Szent-Györgyi va ser un bioquímic hongarès, famós per haver aïllat l'àcid ascòrbic (vitamina C) i per haver descobert l'actina i miosina musculars i diverses reaccions metabòliques de la respiració cel·lular.

Albert Szent-Györgyi va néixer el 16 de setembre de 1893 a Budapest (llavors dins l'imperi austro-hongarès). Va estudiar medicina i va haver de lluitar durant la primera guerra mundial, rebent una medalla al valor. Després va continuar estudiant i va començar a investigar en diversos laboratoris europeus i americans. El 1930 va tornar a Hongria i va ser un actiu militant anti-nazi. L'any 1937 va rebre el premi Nobel de Medicina i Fisiologia. Durant la segona guerra mundial va ser protegit per l'ambaixada sueca, país que li va oferir la ciutadania. El 1947, acabada la segona guerra mundial, s'exilià als Estats Units d'Amèrica per motius polítics. Allí es va oposar a la guerra del Viet-nam i va publicar "The crazy monkey" (El mono boig) un comentari crític sobre els líders polítics del món i les nostres possibilitats de supervivència com a espècie.

Les principals aportacions científiques de Szent-Györgyi van ser:

• Va aillar de la pebrotera (Capsicum annuum) una substància reductora que caracteritzà químicament i anomenà àcid ascòrbic. Ell mateix demostrà que es tractava de la Vitamina C, descoberta el 1907 pels noruegs Axel Holst i Theodor Frölich.
• Va estudiar la respiració cel·lular, observant la funció catalítica que tenia l'àcid fumàric i altres àcids dicarboxílics de quatre carbonis. Aquests estudis van ser continuats per Hans Krebs, que acabà describint el cicle dels àcids tricarboxílics.
• Va descobrir les dues proteïnes més importants del múscul: l'actina i la miosina. També demostrà que l'ATP (Adenosín trifosfat) és la font primària d'energia en la contracció muscular.
• Va estudiar la funció hormonal del timus.

Szent-Györgyi va morir el 1986.

Més informació:

• Nobel e-Museum.
• Hungarian Patent Office.
• Who named it?