Artturi Virtanen va ser un bioquímic conegut pels seus estudis sobre les fermentacions i per la seva aplicació a la nutrició humana i animal, sent considerat un precursor de la moderna biotecnologia.

Artturi Ilmari Virtanen va néixer a Helsinki (Finlàndia) el 15 de gener de 1895. Va estudiar Química, Física i Biologia a la Universitat de Helsinki i, posteriorment, va ampliar estudis a Suissa, Alemanya i Suècia. El 1921, tornà a la seva ciutat natal i començà la seva tasca investigadora en Bioquímica.

Virtanen estudià aspectes de la fermentació de la glucosa, diverses fermentacions bacterianes i la fixació de nitrogen que té lloc en les arrels de les lleguminoses. Virtanen estudià també l'efecte del pH i de la temperatura en aquestes fermentacions i això el portà a desenvolupar el seu mètode (mètode AIV) de conservació dels farratges, d'enorme importància en les regions d'hiverns llargs i durs. El mètode AIV consisteix simplement en afegir àcid al farratge fins baixar el pH al voltant de 4, de manera que s'impedeixen la major part de les fermentacions bacterianes i es conserven els carotens. S'ha demostrat experimentalment que les vaques alimentades amb aquest tipus de farratge produeixen llet indistingible, tant en sabor com en contingut vitamínic, de la produïda per vaques alimentades amb farratge fresc. Per aquest motiu, Virtanen va rebre el premi Nobel de Química l'any 1945.

Artturi Virtanen morí el 1973.

Més informació:

• Nobel e-Museum.
• Cartage.