Per això en el forn s'hi construïen unes conduccions anomenades toveres que portaven l'aire provinent d'unes manxes, fins on s'hi produïa la combustió.
Aquestes manxes podien ser accionades pel mateix calaibre o bé manualment.
Però el giny per excel·lència eren les trompes. Aquest consistia en un dipòsit o una canalització situada a uns 3 metres d'alçada amb uns conductes(trompes) en la seva part inferior que deixen caure l'aigua mitjançant un tap( trompill). L'aigua amb la seva caiguda arrossega aire que entra a les trompes per un estrangulament en el que hi ha una sèrie de forats inclinats anomenats espiralls. Això respon a un fenomen físic anomenat: efecte Venturi que diu que quan un fluid passa per un escanyament d'una canonada es produeix un augment de la velocitat provocant una depressió.
Per tant quan l'aigua cau per les trompes al passar per l'escanyament augmenta la velocitat, es provoca una depressió i xucla l'aire de l'exterior pels espiralls.
L'aire arrossegat per l'aigua arriba a un dipòsit inferior anomenat caixa de vents, a on l'aire es separa de l'aigua i passa cap al forn a traves del portavents i de l'home per la tovera.
