Planta medicinal
| Descripció: Planta bianyal o perenne, a vegades lignificada en la base. De fins 2.5 m. d'altura, amb tija erecta, de color verd-blavós, d'olor agradable, molt ramificada i finament solcada. Les tiges velles són buides. Inflorescències en forma de grans umbel·les dobles, de fins 15 cm. de diàmetre i amb 12-15 radis, de longitud desigual. |
| Fulla: Fulles 3-4 vegades dividides, amb foliols filiformes, apuntats, i en general, no estan en el mateix pla. Fulles inferiors peciolades, fulles mitges i inferiors sentades, amb beina foliar de fins 5 cm. de llarg. Flor: Les petites flors grogues solen ser hermafrodites i riques en nèctar. Petals iguals, ovals amples, amb un lòbul terminal més estret i ondulat. Fruit: Gran varietat. Bàsicament és un esquizocarpi dividit en la part inferior, per una línia, en dos mericarpis, cada un amb una llavor. |
| Fenologia, origen i distribució: Floreix entre els mesos d'abril i setembre. Originària de l'Europa meridional i sud occidental, introduïda també en l'Europa central. |
| Utilitats: Planta utilitzada des de l'antiguitat com a condiment, verdura i herba medicinal. Les tiges i les fulles tendres es consumeixen com verdura. Els antics romans les conservaven en vinagre i sal. Els fruits s'usen com a espècie i en les conserves. Les diverses formes de fonoll tenen aplicacions diferents en la regió mediterrània: el fonoll de verdura, en la que les beines foliculars inferiors estan engreixades, es cultiven com a hortalissa. |
