Lleida.
Mare de Déu del Blau de Jordi Safont, i el seu deixeble, Bertran de la Borda.
