|
masia
FUÏVES una granja molt especial olvan
|
 |
|
masia
FUÏVES una granja molt especial olvan
|
|
 |
La finca Fuïves, amb la masia Fuïves al mig, al terme
municipal d'Olvan (Berguedà), guarda un dels secrets més
emocionants relacionat amb el tema de la recuperació i conservació
d'una raça de rucs autòctona del nostre país:
es tracta del ruc català o guarà
català.
La Generalitat al 1998 li va otorgar el títol de granja zoo tècnica. La homogeneïtat dels guarans criats en aquesta granja en plena natura és mereixedora d'aquest premi. |
 Medi Ambient 1998
|
Sr. Joan Gassó i Salvan
Premi en reconeixement per la defensa i preservació del guarà català. El guarà català és una raça autòctona catalana d’ases, molt utilitzada temps passats per feines relacionades amb l’agricultura. Temps enrera hi havia hagut a Catalunya prop de 50.000 exemplars. Un cop s’han anat mecanitzat les feines agrícoles, l’espècie ha anat perdent importància i actualment hi ha nomès 120 exemplars. La meitat es troben a una explotació ramadera del municipi d’Olvan (Berguedà), on els Gassó es dediquen des de fa 30 anys a la seva protecció. Van començar amb 30 caps, i gràcies a la seva tasca i dedicació han aconseguit duplicar el nombre d’exemplars. L’explotació va cedir alguns d’aquest exemplars al Parc Natural dels Aigüamolls de l’Empordà. Per un altre banda, també es va crear una associació per protegir i garantir la supervivència d’aquest animals. El ruc autòcton català és el millor de l’espècie al món. Es caracteritza per la seva resistència ja que pot realitzar llargues travesses i estar 3 dies sense beure, i per la seva fortalesa que li permet portar càrregues de fins 100 kilos. Els adults poden fer 1,65 d’alçada i 500 kilos de pes. Tenen unes orelles característiques llargues i aixecades, i un pelatge de castany fosc menys el ventre, el musell i el voltant dels ulls, que són de color blanc. Els guarans protegeixen els boscos dels incendis ja que els netegen d’herbes i matolls. En alguna ocasió, els guarans han estat creuats amb altres espècies, aprofitant lesseves qualitats excepcionals. Per una altre banda, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha engegat actuacions per conservar i protegir aquesta espècie. (Nota del Departament de medi Ambient) |
| "Amb el seu pit
ample i elevat i unes extremitats robustes, la natura va otorgar al guarà català la virtud de la resistència" Joan Gassó |
  |
Alguns noms dels sementals:
|
Al llarg del segle XX i segons les dades aportades per l'Anuari
de Estadística Agrària, la disminució soferta
per les races de guarans va ser alarmant. L'espècie va córrer
el perill d'extinció.
El nombre d'ases a tot l'estat a començament de segle superava el mig milió. A finals dels anys seixanta el nombre havia caigut en picat. En Joan Gassó, ramader del berguedà, conscient de la situació de perill per la que travessava el ruc català, va iniciar a l'any 1975, una campanya personal de recuperació d'aquesta espècie. Va observar que els pobles que des de sempre hi havien hagut rucs, s'estaven quedant sense cap. La feina que li esperava era molta. Va iniciar una calculada i ordenada recerca de captació de tots els guarans que encara es podien trobar pels pobles del Pirineu i de Per- Pirineu. El resultat va ser positiu; 30 guarans comprats i guardats com un tresors en la seva granja de Fuïves. (Olvan). L'obra realitzada pel Joan, durant aquest 30 anys va ser colossal. Actualment té més de 120 guarans. Moltes hores de dedicació per recuperar i conservar un patrimoni genètic i cultural que va estar a punt de caure en l'oblit. Una raça de rucs molt especial: El guarà
català.
Els pollins tarden a nèixer 12 messos
i mamen de la mare durant 6 messos. Les someres joves poden començar
a criar als tres anys. Dos mesos desprès de parir ja poden tornar
a criar.
|
| inicial principal |