Com es pesquen?

A Palamós existeixen bàsicament tres tipus d’embarcacions destinades a la pesca:
els bots, les teranyines i les barques d’arrossegament.

Els bots calen palangres, tresmalls... Es fan en embarcacions petites i normalment van un o dos homes. És tracta d’un tipus de pesca artesanal.

Està format per un cordill de fibra sintètica trenada o mare d’uns 200 metres de llargària. De la mare en pengen uns 40 braçolins, fils d’un o dos metres amb un ham a l’extrem. Estan separats perquè no es toquin els hams entre ells. A cada extrem de la mare hi ha lligada una corda, la sirga, que porta en un extrem un pedral o mort i en l’altre, el gall per localitzar el palangre.
Cada palangre va plegat en una cofa.
Hi ha diferents models de palangre segons el tipus de peix que es pretén agafar.
Normalment es calen descansant els hams en el fons i es lleven l’endemà.

Amb palangres de fons es pesca, entre altres, el lluç, conegut com el lluç de palangre.
El peix pescat amb palangre no és tan masegat i és més apreciat.

És format per tres malles (d’aquí el nom). Les dues exteriors són de malla ampla i es col·loquen més o menys tibants, mentre que la central, o lli, és de malla més fina i aproximadament el doble. De cap a cap de la xarxa per la part superior, hi ha una corda amb flotadors de suro o de plàstic. I per la part inferior, una altra amb ploms que permetrà que les xarxes quedin verticals un cop calat. Quan el peix entra, forma una bossa i hi queda enganxat.
A cada extrem de l’art s’hi lliga la sirga amb un pedral o mort a una banda i, a l’altre, un gall format de suros o d’un altre material que suri.
La unitat de tresmall té uns 70 metres de llargada per 2,5 metres alçada.
Es calen a popa de l’embarcació, en tirs de diverses peces (de 15 a 20) en fer-se fosc, per llevar-les de matinada. Es fa a prop de la costa.
Hi ha diferents varietats d’aquest art que tenen relació amb les espècies que es pretenen capturar.

S’hi pesquen segons la temporada, sèpies, llobarros entre d’altres espècies.

Es dediquen a la pesca de l’encerclament.
Format per diverses peces rectangulars de xarxa fina de 250 metres de llarg per 50 metres d’alçada, que porta una corda amb flotadors a la part de dalt i, una altra, a la part inferior amb un llast de ploms; en aquesta corda de ploms hi ha lligades unes anelles per dins de les quals hi passa una corda, la sàgola, que permet tancar la xarxa per sota quan la mola ha estat encerclada.
Es calen de nit. Surten a les 10 de la nit i tornen entre les sis i les vuit del matí. Es fan diverses cenyides abans de la sortida del sol.
Es necessiten dues o tres embarcacions, una gran que porta l’art i la tripulació, uns deu a vint homes, i una o dues de petites, els bots auxiliars amb potents focus de llum. Quan el patró localitza una mola de peix els bots encenen els llums per atraure-la. Quan el peix ha deixat el fons, es cala la xarxa encerclant la mola, després es tiba la sàgola i la xarxa queda tancada per sota. El peix queda agafat en una mena de bossa. Els bots surten fora del cercle i es procedeix a anar llevant el filat. Quan el peix és quasi a la superfície es va recollint amb un salabre i es fica en les caixes que duu la barca.

Es pesca peix blau, sobretot anxoves i sardines. També sorells i verats.

L’art consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part superior i ploms a la part inferior perquè l’art quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d’un sac de fons cec, el cóp. També és de xarxa. La corda superior de la boca és més curta que la inferior perquè així el peix no s’escapi per dalt.
Pesquen a una profunditat de 50 m fins a 800 m.
Es calen durant el dia. Les barques amb cinc a nou homes cadascuna, surten a les 7 del matí i tornen abans de les 6 de la tarda. Quan arriben al calador (triat pel patró) deixen anar l’art, subjectats per dos cables molt llargs i resistents que pengen de la barca i van units a les portes, dues planxes, que fan que la xarxa s’obri horitzontalment perquè el peix pugui entrar.
Van arrossegant aquesta xarxa pel fons marí, 1 parell o 3 hores, el cóp es va omplint, recollint, tot allò que ocupa la superfície bentònica; la pesca resulta poc selectiva i entren a la gola de la xarxa tota mena d’organismes.
Una vegada s’ha acabat el bol, es lleva l’art, es deixa el peix a coberta i els mariners el trien i el posen en caixes. Es desestimen una colla d'organismes sense valor comercial que es llencen per la borda, és la morralla. Solen fer dos o tres bols.

`S'agafa tot tipus de peix i altres animals: gambes , escamarlans, calamars , capellans, pops, lluces o maires, lluços, raps, bruixes, crancs de sopa...

La llotja és el local on es ven el peix en pública subhasta. Se'n fan dues diàries, una al matí per al peix de les teranyines i una altra a partir de les 4 de la tarda, quan arriben les barques d’arrossegament. En les subhastes cada comprador té un seient determinat, on hi ha un botó que prem quan el preu de la pantalla li resulta convenient.
Els compradors són peixaters, majoristes o detallistes.