Catalunya. Relleu, clima, vegetació (CS01) / Continguts

7

8

PAC 2: El clima i la vegetació

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 2pac01.txa

Temps meteorològic i clima  {clima1.gif}

Quan parlem del temps que fa no parlem del clima: són dues coses diferents.

El temps meteorològic es refereix a les condicions meteorològiques d’un lloc determinat en un dia concret: avui plou, ahir va fer vent, demà nevarà, la setmana passada feia calor...

El clima és el conjunt de condicions meteorològiques d’un territori al llarg dels anys. El clima mediterrani té estius secs i calorosos, hiverns suaus i primaveres i tardors plujoses.

El cabal dels rius, la vegatació, la fauna, així com la forma de vida de les persones d’un territori, depenen del clima.

 

Trencaclosques d’associació / 2pac02.puz

Recompon aquesta imatge d’una tempesta elèctrica {2pac02.gif}

 

Associació simple / 2pac03.ass

Elements meteorològics

Temperatura

Vent

Humitat atmosfèrica

Precipitacions

És la mesura del calor en un lloc determinat. Depèn del dia i la nit, i de l’estació de l’any

Corrent d’aire provocada per dues masses d’aire de diferent temperatura. Cal saber-ne la direcció i la velocitat

És la quantitat de vapor d’aigua que conté l’atmosfera. Si s’acumula, forma els núvols. Si arriben prop de terra es forma boira

Tenen lloc quan el vapor d’aigua cau a la superfície de la terra. Si és sòlid, hi fa en forma de neu o calamarsa; si és líquid, plou

 

Associació complexa / 2pac04.ass

Vents de Catalunya: Relaciona cada vent segons el punt cardinal d’on bufa 

Vent del nord

Vent del nord-est

Vent de l’est

Vent del sud-est

{mig.gif}

Vent del sud

Vent del sud-oest

Vent de l’oest

Vent del nord-oest

Tramuntana

Gregal

Llevant

Xaloc

Migjorn

Llebeig / garbí

Ponent

Mestral

 

{rosavent.gif}

 

Sopa de lletres {clima3.sop} / 2pac05.sop

Troba vuit classes de vent

TRAMUNTANA

GREGAL

LLEVANT

PONENT

 

MESTRAL

XALOC

LLEBEIG

MIGJORN

 

Associació simple / 2pac06.ass

Aparells de mesura

Termòmetre

Penell

Anemòmetre

Higròmetre

Pluviòmetre

Mesura la temperatura

Indica la direcció del vent

Mesura la velocitat del vent

Permet conèixer la humitat atmosfèrica

Mesura la quantitat d’aigua caiguda

{termomet.gif}

{penell.gif}

{anemomet.gif}

{higromet.gif}

{pluviome.gif}

 

Associació complexa / 2pac07.ass

Relaciona cada fenomen amb el seu element meteorològic

Dia

Nit

Huracà

Tramuntana

Núvol

Boira

Neu

Pluja

Temperatura

Vent

Humitat atmosfèrica

Precipitació

 

Associació simple / 2pac08.ass

Relaciona les imatges de fenòmens meteorològics

Tornado

Pluja

Neu

Núvol

Boira

Llampec 

Huracà

Calamarsa

{tornado.gif}

{pluja2.gif}

{neu.gif}

{nuvol1.gif}

{boira.gif}

{llampec.gif}

{huraca.gif}

calamas.gif}

 

Sopa de lletres / 2pac09.sop

Troba vuit fenòmens meteorològics

TORNADO

PLUJA

NEU

NÚVOL

BOIRA

LLAMPEC 

HURACÀ

CALAMARSA

 

Associació simple / 2pac10.ass

Factors que influeixen en el clima

Latitud

Altitud

Proximitat al mar

És la distància entre qualsevol punt de la terra i l’Equador. Com més gran és la latitud, més fred fa, perquè els raig del sol arriben més inclinats

És l’alçada d’un punt de la Terra respecte del nivell del mar. A més altitud, menys temperatura

És la distància d’un punt respecte del mar. La humitat del mar suavitza les temperatures: no són tan càlides a l’estiu ni tan fredes a l’hivern

 

Trencaclosques doble / 2pac11.puz

Recompon aquest mapa climàtic de Catalunya {climatic.gif}  

 

Associació simple / 2pac12.ass

Climes de Catalunya

Atlàntic

D’alta muntanya

D’interior

Mediterrani

Temperatures baixes, excepte a l’estiu. Precipitacions freqüents. Boira

Temperatures baixes. Hiverns llargs i freds. Precipitacions abundants, sovint de neu

