VIDA I OBRA

DE

JOAN VINYOLI

Joan Vinyoli i Pladevall neix a Barcelona el dia 3 de juliol de 1914. Sembla que el cognom Vinyoli és d'origen italià (Vignoli) i que es transformà en Viñoli quan un dels avantpassats del poeta s'instal.là a Cuba. Posteriorment, i seguint les recomanacions de Carles Riba, Vinyoli adoptarà la grafia catalana a l'hora de signar els seus escrits.

El dia 2 d'abril neix la seva germana Carme i, al cap d'un mes i mig, mor el seu pare (39 anys), que era metge internista. La família Vinyoli, que es queda en una situació econòmica precària, es trasllada a viure a Sant Joan Despí, primer al poble i, més tard, en una torreta humil a tocar de la via del tren.

Retorn a Barcelona. Vinyoli comença, en règim de "classes de favor", la seva formació bàsica al "Colegio del Sagrado Corazón", és a dir, als Jesuïtes de Casp, i després passa al "Colegio de la Inmaculada" (ICI, Rosselló cantonada Balmes), que és on es feien els estudis de Comerç. Als jesuïtes coneix Francesc Gomà, Tomàs Lamarca, Martí de Riquer, Joan Teixidor, Josep M. Boix i Selva etc.

A partir d'aqueix any i fins el 1935, els Vinyoli passen els estius a Santa Coloma de Farners, en un pis facilitat per la família Fornés al carrer Beat Dalmau, 34. (El sr. Fornés, metge oculista i company d'estudis del pare de Vinyoli, serà qui introduirà el poeta a treballar a l'editorial Labor).

Guanya la Viola d'Or en els Jocs Florals celebrats a Santa Coloma, al pati de Can Geronès, el 15 d'agost de 1927.

Comença a treballar a Editorial Labor, fins a l'any de la seva jubilació, el 1979.

Publica els seus primers textos de creació-que signa Joan Viñoly-, en prosa i en vers, a la revista Iuventus, òrgan intern del col.legi dels jesuïtes. A l'estiu, Vinyoli fa un curset de català a Santa Coloma de Farners.

Freqüenta l'Ateneu Barcelonès i forma part d'una tertúlia literària amb Òscar Samsó, Josep García López, Carmina Pleyan, Francesc Gomà i Pere Ribera. Comença els estudis de batxillerat com a alumne lliure.

Descobreix fortuïtament un fragment dels Quaderns de Malte Laurids Brigge a la revista D'Ací d'Allà (publicat el 1932) i comença a estudiar l'alemany per poder llegir Rilke en l'original. Col.labora en diverses ocasions, amb obra pròpia i traduccions, a la revista Quaderns de poesia i al diari La Publicitat (gràcies a la traducció del poema de Rilke "De si una volta algú t'hagi amat", apareguda en el diari el 16-I-1935, coneix Carles Riba, que esdevindrà, juntament amb Rilke, una de les influències literàries més decisives del poeta).

Vinyoli passa la guerra a la reraguarda i fa feines a la Inspecció de Centres de Reclutament. La seva casa de la Gran Via és bombardejada i la família va a viure un temps a casa d'en J. Bofill i Ferro. Es relaciona intensament amb Carles Riba, Joan Teixidor i Marià Manent. Durant aquests anys, a més, coneix Isabel Abelló, la persona que el "converteix" a la vida interior i a la poesia. Escriu el seu primer vers líric, I must do something of my poverty, una mena de divisa personal a la qual serà sempre fidel (el vers serà inclòs posteriorment en el poema "Sordejo" del seu llibre Vent d'aram).

Publica el seu primer llibre Primer desenllaç.

Publica la traducció del llibre de J. P. Jacobsen Aquí debieran florecer las flores (trad. de Juan Viñoly. Madrid, colección "Euro", 1941).

El dia 9 d'abril de 1945 es casa amb Teresa Sastre i el matrimoni va a viure al pis de la seva mare (Gran Via, 629 bis, 4t. 2a.), fins que el 1950 es trasllada definitivament al c/ Castellnou, 46, 1r. 2a. Fins l'any 1951 aproximadament passaran els estius a Sant Fost de Capsentelles.

Neix el seu primer fill Joan (desembre).

Forma part del jurat de la primera convocatòria del Premi Rosselló-Pòrcel de poesia. Neix el seu segon fill Albert (juliol).

Publica De vida i somni. Obté el premi de poesia en el IV Certamen Literari organitzat pel "Círculo Cultural Columbense" de Santa Coloma de Farners.

Forma part d'una tertúlia literària setmanal amb Joan Petit, Eduard Valentí, Guillem Cosp i Francesc Gomà. (Posteriorment, també hi participarà Gabriel Ferrater, introduït en el grup per Petit i Valentí cap al 1955).

Publica Les hores retrobades. El llibre obté el Premi Óssa Menor. (Durant aquest any, Vinyoli fa diverses lectures públiques dels poemes del seu llibre).

