El Testimoni de l'Enric

L'Enric ens explica com va viure els episodis més sagnants de la guerra:l'Ebre, Teruel, Belxite i al Segre.

Quan vaig anar al front, jo tenia 20 anys .

Al principi de la guerra vivia a Anglčs. Jo estava a favor de la República.Em vaig fer voluntāri al front.

Quan feia la mili, abans de la guerra

A Sarsuela de la Sierra(Cuenca), quan fčiem la instrucciķ i encara érem quintos, no podíem menjar fins que el capitā no ens donava permís. Una vegada, vārem entrar al menjador i el capitā no hi era. Vārem tornar a sortir i així tres vegades. A la tercera el capitā es va presentar; llavors repartiren el menjar i un soldat, cansat d'esperar, va llenįar-lo a terra. El capitā el va fer recollir de terra i va fer-li menjar. El soldat li va contestar que no se'l volia menjar. El capitā li va repetir dues vegades i a la tercera es va treure la pistola i el va matar.

A l'esglčsia del meu poble i van anar refugiats a viure-hi. El campanar el van tirar a terra i van cremar els sants.

En el front hi havia dies que no menjāvem res, i si menjāvem era poca cosa. Quatre galetes, una mica de melmelada i poca cosa més.

Per desplaįar-nos ho fčiem tot a peu. A la guerra em van ferir i vaig estar tot el dia a terra. De nit em van recollir amb una llitera i amb barca vārem travessar l'Ebre fins a Flix, llavors amb ambulāncia fins a Tarragona: allā em van fer la primera cura i finalment amb tren (amb una llitera que es movia d'un costat a l'altre) fins a Manresa, on em van operar.

Un dels senyals que hi havia eren els transmissors, perō els que s'encarregaven d'aquests eren especialistes.

De bombardetjos en recordo molts. A l'Ebre, a Belxite, el poble va quedar "arrassat". Te n' explicaré un: tots els soldats estāvem dins d'una trinxera i un aviķ va comenįar a disparar per una punta i la va anar seguint sense parar. Nosaltres estāvem al final i quan l'aviķ estava disparant a uns metres de nosaltres, se li van acabar les bombes i va haver de marxar. Els nostres amagatalls eren les trinxeres, perō si venia l'aviaciķ i no n'hi havien, t'escapaves com podies. A vegades fčiem un pilķ de "rocs" darrera una olivera i ens estirāvem darrera. Recordo alguns moments divertits en el front: nosaltres travessāvem el Segre i ens creuāvem amb els soldats franquistes, nosaltres deiem:-No tirar! i ens intercanviāvem tabac per paper de fumar. Ells tenien tabac i nosaltres paper de fumar.

Al front de Terol

A Terol feia molta i molta fred, se'ns congelaven els dits, molts companys van morir de fred. Més tard vaig ser ferit i vaig tornar cap a casa meva. Em vaig fer amic amb soldats dels mateix bāndol perō ara ja estan morts. En al front hi vaig estar un parell d'anys. Acabada la guerra vaig fer la mili. Vaig estar al front de l'Ebre, Terol, Belxite i al Segre. Tota la guerra en general va ser molt trāgica perķ sobretot a l'Ebre perquč quan estavem disparan amb la metralladora ens van tirar un "morter" i tots vam quedar ferits. A l'Ebre hi estaves pocs dies, d'allā hi sorties o bé ferit o mort. Durant molts de dies sempre passava el mateix: de dies era dels "nacionals" i de nits atacāvem nosaltres, l'endemā cap a les 11 del matí amb l'aviaciķ i els moros al darrera, ja tornava a ser dels nacionals. Recordo que a la serra de Cavalls i a la serra de Pāndols els combats eren molt forts.

No tenia gaire contacte amb casa meva ja que moltes de les cartes que escribia, es perdien. Les cartes que arribaven tardaven 4 o 5 dies si tot anava bé.

Encara ara tinc alguna ferida a causa de la guerra. Tinc metralla de morter al peu, a la cuixa i als dits de la mā dreta.