|
La Papallona (1882)
Oller assoleix un ressò significatiu gràcies a La Papallona, amb la qual comença el camí d'una possible novel.la naturalista. Però no estem davant d'una novel.la naturalista, sinó de transició: tant pel que fa a la tècnica narrativa com en el contingut, predominen els elements romàntics sobre els naturalistes. Així, per exemple, cal fer esment del caràcter monolític dels personatges, de l'aparició d'elements com el misteri i l´atzar... L'edició francesa de La Papallona anava precedida d'una carta-pròleg del pare del naturalisme, Émile Zola, el qual qualificava la novel·la d'Oller de " estudi de personatges lleugerament idealitzats i a través d'un medi molt exacte". Oller intenta trobar la poesia que hi ha en el natural. Es produeix així la sintesí entre el seu romanticisme primigeni i el naturalisme francès. L'argument no deixa de tenir elements elements més propis del fulletó que no pas de la novel·la realista-naturalista: la Toneta, una noia òrfena, pobra, ingènua, analfabeta i malaltissa, és seduïda i abandonada per un papallona: el Lluís, un estudiant de Dret de classe social més afavorida i originari de Ripoll. L'acció se situa a una Barcelona encara més menestral que industrial, perquè l'acció transcorre els anys 1867 i 1868. Tot i això, ja s'apunten els símptomes dels profunds canvis finiseculars de la capital catalana. El final és tan inversemblant com moralista: a punt de morir, la Toneta i el papallona del Lluís, ara penedit, es casen. La Toneta deixa un fill orfe fruit de l'amor arrauxat del Lluís, amor que, en el llit de la mort de la Toneta, esdevé sincer i autèntic. Amb tot, cal insistir en el pas endavant que significa la novel·la en el context literari català: l'exactitud dels diàlegs, la riquesa de les descripcions, l'explicació dels antecedents biològics i psicològics de la protagonista...
L'escriptor rus Tikkomiroff - fins a Rússia va arribar el ressò de La Papallona - explica molt bé la diferència entre Zola i Oller:
De sobte, en Lluís, amb veu enèrgica, preguntà: - Vol una prova? - De què? -saltà la Toneta, tremolant. - Fora papereries. Toneta: jo l'estimo; vostè m'estima. Les grans felicitats són les temudes...Vostè tem...Jo temeria, també, si no em sentís , aquí dins, un foc que em dóna força, que m'aixeca, que em fa home per primera vegada; però home resolt, ferm i ardit per a salvar-ho tot, per a guanyar-ho tot. La Toneta es posà com una brasa, el mirà, sorpresa, de fit a fit, i, de sobte, envaïda d'estrany dolor, deixà caure de les mans la feina per apoderar-se del mocador i amb ell amagar-se la cara i tapar-se ben fort la boca per ofegar-se el sanglot. - Vostè plora, Toneta...féu l'estudiant, més enardit cada volta i agafant-la amorosament pel braç. La cosidora sacsejà el colze , i, aixecant-se, entrà a la sala, deixant-se lliscar per la paret, fins a caure per la cadira més pròxima. - Sí, Toneta: plora, plora a doll! ...Obre'm el pit...desfoga el cor! - I amb veu suau, emmelada, però trencada pel sentiment, afegia, quasi a cau d'orella: - Jo t'estimo , t'estimo amb tota l'ànima; com tu, sí, com tu. En vols una prova? demana-me-la.
I, dada la benedicció, va retirar-se cerimoniosament, seguit dels testimonis, travessant el passadís que li feren, muts els espectadors. La poca durada de la cerimònia sorprengué a tots. Ells esperaven quelcom d'original i més complicat. ¡I ni plàtica, ni carta de Sant Pau, ni benedicció de l'anell! A les noies els semblava impossible que amb tan breus paraules es formés un llaç tan estret i durador. El goig que respirava la Toneta despertà esperances i animà a tothom per a dar als nuvis l'enhorabona, i , d'un a un, anaren acomiadant-se els forasters, alhora esperançats i commoguts. Allò que havien presenciat els semblava un somni. -I bé, què li sembla a vostè? - Preguntava don Miquel al confessor, al peu de l'entrada, mentre donya Mercè desapareixia dins la fosquedat del cotxe. - Que no arriba a demà. N'he vistes tantes, de malalties de cor! - - I eren les quatre de la matinada que el nen somreia com un àngel en el llit de la dida, l'ànima de sa mare se'n volava al cel, i son pare queia agenollat, amarant de llàgrimes la glaçada mà que fins llavors l'havia retingut amb tant d'amor.
Edicions
escolars: És de lamentar la poca confiança dels editors
en les possibilitats econòmiques de la novel.la. Això
es tradueix en una oferta pobra i clarament insuficient:
Guies de lectura i comentaris de text:. De manera paral.lela al poc interès per fornir-nos d'edicions escolars i assequibles de la novel.la, no hi ha una oferta variada de guies de lectura o comentaris de text específics. Podem remarcar alguns articles:
|
