Primerament es va creure que
els cometes eren part de l'atmosfera terrestre. Més tard, es va creure
que eren missatgers de móns invisibles. Avui se sap que la majoria de
cometes formen part del Sistema Solar i giren al voltant del Sol, però
en òrbites molt diferents dels planetes. Aquestes òrbites són exactes
en quan al temps, i els astrònoms
poden calcular exactament on i quan reapareixerà cada cometa.
Els cometes es composen de tres
parts: el nucli, l'atmosfera o cabellera, i la cua.
El Nucli
és el puntet brillant, a penes perceptible pels telescopis, que desprèn
els gasos de la cabellera i de la cua. Tots els cometes tenen una part
central, el nucli, amb unes mides que oscil·len entre els centenars
de metres i arriben a superar les desenes de kilòmetres. El nucli està
format per un conglomerat de gels que engloben partícules
i grans de pols de mides diverses. Aquests gels formen una mena de crosta
gelada, a l'interior de la qual hi deu haber, probablement, un, o diversos
cossos , rocosos o metàl.lics.
L'Atmosfera o la Cabellera,
és a dir, la nebulosa lluminosa que embolica el núvol i que, juntament
amb ell, formen el que es coneix com a "cap del cometa". Aquest
cap té una corona, coneguda com "Cabellera". Tant el cap com
la cabellera s'originen a les emanacions gasoses que tenen lloc quan
l'astre és prou a la vora del Sol com perquè la seva escalfor causi
la sublimació (pas del gel al vapor)
dels gels que el componen.
D'aquesta manera, i encara que només
sigui d'una manera transitòria, el cometa desenvolupa una veritable
atmosfera. És en aquesta atmosfera on tenen lloc els fenòmens que originaran
la formació de les cues.
La Cua
és el raig de partícules il·luminades que semblen sorgir de la Cabellera.
Aquesta cua del cometa està sempre orientada cap al costat contrari
del Sol.
Els cometes es classifiquen en:
Vells: Són els cometes que fa moltíssim
temps que viatgen pel sistema solar. En general no tenen cua,
perquè deuen haver perdut gran part de la seva activitat.
Nous: Normalment desenvolupen grans cues,
com la del gran Cometa de Març, que va arribar a tenir una extensió
d'uns 250 milions de kilòmetres.