Amb la Renaixença els catalans retrobem el gust per la nostra personalitat. Es redescobreix el tresor de cançons produïdes per poetes i músics, conservades en la nostra tradició popular.

En aquest context, E. Morera estudia a al conservatori de Brussel·les, durant l’època Wagneriana, coneix totes les disciplines musicals. Va fer una aportació important a la música simfònica. 

En Morera afirmava que la seva música naixia del seu amor profund al seu país. Sobre la base dels versos dels poetes catalans expressa l’essència popular del nostre poble. Desenvolupant una forma de “lied” de segell català. La música de Morera s'emmarca plenament dins del nacionalisme musical català .

En Joaquim Pena  diu del treball de Morera: “Tota la producció d’Enric Morera està amarada de la catalanitat més pura i més ferma.”

I en Francesc Pujols deia també: “Enric Morera és l’artista que ha posat l’ànima catalana en música".

És de destacar el treball de Morera pels seus cors, les seves sardanes cantades i de cobla:  completant  l’aspecte sardanista de Pep Ventura i el Coral de Clavé Segons deixa F. Pujols. 

A la música de Morera, inspirada a les arrels populars del poble català es pot trobar: espontaneïtat, claredat, frescor d'inspiració. Morera dona gran importància a la línia melòdica. Però amb el propòsit clar d'aconseguir el màxim d'emoció amb la més gran simplicitat.

Per Morera la música ha de brollar de la pròpia ànima del poble.