Neix el seu tercer fill Raimon (novembre).

Comença els estiuejos familiars a Begur (fins el 1978), lloc que, segons el poeta, és el més "important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital".

Fa lectura del text "Carles Riba i el seu concepte de la poesia" en l'acte d'homenatge a Carles Riba celebrat en la "Casa del Libro".

El dia 6 de gener de 1955 mor la seva tia Mercè Pladevall i Maseras, a qui dedica el volum El Callat. Escriu el pròleg a aqueix volum (datat a Barcelona, el 25 d'octubre de 1955).

Escriptura de la primera versió dels poemes de Llibre d'amic i d'un projecte de poemari intitulat "Realitats", molts dels poemes del qual passaran després a diferents llibres: Realitats, El griu, Vent d'aram, Cercles, etc.

Publica el llibre El Callat i el pròleg de creació "Pel camí dels mesos" (dins Els mesos de l'any). La seva germana Carme es casa amb Hans Stosch i la parella se'n va a viure a Alemanya. Durant aquest any el poeta té una forta crisi religiosa que l'allunya definitivament de l'església catòlica.

Publica el volum Realitats.

Període de crisi personal i de silenci poètic. Problemes a l'editorial on treballa (se sent poc valorat i de fet és relegat en el càrrec), agreujats per la seva adicció a la beguda. Durant aquests anys manté una relació personal i poètica molt intensa amb Gabriel Ferrater.

Va a la Fira de Frankfurt i passa uns dies a casa de la seva germana (visita el poble i el cementiri de Bempflinguen, que apareix en el seu poema "Bempflinguen, matinada", de Tot és ara i res).

Comença la col.laboració poètica amb Montserrat Ainaud de Lasarte. Participa en el primer festival de poesia al Gran Price, on llegeix el poema "Tot és ara i res". Publica Tot és ara i res.

Té un infart a Saragossa.

Publica Encara les paraules.

Publica Ara que és tard i el volum compilatori Poesia completa 1937-1975, que recull, revisada, tota l'obra poètica publicada fins llavors, a més de poemes i traduccions inèdits.

Publica Vent d'aram. Obté el Premi de la Crítica Literària i el Premi de la Crítica Serra d'Or pel seu recull Ara que és tard. Escriu la carta-pròleg a Josep M. Fulquet (setembre), publicada com a pròleg al volum Perillosa riba d'aqueix autor (Ed. 62: 1978). Per raons ideològiques, rebutja la proposta de candidat a "Premio Nacional de Poesía en Lengua Catalana".

Publica Llibre d'amic i escriu el text "Crida als poetes catalans", publicat dins Antologia Price-Congrés. Obté el Premi de la Crítica Serra d'Or pel seu volum Vent d'aram. Inicia la seva relació epistolar amb el poeta Miquel Martí i Pol.

Publica El griu. Homenatge al poeta a l'aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona (22 de maig). Pateix una trombosi cerebral.

Publica Obra poètica 1975-1979, que inclou el volum inèdit Cercles (acabat d'escriure el 1978 i publicat com a volum solt el 1980). Escriu en molt pocs dies el llibre Cants d'Abelone. Publica "Sis poemes de Nietzsche", dins el número 2 de la revista Quaderns Crema. Comença els tràmits de la seva jubilació.

Es publica 40 poemas, amb selecció, versió i pròleg de José Agustín Goytisolo (primer recull de traduccions al castellà de la seva poesia). El 5 de novembre està programada una lectura dels seus poemes a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, però el poeta no hi pot assistir per problemes d'hipertensió (finalment, presenta l'acte F. Parcerisas i A. Susanna fa la lectura dels poemes). És internat a l'Hotel Vallvidrera per fer-hi una cura de repòs (novembre).

Publica A hores petites. El llibre obté el Premi de la Crítica Serra d'Or. Es publica Antologia poètica, amb pròleg de Feliu Formosa. Noves crisis d'hipertensió.

Escriu el pròleg al llibre Plomes catalanes d'avui, on es publica també "l'entrevista epistolar" amb Lluís Busquets i Grabulosa.

Publica Cants d'Abelone al número 20 de la revista Reduccions (número dedicat al poeta).

Publica els llibres Domini màgic i Passeig d'aniversari i el volum de traduccions Versions de Rilke. El poeta mor a Barcelona, el dia 30 de novembre.

Apareix pòstumament Noves versions de Rilke.

La revista Reduccions (núm. 31) publica el seu text-conferència "Carles Riba i el seu concepte de la poesia". L'ICE de la Universitat de Barcelona organitza un cicle de conferències al voltant de la persona i l'obra del poeta (els textos es publiquen en el volum Joan Vinyoli, Barcelona: PPU, 1986).

Es publica el volum Barcelona/Roda de Ter. Correspondència, que recull la relació epistolar (octubre 1977-juny 1983) del poeta amb Miquel Martí i Pol.