| |
| Característiques
Generals |
 |
El barroc es desenvolupà
al llarg dels segles XVII i XVIII.
El barroc reproduí
les característiques socials de l'època:
| |
- Abundància,
quasi exagerada, d'elements decoratius
- Gust
per contrastos.
- Imitació
de la natura.
- Interès
pel transcendental, lo solemne i ho magnífic
|
|
Un fet a tenir em compte
és la gran influència de les institucions
polítiques i religioses en el desenvolupament
artístic.
La música d'aquesta
època és plena de contrasts: tímbrics,
melòdics i rítmics. Es produeix una gran
riquesa i desenvolupament dels instruments.
Pren molta importància
la música instrumental, igualant-se a la música
vocal.
|
 |
|
"Il concerto" Pintura
de P. Longhi. En primer terme apareixen dos violins
solistes.
|
|
Igualment les tècniques
d'impressió de partitures, fan que aquestes siguin
a l'abast d'un públic més ampli.
| Les formes
musicals |
|
| |
|
| |
Apareixen noves formes
musicals com la suite,
encara que es segueix emprant les formes musicals antigues
com la canzona, ricercare, toccata.
Aquestes formen prenen un altre caràcter, donat
el desenvolupament de noves tècniques.
|
|
Representació d'una
cantata al palau del Cardenal Polignac
per celebrar el naixement del delfí de
França.
|
L'orquestra es modifica
i les formes musicals que interpreta també.
Se'ls hi dona una estructura
a la sonata,
el concert,
la fuga.
En aquesta transformació la secció de
corda prendrà un paper molt important.
En la manera de fer
música destaca la contraposició de melodies
i de timbres. També és important la presència
del baix
continu.
Les formes de la música
instrumental són: la Suite,
la Sonata,
el Rondó
i el Concerto.
Pel que fa a la música
Vocal, podem diferenciar entre Profana i Religiosa.
 |
|
Una cerimònia a
la basílica de St. Marc de Venècia.
La música tenia un paper molt important
al llarg de tot l'acte.
|
|
La música
Profana és la música que no està
relacionada amb la litúrgia religiosa.
Destaquen els Madrigals, la Cantata,
el Singspiel, la Sarsuela i la Òpera.
L'església
necessitava una música conforme a les grans
cerimònies: La música Religiosa.
Entre les formes pròpies de la música
religiosa trobem: l'oratori,
la cantata
i la passió.
|
|
| Els
instruments |
|
| |
|
| |
Alguns dels instruments dels Renaixement deixen de
fer-se servir.
|
Altres com la trompeta,
el trombó, la flauta, l'orgue i el clavicèmbal
es varen perfeccionar.
Apareixen instruments
nous: l'oboè, el fagot, el timbal i la
guitarra. Cal remarcar l'aparició de la
família del violí (violí,
viola, violoncel i contrabaix) que assumiran un
paper importantíssim en la música
barroca.
|
 |
|
Els artesans van tenir
un paper molt important en el desenvolupament
de la música barroca. Aconseguint
un alt nivell de precisió en la construcció
dels instruments
|
|
|
| |
|
| L'orquestra
barroca |
|
| |
|
| |
L'orquestra barroca,
normalment és formada per:
| Instruments
de corda: |
| |
5
violins primers
5 violins segons
4 violes
5 violoncels
2 contrabaixos |
| |
|
| Instruments
de vent: |
| |
2
oboès
2 flautes
2 fagots
2 trompetes
2 trompes |
| |
|
| Instruments
de percussió: |
| |
2
timbals |
| |
|
| Baix
continu: |
| |
Serà
interpretat pel clavicèmbal, l'arpa o l'orgue. |
|
| |
|
| Els
compositors del Barroc |
|
| |
|
| |
Aquesta època
és plena de compositors, que varen aconseguir
un gran nivell musical, i pàgines d'una gran
bellesa. Destaquen, entre altres, els noms de: A. Vivaldi,
S. Corelli, T. Albinoni, J. S. Bach, H. Purcell, G.
F. Häendel, G.F. Telemann i P. Rameau.
Al llarg d'aquesta pàgina
estàs sentint la Primavera de A. Vivaldi.
|
|
|
