Catalunya. Relleu, clima, vegetació (CS01) / Continguts
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac01.txa
Les unitats de relleu de Catalunya {relleu.gif}
El Pirineu i el Prepirineu són zones
molt muntanyoses, amb cims propers als 3.000 m. d’altitud (Pica d’Estats, 3.143
m.). Disminueix d’altitud d’est a oest, i arriba al mar formant el Cap de
Creus.
Les Serralades Litoral i Prelitoral van
paral·leles a la costa. Entre totes dues hi ha una vall estreta i allargada: la
Depressió Prelitoral.
La Serralada Transversal s’estèn des del
Pirineu a les serralades costaneres. Es troba en el punt on conflueixen el
Prepirineu, la Serralada Prelitoral i la Depressió Central.
La Depressió Central ocupa la zona
central de Catalunya: va des de la Serralada Transversal fins al pla de Lleida.
Les planes litorals més importants són
l’Empordà, al nord, i el Delta de l’Ebre, al sud.
Associació simple / 1pac02.ass
Relaciona cada imatge amb el lloc
corresponent
|
Pirineu Prepirineu Serralada Litoral Serralada Prelitoral Depressió Prelitoral Serralada Transversal Depressió Central Delta de l’Ebre Plana de l’Empordà |
{pirineu.gif} {prepiri.gif} {slitoral.gif} {sprelito.gif} {deprelit.gif} {stransve.gif} {depcentr.gif} {deltebre.gif} {emporda.gif} |
La Pica d’Estats Serra del Cadí A peu de la Costa Brava Serralada del Montsant Maresme? Viladrau, a les Guilleries Alpicat, al Segrià Arrossars del Delta de l’Ebre Vilajuïga, a l’Empordà |
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac03.puz
Recomposa aquest mapa físic de Catalunya.
Mira atentament les unitats de relleu {relleuct.gif}
Associació complexa / 1pac04.ass
Posa cada unitat de relleu al seu lloc
|
Pirineu |
Pirineu axial Albera Massís de Beret |
|
Prepirineu |
Serra de Boumort Serra del Montsec Serra del Cadí |
|
Serralada Prelitoral |
Ports de Beseit Serra del Montsant Serra de Montserrat Serra del Montseny |
|
Serralada Litoral |
Massís del Garraf Serra de Collserola Massís del Montnegre Massís de les Gavarres |
|
Depressió Central |
Pla de Lleida Pla d’Urgell |
|
Serralada Transversal |
Massís de les Guilleries Zona volcànica de la Garrotxa |
|
Planes litorals |
Empordà Delta de l’Ebre |
Associació d’identificació / 1pac05.ass
Situa en el mapa les unitats de relleu
següents:
Pirineu Axial
Serra de l’Albera
Serra del Cadí
Ports de Beseit
Serra del Montseny
Massís del Garraf
Pla d’Urgell
Massís de les Guilleries
Delta de l’Ebre
{relleum.gif}
Associació simple / 1pac06.ass
Relaciona els següents elements del
relleu català
|
Plana litoral de la demarcació de Girona Cim més alt del Pirineu català Nom de la serralada costanera més
propera al mar Forma part de la serralada Prelitoral Zona muntanyosa immediatament al sud
del Pirineu Serralada que va del Pirineu a les
serralades costaneres Depressió situada entre les serralades
costaneres Massís de la Serralada Litoral, entre
Barcelona i Tarragona Massís de la Serralada Transversal,
per on circula el Ter Cim més alt del massís del Montseny |
L’Empordà Pica d’Estats Serralada Litoral Massís del Montseny Prepirineu Serralada Transversal Depressió pre-litoral Massís del Garraf Massís de les Guilleries Turó de l’Home |
Associació simple / 1pac07.ass
Relaciona els següents elements del
relleu català
|
Massís de la Serralada Litoral, al
Maresme Massís de la Serralada Litoral, a la
Selva Massís de la Serralada Pre-litoral, al
sud de l’Ebre Serra del Prepirineu Plana situada a la Depressió Central Zona plana i baixa entre les
serralades Litoral i Prelitoral Plana que travessen els rius Muga,
Fluvià i Ter Serralada on es trobem els cims més
alts de Catalunya Important cim del Pirineu Forma part de la Serralada Prelitoral |
Massís del Montnegre Massís de les Gavarres Ports de Beseit Serra del Cadí Pla d’Urgell Depressió Prelitoral Empordà Pirineu axial Pica d’Estats Serra del Montsant |
Sopa de lletres / 1pac08.sop
Troba vuit unitats de relleu de
Catalunya
CADÍ MONTSENY GARRAF GAVARRES PIRINEU
MONTSERRAT ALBERA GUILLERIES
Activitat de text / ordenar paraules / 1pac09.txa
Els rius de Catalunya {riu1.gif}
Tots els rius de Catalunya desemboquen a
la mar Mediterrània, excepte la Garona, que neix a la Cerdanya, travessa França
i desemboca a l’oceà Atlàntic.
