Situat entre Mercuri i la Terra, Venus és, després de la Lluna, el cos celest més proper a nosaltres. És anomenat el germà bessó de la Terra, per la seva semblança en tamany, massa i estructura.

Aquest planeta té una atmosfera tan densa i fosca que no es coneix molt la seva superfície. L'atmosfera és gairebé tota de diòxid de carboni, que provoca un efecte hivernacle: evita que la radiació infra-roja del Sol pugui ser rebutjada a l'espai, i això fa que el planeta s'escalfi.

Actualment no hi ha aigua a la superfície de Venus, ni a la seva atmosfera, però en un passat va haver-n'hi molta quantitat.  Ara només s'hi veuen cràters, muntanyes y volcans.

L'home coneix Venus des de molt antic per l'extraordinària brillantor. Té, efectivament, una brillantor superior a qualsevol astre excepte el Sol i la Lluna. En bones condicions és visible a ple dia, però quan millor s'observa és a l'oest, durant la posta de Sol i a l'est abans de l'alba.

Venus té una rotació i una translació molt curioses:  la seva rotació és retrògrada (el sol surt per l'oest i es pon per l'est) i extremadament lenta (243 dies) , mentre que tarda 224 dies a donar la volta al Sol. Així doncs, a Venus un dia és més llarg que un any.

  Satèl.lits: Cap

Vocabulari: diòxid de carboni, efecte hivernacle, estructura, massa, radiació infra-roja, retrògrada