Els altres astres: Els cometes

Primerament es va creure que els cometes eren part de l'atmosfera terrestre. Més tard, es va creure que eren missatgers de móns invisibles. Avui se sap que la majoria de cometes formen part del Sistema Solar i giren al voltant del Sol, però en òrbites molt diferents dels planetes. Aquestes òrbites són exactes en quan al temps, i els astrònoms poden calcular exactament on i quan reapareixerà cada cometa.

Els cometes es composen de tres parts: el nucli, l'atmosfera o cabellera, i la cua.

El Nucli és el puntet brillant, a penes perceptible pels telescopis, que desprèn els gasos de la cabellera i de la cua. Tots els cometes tenen una part central, el nucli, amb unes mides que oscil·len entre els centenars de metres i arriben a superar les desenes de kilòmetres. El nucli està format per un conglomerat de gels que engloben partícules i grans de pols de mides diverses. Aquests gels formen una mena de crosta gelada, a l'interior de la qual hi deu haber, probablement, un, o diversos cossos , rocosos o metàl.lics.

 L'Atmosfera o la Cabellera, és a dir, la nebulosa lluminosa que embolica el núvol i que, juntament amb ell, formen el que es coneix com a "cap del cometa". Aquest cap té una corona, coneguda com "Cabellera". Tant el cap com la cabellera s'originen a les emanacions gasoses que tenen lloc quan l'astre és prou a la vora del Sol com perquè la seva escalfor causi la sublimació (pas del gel al vapor) dels gels que el componen.

D'aquesta manera, i encara que només sigui d'una manera transitòria, el cometa desenvolupa una veritable atmosfera. És en aquesta atmosfera on tenen lloc els fenòmens que originaran la formació de les cues.

La Cua és el raig de partícules il·luminades que semblen sorgir de la Cabellera. Aquesta cua del cometa està sempre orientada cap al costat contrari del Sol.

Els cometes es classifiquen en:
Vells: Són els cometes que fa moltíssim temps que viatgen pel sistema solar. En general no tenen cua,  perquè deuen haver perdut gran part de la seva activitat.
Nous: Normalment desenvolupen grans cues, com la del gran Cometa de Març, que va arribar a tenir una extensió d'uns 250 milions de kilòmetres.