Temperatures extremades. Precipitacions escasses i irregulars

Temperatures suaus. Precipitacions abundants a la tardor i primavera. Escasses a l’estiu

 

Associació complexa / 2pac13.acc

Localitza cada clima a la zona de Catalunya corresponent

Atlàntic

D’alta muntanya

D’interior

Mediterrani

Vall d’Aran

Pirineu

Prepirineu

Depressió Central

Comarques de la Serralada Prelitoral

Comarques costaneres

 

Associació simple / 2pac14.ass

Posa cada tipus de clima al seu lloc

Atlàntic

D’alta muntanya

D’interior

Mediterrani humit

Mediterrani extremat

Mediterrani litoral

{climatim.gif}

 

 

Associació simple / 2pac15.ass

Relaciona precipitacions i temperatures del mateix clima

Temperatures baixes tot l’any, excepte a l’estiu

Temperatures baixes per l’altitud. Hiverns llargs i freds

Temperatures extremades, amb hiverns freds i estius molt calorosos

Temperatures suaus, amb hiverns poc freds i estius càlids

Precipitacions freqüents tot l’any. Boires freqüents

Precipitacions abundants, sovint en forma de neu

Precipitacions escasses i irregulars, amb molts mesos de sequera

Precipitacions abundants a la tardor, sovint torrencials. A l’estiu, precipitacions escasses

Atlàntic

D’alta muntanya

D’interior

Mediterrani

 

Associació de resposta escrita  / 2pac16.ass   

Respon cert o fals a les afirmacions següents:

Les temperatures a la costa són molt extremes perquè no hi ha humitat.

La humitat combinada amb les temperatures dóna lloc a la xafogor.

A prop de les costes hi ha boscos de pins, plantes baixes i arbustos.

En general, a les zones d’interior la temperatura sol ser més temperada que a les poblacions costaneres

A les costes sol ploure més, perquè hi ha més evaporació de l'aigua del mar.

A les muntanyes plou més que a les planes, i a l'hivern sol fer-ho en forma de neu.

Fals

Cert

Cert

Fals

Cert

Cert

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 2pac17.txa

Els climes de la Terra {desert.gif} {mediterr.gif} {polar.gif}

Tant les pluges com les temperatures són molt diferents segons el lloc de la terra on ens trobem. Encara que hi ha molts climes a cada zona, de forma general classifiquem els climes de la terra en tres grans blocs:

Climes càlids. Afecten la zona de la terra situada entre l’Equador i els tròpics.

Climes temperats. Afecten les terres entre els tròpics i els cercles polars.

Climes freds. Corresponen a les zones polars i a les zones d’alta muntanya.

 

Associació complexa / 2pac18.ass

Relaciona cada tipus de clima segons sigui càlid, temperat o fred

Clima equatorial

Clima desèrtic

Clima mediterrani

Clima atlàntic

Clima polar

Clima d’alta muntanya

Clima càlid

Clima temperat

Clima fred

{equador.gif}

{desert.gif}

{mediterr.gif}

{atlantic.gif}

{polar.gif}

{altamunt.gif}

 

Trencaclosques d’intercanvi / 2pac19.puz

Posa correctament aquesta imatge de clima polar {Iceberg.gif}

 

Associació simple / 2pac20.ass                 

Saps com fer un climograma?  200 x 180

En un paper quadriculat, dibuixa els eixos dels gràfics

La línia de la base ha de contenir 12 quadradets, que marcaràs amb les inicials dels mesos de l’any

La vertical de l’esquerra assenyalarà les temperatures. Comença des de menys 5º. Cada quadradet representa 5 graus de temperatura

La vertical de la dreta marcarà la pluviositat. Cada quadradet representa 20 mm. de precipitació

Aixeca una barra a cada mes fins a la pluviositat que ha enregistrat. Tindràs el gràfic de barres de les precipitacions

Assenyala amb una creueta el punt d’unió entre la línia del mes i la temperatura corresponent. Uneix els punts i tindràs la gràfica de temperatures

{climo1.gif}

{climo2.gif}

{climo3.gif}

{climo4.gif}

{climo5.gif}

{climo6.gif}

Dibuixa els eixos

Els mesos, a la base

Temperatures, a l’esquerra

Pluviositat, a la dreta

Pluviositat

Temperatures

 

