Per tot el que va suposar: esforç, nervis, tensió que al final es van veure recompensats en forma de bones cares per part dels nens, professors i monitors que estaven presents. Després de l'obra, l'estona compartida amb els nens va ser impagable. La veritat es que no em faria res tornar-la a fer, em dona igual on i quan. Felicitats a tots/es.

David Almacelles Jornet

Doncs sí!. Serà un d'aquells agradables records que no s'obliden així com així.
Jo crec que aquesta activitat conjunta de tota la classe de 1r. de Batxillerat A, ens ha ensenyat una mica més a compartir coses i experiències, i també a perdre la vergonya entre nosaltres ...!
L'obra va estar genial! I fins i tot, va acabar abans i tot, ja que tothom feia el possible per fer-se passar la vergonya i acabar la seva part de l'obra...
Va ser genial! Sobretot, el que em va agradar més, va ser després de l'obra, quan estavem tots junts, tant grans i petits, jugan a fora al pati, conjuntament, i parlant i compartint experiències, ... Fins i tot, pintant-los'hi les caretes com podiem, perquè estaven plenes de mocs i sorra...
Eren super monos!!
No m'importaria tornar a passar aquesta vergonya, si després ha d'haver-hi una sorpresa tant especial com aquella que vam passar nosaltres.
HOS FELICITOO!!!!!!!!
Tant per nosaltres com per als nens, que encara que alguns van començar plorant, van acabar rient o amb la boca oberta...
Un petó!

Núria Segarra Revuelto

Tal com deia la Sandra, nosaltres vam ajudar amb la vestimenta, però et puc assegurar que, fins i tot saber que es tractava de nens i nenes d'1 any o 2 anys, em vaig posar nerviosa i tot.
I si vols que et sigui sincera, ni tan sols vaig pensar en la nota, o en el punt de més... Ni tan sols sé ben bé com funciona això i com haviem quedat al respecte.
Simplement disfrutava de les mirades i dels somriures dels nens. I ja està.
Em sembla que va sortir força bé, tenint en compte que mai ho haviem fet, això.
Personalment, em faria molta il·lusió que representéssim la nostra "obra de teatre" a les guarderies de Soses i Torres de Segre i a totes les guarderies que ens vulguin.
xDD
FELICITATS A TOTHOM!!
P.S.
Ara que me'n recordo... Hi havia un nen, Max, de 2 anys, que quan tu passaves les diapositives amb els planetes, ell deia:
"Aii mira!! Saturn! Mira, un cometa! Ai! Mira, Neptú!!"
( I jo al costat, alucinant pepinos en conserva... 0.0 )
xDD

Cristina Stoica

Jo sincerament penso que l'activitat del petit príncep a la guardería ha estat un éxit. Encara que jo no hagi participat en l'escena i hagi col·laborat amb la vestimenta,he vist les ganes amb les quals els meus companys i companyes han preparat aquesta "historieta".El més important no és que hagis participat o no en l'escena, ni tampoc si guanyes més nota o no(encara que tot ajuda),el més important és que vam passar una estona genial i divertida tots junts, i que això es digne d'admirar,perquè no tots els instituts ho poden fer!! ¡¡FELICITATS A TOTS!!

Alexandra Martínez

Durant la vida a l'institut no tot poden ser exàmens i deures. També hi ha d'haver temps per disfrutar d'altres aspectes culturals o científics, d'una forma més planera i tranquila ... Potser ens hem demostrat que les coses també es poden fer d'altres formes.

Gal·lileu també va pensar, com Aristarc de Samos i Copèrnic, que el món pot funcionar diferent a com pensem.

Jo crec que ha estat una jornada per rocordar els propers anys. Estic molt orgullós de la feina que heu fet i de les ganes que hi heu posat. Si tot ho feu així el futur està en bones mans.

En aquest futur sereu advocats, psicòlegs, mestres, ..., però un dia, repassant l'àlbum de fotos mirareu aquesta i li direu al company o a la companya: "Mira, aquell dia ..." i potser tornareu a llegir El Petit Príncep o ho fareu amb els vostres fills.

Felicitats!

José Manuel Pérez Redondo