El Testimoni de la Francisqueta

La Francisqueta ens explica el que recorda de la guerra a Anglès

Quant jo vaig viure la guerra civil tenia 12 anys.Vivia a Anglès, davant de l'església, al carrer Major. Jo no podia decidir el bàndol que estava, si franquista o roig, perquè era massa petita i per tant no estava de part de ningú.

Recordo que quan ens deien que avançaven els moros jo tenia molta por. Aquests robaven les gallines i tiraven al riu els pedrers, les potes, el fetge i els colls; els rius abans eren molt nets i es podia veure perfectament el que hi havia.També recordo el dia que van cremar l'església del meu poble, jo i els meus germans des del balcó de casa, amb la persiana dos dits amunt, miràvem com treien les imatges a fora i les cremaven.

Tambè recordo que van bombardejar el Pasteral, volien bombardejar la central i no van poder, jo aquell dia era a buscar oli a fora del poble amb la meva tia.

Una anèctoda és que en el poble no hi havia llum i un día al vespre vaig sentir que algú passava pel meu costat, era el de Cal Cabrit, el vaig reconèixer per la pudor de cabra (a casa seva tenien cabres).

L'ensenyament no va canviar, anàvem a l'escola com sempre.Tambè menjàvem com sempre.No recordo haver passat mai gana.Si un dia no hi havia carn, menjàvem una altra cosa i recordo que la meva àvia feia "canvieres" (es tractava de canviar el menjar. Si tenien dues patates i els interessava una dotzena d'ous, feien canvis). Havíem d'anar buscar l'oli fora del poble, perquè aquí no n'hi havia.La gent que treballava a la fàbrica no podia fer la mateixa feina que abans. A la fàbrica es feia material de guerra. Recordo que la meva mare feia els llits de la gent que treballava a la fàbrica.

Salvaconducte per anar a Olot del 1941

El tren encara anava, però sempre anava amb retard. El meu oncle va ser perseguit i es va haver d'exiliar a França, però varen matar els de Can Cendra. La sirena de la fàbrica Burés servia per avisar dels bombardejos. La fàbrica Burés servia de refugi per la gent de la fàbrica. No hi havia ni casaments ni batetjos perquè als capellans els havien mort o estaven amagats. La meva tia Pauleta i el meu oncle Mariano eren germans, ell de la CNT i ella franquista. La meva tia anava a missa d'amagat i no li podia dir al seu germà.

Ens fèiem el sabó amb l'oli que quedava al cul de les ampolles i amb soja, ens quedàvem amb les mans cremades. Pràcticament tothom treballava fent material de guerra.