Arboretum
| Descripció: Arbre de talla petita o arbust (connífera), de fulla perenne, d'uns 20-30 m. d'alçada, de capçada gran i columnar o més freqüentment aovada i àmpliament piramidal, i d'escorça marró-vermellosa i poc solcada. |
| Fulla: Esquamiformes, carnoses, truncades, lleugerament curvades cap endins en el seu extrem, de color verd uniforme en ambdues cares, i decolorant-se les parts ja seques a un to marró oxidat. Flor: Inflorescència masculina en cons subglobosos o ovoides, amb les escates oposades i cadascuna d'elles amb 3-4 sacs de pol·len. Els cons femenins són etrets i ovals, amb llargues escates amb una excrescència en el seu extrem, en forma de ganxo. Fruit: Les pinyes són ovoides d'1-1.3 cm. de llarg, amb 6-8 escates desiguals, una mica carnoses i provistes en el dors d'una protuberància recorbada en forma de banya. |
| Fenologia, origen i distribució: Floreix entre el març i l'abril, i les seves pinyes maduren a la tardor del mateix any. Habita en el nord-est de la Xina, Mongòlia, Corea i Manxúria, extenent-se de forma natural, segons el criteri d'alguns autors, fins al nord de Birmània. |
| Utilitats: La resina d'algunes espècies es cremava com insens en les cerimònies religioses. Les seves branques son emprades per les seves propietats astringents i emmenagogues, aquesta darrera, degut al contingut de la seva escència en tuiona (terpè bicíclic); aquesta mateixa escència té propietats vesicants i s'ha usat per treure berrugues. La fusta és tova, lleugera, compacta i de gran finura; es dóna la paradoxa de que la fusta de l'"arbre de la vida" és molts cops matèria primera per fabricar taüts. |