Associació de resposta escrita / 2pac21.ass

Escriu cert o fals, segons convingui

Un climograma és un gràfic que representa les temperatures i les precipitacions mensuals durant un any

La línia vermella indica les temperatures mitjanes de cada mes

Les barres blaves indiquen les precipitacions mitjanes mensuals

És indiferent si temperatures o precipitacions es posen als eixos de la dreta o de l’esquerra

A l’eix horitzontal s’indiquen els dies de cada mes

Un mil·límetre de precipitació equival a un litre d’aigua per metre quadrat

Amb un climograma podem saber el tipus de clima d’un indret determinat

Cert

Cert

Cert

Cert

Fals

Cert

Cert

 

 

Associació simple / 2pac22.ass                

Imagina’t un mapa del temps. Associa cada senyal amb el seu significat

Cel serè

Cel tapat

Pluja

Cel mig ennuvolat

Neu

Tempesta

Mar plana

Mar arrissada

Maregassa

{sol.gif}

{nuvol.gif}

{pluja.gif}

{solnuvol.gif}

{aiguaneu.gif}

{tempesta.gif}

{marplana.gif}

{arrisada.gif}

{maregasa.gif}

 

Associació simple / 2pac23.ass

Relaciona cada mapa amb el temps que indica

Núvols al Pirineu o comarques gironines. Núvols i clarianes a l’interior i sol a les comarques del sud. Mar plana, Tramuntana al cap de Creus. Baixada de les temperatures

Cel ennuvolat al sud i terres de ponent, i assolellat a la resta. Boires matinals a l’interior. Temperatures en augment

Cel assolellat a tot el país, amb algunes boires matinals a l’interior. Tramuntana a l’Alt Empordà. Temperatures en augment

{mapatem1.gif}

{mapatem2.gif}

{mapatem3.gif}

 

Activitat de text / ordenar paraules / 2pac24.txa            

 

Clima i vegetació a muntanya: ordena les paraules

El temps que fa a les muntanyes depèn de diversos factors:

-          l’altitud (al cim d’una muntanya hi fa més fred i hi plou més)

-          l’estació de l’any (a l’hivern fa molt fred i neva i plou sovint; a la primavera i la tardor plou força; a l’estiu de dia fa calor i de nit baixen les temperatures)

-          l’orientació (el vessant nord (obaga) gairebé no rep sol i per tant és més fred i humit; el vessant sud (solana) té moltes hores de sol i per tant és més càlid i sec)

La vegetació varia en funció del clima:

-          a les zones més altes hi ha prats i pocs arbres, degut al fred i al vent

-          a la muntanya mitjana hi trobem pins negres i avets

-          a les valls hi ha conreus, roures, alzines, faigs i castanyers

 

Activitat de text. Ordenar paraules / 2pac25.txa    

 

Clima i vegetació a la plana: ordena les paraules

 

La vegetació a les planes canvia segons el clima i la situació.

Les planes de l’interior són fredes i sovint amb boires a l’hivern, i seques i caloroses a l’estiu. S’hi conreen cereals, vinyes, olivers i ametllers.

Les planes del litoral tenen temperatures suaus tot l’any per l’efecte del mar, i també hi ha més humitat. La vegetació típica són els fruiters, horts i arbustos de tota mena.

A les zones no conreades hi creixen pinedes, rouredes i alzinars.

 

Activitat de text / ordenar paraules / 2pac26.txa   

 

Clima i vegetació a les costes: ordena les paraules

La proximitat del mar suavitza el clima, de manera que els hiverns són suaus i els estius calorosos i secs. Sol ploure a la primavera i a la tardor.

Prop de la costa trobem boscos de pins i moltes classes de plantes baixes i arbustos. S’hi conreen tota mena de productes d’horta. La vegetació depèn de la quantitat i el repartiment estacional de les pluges.

A l’estiu, l’aire del mar, humit, combinat amb les temperatures altes, fan que la calor sigui molt humida i suem fàcilment: és la xafogor.

 

Associació simple / 2pac27.ass

Relaciona cada planta amb el seu tipus de vegetació

Prat

Margalló

Alzina

Avet

Fageda

Pi

Vegetació d’alta muntanya

Vegetació litoral

Vegetació de plana

Vegetació de muntanya

Vegetació de zones humides

Vegetació de zones seques

{prats.gif}

{margallo.gif}

{alzina.gif}

{avet.gif}

{fageda.gif}

{pi.gif}