El propassat 30 de maig la revista Science publicava un article signat per Bermúdez, J.M.; Arsuaga, J.L.; Carbonell, E.; Rosas, A.; Martínez, I. i Mosquera, M. que trasvalsava força els plantejaments que lligaven i donaven ordre i coherència a totes les planes que havia elaborat fins llavors.
Fins uns moments abans de la notícia l'esquema era clar. Aparició de l'Homo sapiens arcaic a Àfrica, a partir de l'homo erectus i, rera desenes de milers d'anys d'evolució, naixement de l'Homo sapiens modern. Amb l'anunci fet a Science els protagonistes de la història canviaven una mica, ja que apareixia un nou actor, l'Homo antecessor, que deixava l'arbre evolutiu, a judici dels seus descobridors, tal com el podeu veure aquí sota.

Però passem a explicar una mica els detalls que van portar a les anteriors conclusions. La Troballa es va realitzar a la Sierra de Atapuerca on l'équip d'antropòlegs portava ja temps investigant.
La resta fòssil que va desencadenar tot l'embolic havia aparegut a mitjans de 1995, tot i que quan va ser descoberta ningú no podia imaginar l'enrenou que acabaria ocassionant, ja que va aparèixer cap per avall amb les dents, molt primitives, d'homo ergaster, com a primera part visible.
El procés d'extracció dut a terme amb eines de dentista, va ser extremadament lent, de gairebé un mes, al qual cal afegir els dos mesos de neteja al laboratori. Quan la feina va estar acabava els científics es van trobar davant d'uns fragments de crani pertanyents a un xiquet d'entre 10 i 12 anys que havia viscut feia 800.000 anys. Abans de qualsevol altre estudi la importància d'aquests fragments i dels altres 80 pertanyents a un mínim de 6 individus, ja era considerable, per tal com ens trobàvem davant dels europeus més primitius. L'anàlisi del crani però, va incrementar la importància de la descoberta ja que presentava una barreja de trets primitus i moderns força curiosa.
Les celles, la mandíbula i les dents eren prou primitius com per considerar l'exemplar un esglaó clar i ortodox entre l'erectus i el neanderthal; però la part mitjana de la cara, concretament els pòmuls i el nas, s'acostaven massa als de l'home modern i impedien classificar-lo com un erectus o un heidelbergensis. Calia crear una nova espècie.
A banda del conjunt de característiques esmentades, poca cosa sabem d'aquesta espècie que caçava als boscos peninsulars fa 800.000 anys. Només que tenia un cos musculós, una alçada considerable (al voltant de 1'80 metres) i que, molt probablement, practicava el canibalisme.

La inclusió de la descoberta dins d'una nova espècie ha provocat força polèmica. Diversos antropòlegs consideren que fer servir com a prova més important de les noves teories les restes d'un individu immadur es perillós, ja que a menor edat, més moderns són els trets físics del crani. Si observeu un simi petitet comprendreu perfectament l'objecció, ja que veureu, per exemple, un front 100% humà i gens ni mica simiesc.Si les restres trobades a la Gran dolina han estat, de forma encertada, assignades a una nova espècie és un fet que només la continuació de les excavacions podrà confirmar o negar. Tanmateix tot sembla indicar que la questió es resoldrà de forma afirmativa.

Darrera revisió feta el 26/06/97