Rondalla
La perera

Un pare tenia tres fills i era amo d'una horta on hi havia una formosa perera que feia les peres molt grosses i bones, però cada nit en trobaven a faltar una.

Determinaren d'anar a vetllar-les i primer hi anà el fill gran. Toquen les deu, volta la perera i la pera encara hi era. Toquen les onze, torna a voltar-la i la pera encara hi era. Però el venç la son i s'adorm. Toquen les dotze, torna a voltar-la i la pera ja no hi era.

L'endemà hi va el fill segon. Toquen les deu, volta la perera i la pera encara hi era. Toquen les onze, torna a voltar i la pera encara hi era. Però la son el venç. Toquen les dotze, torna a voltar-la i la pera ja no hi era.

L'altra nit hi va el fill petit. Toquen les deu, volta la perera i la pera encara hi era. Toquen les onze, torna a voltar-la i la pera encara hi era. La son el vencia però va vetllar. Toquen les dotze i, en aquell bell punt, veu un ocell negre que agafa la pera i se'n va.

Ell que el segueix i veu que es fica en un pou molt pregon i molt fosc. Se'n torna a casa i explica el que havia vist.

Llavors determinaren d'anar a caçar l'ocell negre. Arriben al pou i primer hi baixa el germà gran, però en ésser al mig toca la campaneta que portava i el tornen a dalt. Hi baixa el fill mitjà, però en ésser una mica més avall que l'altre toca la campaneta i el pugen. Hi baixa el fill petit i vinga donar-li corda: mai no acabava d'arribar a baix.

Quan va ésser al fons del pou va trobar-hi tres portes. Truca a la primera i li surt una vella amb uns ullals molt grossos que li sortien fora de la boca. Li pregunta on és l'ocell i la vella li diu que no ho sap, que ho pregunti a l'altra porta. Truca a l'altra porta i li surt un gegant que vol abraonar-se-li, però ell, amb l'espasa que duia, li talla les cames i el deixa estès a terra. Se'n va cap a dins i troba un gran palau tot deshabitat, però sent una veu de dona. S'hi atansa i troba un negre que guardava la porta d'una cambra. D'un cop d'espasa el mata i dins troba una formosa princesa, la qual fa pujar lligada a la corda.

En arribar a dalt la princesa, els dos germans grans la porten cap a casa i ja no pensen en el petit, que queda al pou. Aquest, tip d'esperar, truca a la porta de la vella i li pregunta per on podria sortir, però la vella no vol dir-li-ho. Llavors, d'un cop d'espasa, li trenca els ullals i veu, meravellat, que es transforma en una formosa donzella, la qual li ensenya el camí per on podrien sortir. Un cop van ésser fora, cada un va fer la seva via.

Quan el fill petit arribà a casa, trobà que feien una gran festa per celebrar les noces de la princesa amb el fill gran. El fill petit es queixà del mal tracte que li havien donat i digué que la princesa no havia d'ésser per al gran.

El pare, per acabar les raons, digué que la princesa triaria, dels tres fills, el que volgués. I la princesa va triar el més petit. Es casaren i foren reis.