Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
Família de mamífers fissípedes de cap arrodonit, musell curt, extremitats anteriors amb cinc dits i posteriors amb quatre proveïts d'urpes retràctils, crani amb arcs zigomàtics enormes i dentadura amb tres incisives, un ullal, dues pre-molars i una molar.
Subordre de mamífers carnívors caracteritzats per llur adaptació total a la vida terrestre; tenen les potes normalment conformades per a aquest tipus de locomoció, amb 4 o 5 dits, separats i proveïts d'ungles, sovint retràctils.
Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans, amb els ullals (canines) molt desenvolupats, i els queixals (molars) amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar l'aliment.
Que pot retreure's o escurçar-se.
Dit de l'òrgan o de la part d'un òrgan capaç d'ésser tirat endarrere o endins i restar amagat.
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d'alguns animals i els serveixen de suport.
Part de les extremitats d'un quadrúpede que recolza a terra quan aquest camina, especialment quan constitueix un òrgan de prensió.
Dit de l'animal que ha sofert domesticació.
Dit de l'animal criat a casa, per oposició al salvatge.