Distingim quatre grups:
L’Ebre i els seus afluents són d’origen
nival (recullen l’aigua del desglaç de la neu). L’Ebre neix a Cantàbria i té
mes de 900 km. L’afluent més important a Catalunya és el Segre, que rep alhora
la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorzana. Tenen un cabal força regular.
Rius que neixen al Pirineu oriental.
Tenen un fort estiatge, ja que són de règim pluvial (recullen aigua de les
pluges). De nord a sud destaquen la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat (que
rep el Cardener i l’Anoia)
Rius que neixen a la Serralada Prelitoral.
Tenen un recorregut molt curs i pateixen un fort estiatge. De nord a sud,
destaquen la Tordera, el Besós, el Foix, el Gaià, el Francolí i la Sènia.
Rieres de la Serralada Litoral. Es
troben a la comarca del Maresme. Gairebé seques tot l’any, amb les tempestes de
la tardor poden provocar inundacions.
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac10.puz
Les xarxes hidrogràfiques catalanes
{xarxahid.gif }
Associació simple / 1pac11.ass
Aprèn vocabulari
|
Règim nival Règim fluvial Afluent Cabal Estiatge Riera |
Rius que recullen majoritàriament
l’aigua del desglaç de la neu Rius que s’alimenten de l’aigua de la
pluja Riu que desemboca en un altre riu Quantitat d’aigua que porta un riu. Es
mesura en metres cúbics per segon Època en què un riu s’asseca perquè fa
temps que no plou Llit d’un riu normalment sense aigua.
S’omple de cop amb tempestes fortes |
Associació d’identificació / 1pac12.ass
Situa en el mapa els rius següents:
Segre
- Fluvià -
Llobregat - Ter
- Ebre - Francolí -
Tordera - Besós
{riusm.gif}
Associació simple / 1pac13.ass
Relaciona pregunta i resposta
|
Unitat de relleu del Prepirineu que
travessa el riu Segre Unitat de relleu que travessa el riu
Noguera Pallaresa Unitat de relleu del Prepirineu on
neix el riu Cardener Riu que neix en el Massís de Beret Unitat de relleu on neix el riu Daró Unitat de relleu de la Serralada
Litoral entre els rius Besòs i Llobregat |
Serra del Montsec Pirineu axial Serra del Cadí Noguera Pallaresa Massís de les Gavarres Serra de Collserola |
Associació simple / 1pac14.ass
Escriu la resposta correcta
|
El Segre desemboca en el riu Ebre, és
un Rius petits que només porten aigua
quan hi ha tempestes Els rius que perden molt cabal a l’estiu,
pateixen un Quantitat d’aigua que porta un riu Règim dels rius que neixen en altes
muntanyes nevades Acumulació d’al·luvions que guanya
terreny al mar Serralada on neixen les rieres més
importants de Catalunya Règim dels rius que es nodreixen de l’aigua
de la pluja |
Afluent Rieres Estiatge Cabal Nival Delta Prelitoral Pluvial |
Sopa de lletres / 1pac15.sop
Troba vuit rius que desemboquin a la mar
Mediterrània
MUGA FLUVIÀ TER TORDERA BESÒS LLOBREGAT
FRANCOLÍ EBRE
Associació simple / 1pac16.ass
Relaciona els conceptes
|
Afluents del Llobregat Rius que desemboquen en el golf de
Roses Riu on es troba l’embassament d’Oliana Comunitats autònomes que separa el riu
Sènia Riu que neix a Catalunya, travessa
França i desemboca a l’Atlàntic Riu més cabalós de Catalunya |
El Cardener i l’Anoia La Muga i el Fluvià La Noguera Pallaresa Catalunya, Comunitat Valenciana La Garona Ebre |
{cardener.gif} {fluvia.gif} {pallares.gif} {senia.gif} {garona.gif} {ebre.gif} |
Associació simple / 1pac17.ass
Relaciona els conceptes
|
La Noguera Pallaresa i la Noguera
Ribagorzana són afluents del Riu que neix a la Serra del Cadí Riu que neix a l’est de la serra del
Montsant Nom de dos embassaments del riu Ter Afluent del riu Ter Riu que neix al massís del Montseny Riu que neix a la Serra de l’Albera Riu que marca gran part de la frontera
entre Catalunya i l’Aragó |
El Segre El Llobregat El Francolí Sau, Susqueda L’Onyar La Tordera La Muga La Noguera Ribagorzana |
{segre.gif} {llobrega.gif} {francoli.gif} {susqueda.gif} {onyar.gif} {tordera.gif} {muga.gif} {ribagorz.gif} |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac18.txa
Llacs, aiguamolls, embassaments i canals
{llacs.gif}
Els llacs són masses d’aigua que ocupen
una depressió del terreny i que procedeixen d’aigües subterrànies o de rius que
hi desemboquen. Els principals estanys catalans són el de Sant Maurici, Gento,
Llong i Certescan, al Pirineu, i el de Banyoles, al Pla de l’Estany.
