Una de les festes populars d'hivern més arrelades als Països Catalans és la de sant Antoni. En ocasió de la diada del sant moltes poblacions planten fogueres de llenya tallada expressament per al foc. Els joves s'encarreguen entre Nadal i mig gener d'aplegar la fusta. Moltes fogueres es construeixen al voltant d'un arbre central, anomenat maig, el qual s'ha despullat totalment del brancatge, a excepció de la part superior. En altres llocs, s'hi afegeix un ninot que se situa dalt de la foguera.
El foc és símbol de purificació i de renovació de la vida. L'arbre que centra la foguera simbolitza l'arbre de la vida, l'eix del món, que també s'ha enlairat en moltes poblacions en la festa del primer de maig. Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l'hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot.
La foguera és el centre de la celebració.
Al seu voltant es reuneix la comunitat, es menja i es realitzen les diverses
activitats festives.