<<

>>

POLARITZACIÓ AMB FILTRES

 

Per a polaritzar la llum podem utilitzar un filtre polaritzador (com el filtre Polaroid). Aquesta classe de filtres estan fets de fibres paral·leles formades per llargues molècules. Pensem en una lent en la que aquestes fibres siguin horitzontals. L'energia dels components horitzontals de la llum és absorbida per les fibres, de manera que aquesta part no aconsegueix passar. Els components verticals de la llum, no obstant, aconsegueixen passar perquè les fibres horitzontals no poden absorbir la seva energia.

Fig 10. El filtre polatizador amb les fibres orientades horitzontalment deixa passar les ones de llum que vibren en el pla vertical però no les que ho fan en el pla horitzontal.

Nosaltres no podem distingir entre la llum polaritzada i la no polaritzada a simple vista.

Si utilitzem 3 filtres en una càmera i el filtre del centre s'alinea amb qualsevol dels altres dos filtres, la càmera no rep cap llum. Si posem el filtre del centre de forma que no estigui alineat amb cap dels altres filtres, alguna llum comença a passar. La major intensitat de llum passa a un angle de 45 graus de les altres dos lents. Les ones de la llum es propaguen en moviment ondulatori transversal la qual cosa implica que la direcció de vibració és perpendicular a la direcció de propagació. La llum natural no és polaritzada, presenta infinites direccions de vibració, encara que totes són perpendiculars a la direcció de propagació del raig.

Fig 11. Llum sense polaritzar.

Fig 12. La llum polaritzada que surt d’un filtre polaritzador vibra en un sol pla.  

La llum polaritzada presenta una única direcció de vibració, perpendicular a la seva direcció de propagació.

En fotografia, els filtres polaritzadors es col·loquen davant de l'objectiu per limitar o eliminar la llum reflectida per  les superfícies dels objectes.