Les primeres observacions telescòpiques de Saturn les va fer Galileu el 1610. Quant el va observar li va semblar veure un planeta triple: era l'efecte òptic dels anells.

Saturn, amb el seu sistema d'anells, és el més admirat de tots els planetes del Sistema Solar.

Els anells de Saturn són formats per milers de milions de petits fragments d'heli de diàmetre molt divers, des d'una micra fins a un km, que s'agrupen en milers d'anells concèntrics. La seva inmensa amplada (de centenars de milers de km) contrasta amb la del seu gruix, de pocs centenars de metres.

Es creia que Saturn era l'únic planeta amb anells, però investigacions recents han demostrat que Urà i Júpiter també en tenen. Els anells de Júpiter poden ser observats solament per una nau espacial que s'apropi al planeta i als anells d'Urà no poden veure's directament amb un telescopi des de la Terra.

Els anells de Saturn canvien d'aspecte perquè es troben rodejant l'equador del planeta i com que l'eix de rotació de Saturn està inclinat en relació a la seva òrbita, els anells també estan inclinats. Com a resultat d'aquesta inclinació, des de la Terra unes vegades veiem els anells per sobre, altres per debaix, i, a vegades, els veiem de costat.

Saturn és molt gran: el seu diàmetre és 10 vegades major que el de la Terra. Tarda 30 anys a donar una volta entera al Sol.

Tot  i això, el seu dia dura només 10 hores, com Júpiter: gira molt ràpid sobre ell mateix, i aquesta enorme velocitat de rotació provoca un aplastament dels pols.

  Satèl.lits: 17 (Jano, Mimas, Encel.lat, Tetis, Dione, Rea, Tità, Hiperió, Japeto, Febe, 7 satèl.lits més i l'anell)