El sistema solar: Mart

Mart és, sense dubte, el planeta més llengendari i popular del Sistema Solar. El seu nom fa referència al color vermellós que presenta, observat des de la Terra. Per això els romans el van batejar com al Déu de la Guerra.

Durant molts anys Mart va tenir un interès especial per als astrònoms. Es creien que la seva superfície mostrava continents y oceans, núvols atmosfèrics... Això va originar moltes històries y pel.lícules sobre els marcians. Avui se sap que no hi ha cap rastre de vida.

L'atmosfera de Mart és molt tènue i transparent, no té vapor d'aigua, té poca aigua a la superfície i pateix canvis de temperatura molt grans.

Es pot observar des de la Terra amb un telescopi.

Es distingeixen  tres tipus de formacions: els canals (de color fosc), les zones vermelloses (deserts) i els casquets polars, blanquinosos i que des del principi els astrònoms van considerar formats de gel.

L'hemisferi sud de Mart presenta alguns mars comparables amb els lunars i nombrosos cràters d'impacte. En aquest hemisferi es localitzen abundants canals, l'origen dels quals podria ser l'aigua.

Les capes superficials de Mart contenen una gran quantitat d'aigua, tant en minerals hidratats com en forma d'aigua gelada als porus i forats de les roques superficials. El color vermellós de la superfície de Mart es deu a l'acumulació d'òxid de ferro en les seves roques. S'ha calculat que si es fongués tota la quantitat d'aigua de les roques, el planeta sencer quedaria cobert per un mar d'aigua de 400 m de profunditat.

Durant l'estiu, part d'aquest gel es fon, però la quantitat de vapor d'aigua i la pressió atmosfèrica són tan baixes que s'evapora ràpidament. Es pensa, doncs, que en el passat, Mart hauria tingut un clima càlid i humit.

Una de les estructures més impressionants, situada just per sota de l'equador, és una regió de congostos impressionants anomenada Valles Marineris. El conjunt té una longitud de 4.500 km, i una amplada màxima de 600 km i fins a 7 km de profunditat: vegeu la imatge.

L'hemisferi nord és una immensa planura d'origen volcànic. Sobre la planura no hi ha gairebé cap cràter d'impacte. S'hi localitzen enormes volcans de centenars de km de diàmetre i més alts que qualsevol muntanya terrestre. Entre els volcans més destacats trobem el Nix Olimpia, amb un diàmetre aproximat de 600 km i una alçada de 21 km.

Els pols marcians són recoberts de casquets de gel.

La major part de la superfície de Mart és coberta de fragments rocosos i presenta un aspecte molt semblant al dels deserts freds de la Terra.
Phobos, una lluna de Mart
   Satèl.lits: 2 (Fobos, Deimos)