Els aiguamolls són terrenys per sota del
nivell del mar que s’inunden amb aigua de mar o procedent d’un riu. Hi ha aiguamolls a l’Empordà (rius Muga
i Fluvià), al delta de l’Ebre i al delta del Llobregat.
Els deltes són acumulacions de materials
arrossegats per un riu a la seva desembocadura. Els deltes són els de l’Ebre,
del Llobregat i de la Tordera.
Els embassaments són barreres en el curs
d’un riu que emmagatzemen l’aigua per regar, per al consum humà o per produir
energia elèctrica. A Catalunya n’hi ha una seixantena.
Els canals són conduccions d’aigua
artificials per fer arribar aigua a zones seques. El més important de Catalunya
és el d’Urgell.
Associació simple / 1pac19.ass
Relaciona cada concepte
|
Llacs Aiguamolls Deltes Embassaments Canals |
Masses d’aigua que ocupen una
depressió del terreny i que procedeixen d’aigües subterrànies o de rius Terrenys per sota del nivell del mar
que s’inunden amb aigua de mar o procedent d’un riu Acumulacions de materials arrossegats
per un riu a la seva desembocadura Barreres en el curs d’un riu que
emmagatzemen l’aigua per regar, per al consum humà o per produir energia
elèctrica Conduccions d’aigua artificials per
fer arribar aigua a zones seques |
Associació simple / 1pac20.ass
Relaciona les imatges
|
Aiguamolls de l’Empordà Delta de l’Ebre Estany Gento Embassament de La Baells Canal d’Urgell Estany Llong |
{aiguamol.gif} {deltebre.gif} {estgento.gif} {labaells.gif} {caurgell.gif} {estllong.gif} |
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac21.puz
Recomposa aquesta fotografia de l’estany
de Banyoles {banyoles.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac22.txa
Les costes catalanes {costes.gif}
Catalunya té 580 quilòmetres de costes, banyades
per la mar Mediterrània.
Segons la forma, podem distingir dos
tipus de costes:
Costes altes: les serralades arriben
fins al mar, i abunden els penya-segats. Les trobem al Cap de Creus, a l’Alt
Empordà; a la Costa brava, entre el golf de Roses i la Tordera, i al Garraf, al
sud del Delta del Llobregat.
Costes baixes: les formen llargues
platges de sorra. Solen formar-s’hi deltes. Destaquen el de la Tordera, del
Besòs, del Llobregat i de l’Ebre.
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac23.puz
Recompon el mapa i fixa’t en els
accidents de la costa catalana {costact.gif}
Associació complexa / 1pac24.ass
Relaciona cada lloc amb el tipus de
costa
|
Cap de Creus Illes Medes Costa Brava Costa del Garraf Cap de Salou Golf de Roses Costa Daurada Delta del Besós Delta del Llobregat |
Costa alta Costa baixa |
Associació simple / 1pac25.ass
On localitzaries cada costa?
|
Entre la frontera francesa i el riu
Tordera Entre el riu Tordera i el delta del
Llobregat Entre el delta del Llobregat i el riu
Foix Entre el riu Foix i el delta de l’Ebre |
Costa Brava Costa de Llevant Costa de Ponent Costa Daurada |
{cosbrava.gif} {coslleva.gif} {cosponen.gif} {cosdaura.gif} |