Si observem el tall d'un múscul al microscopi, veurem que estan formats per l'agrupació d'uns filaments molt fins anomenats fibres musculars. Aquestes fibres són les que realment porten a terme les contraccions dels músculs que donen lloc al moviment.   Cada una d'aquestes fibres té una longitud molt curta i està en contacte amb unes altres, formant un enreixat que li dona gran consistència.
Quan el múscul rep l'ordre de contraure's, totes i cada una de les fibres ho fan lliscant a sobre de les altres, de manera que sumant el moviment de totes elles s'aconsegueix fer el moviment. Per això com més gran sigui el múscul, més força podrà fer.
Una característica molt peculiar d'aquestes fibres, és que n'hi ha de dos tipus:     1.- Fibres blanques: Són de contracció ràpida i es cansen molt fàcilment. Ens donen velocitat i força. Per tant com més fibres blanques tenim, més forts i més ràpids podem ser.     2.- Fibres vermelles: Són de contracció lenta i triguen més en cansar-se. Ens donen resistència davant dels esforços.  Un fet a tenir en compte, es que amb un entrenament adequat, podem fer que el nostre cos fabriqui més fibres vermelles i per tant augmenti la nostre resistència, mentre que per molt que entrenem, l'augment de fibres blanques que podem aconseguir, serà sempre molt petit. Per això diem que un atleta de fons es fa mentre que un velocista ha de néixer.  També s'ha de fer notar que tenim un òrgan, el cor, que hi predominen les fibres blanques, per tal de tenir molta força, però són una mica especials, ja que no es cansen, d'aquesta manera queden combinades les millors qualitats de cada tipus de fibra en aquest òrgan tant important.
Com hem explicat abans, els músculs només es poden contraure. Per recuperar la seva posició de repòs els cal l'acció d'una altra força, que la farà un altre múscul situat al costat contrari. Aquests parells de músculs reben el nom d'agonistes i antagonistes. Per exemple el bíceps flexiona el braç, és l'agonista i el seu antagonista és el tríceps, que es troba just darrera del braç per estendre'l.

Finalment, volem fer notar que hi ha segons el tipus de moviments que realitzin, els músculs es poden classificar en:

   1.- Músculs de contracció voluntària: Són tots aquells músculs que realitzen moviments que de forma conscient i voluntària, gràcies a una ordre directe del cervell. Per exemple els bessons, el quadriceps, el tríceps, etc. En aquests músculs hi ha una part important de fibres blanques, que li permeten fer el moviment amb velocitat i força.

   2.- Músculs de contracció involuntària: Són aquells que no depenen de la nostra voluntat i es contrauen quan ho han de fer sense que nosaltres ens donem ni compte. Per exemple el diafragma que ens ajuda a respirar, o les parpelles que lubrifiquen els ulls. Aquests músculs estan formats, quasi exclusivament per fibres vermells, per evitar el seu cansament.
De nou cal fer notar que els músculs que formen el cor, tot i ser de contracció involuntària, estan formats en gran part per fibres blanques especials, que li donen molta força però al mateix temps molta resistència.