Referències

És un ball de competència en el qual no s'ha de posar a prova la resistència física per córrer o per altre moviment accelerat, sinó que la competència és més aviat d'enginy.

Per l'alta muntanya ponentina, per a escollir el fadrí que havia de manar el carnestoltes i que fins a cert punt venia a encarnar el geni, es valien del ball de bastons, conegut més popularment per ball de l'Hereu Riera. És remarcable la presència del vi en les mascarades.

Pels llogarrets més alterosos de l'Aran, el diumenge abans de començar les gresques del carnestoltes, al cap de colla dels fadrins, que dirigia i portava el pes de la gatzara, sortia a la plaça a ballar el ball de

Els aspirants ballaven damunt i a l'entorn d'un vas de vi, obligadament negre, dels més alts que trobaven per damunt del qual entravessaven dos bastons en forma de creu ben rústics i nuosos que fessin de ben mal sostenir-se, el fadrí havia de ballar per damunt dels quatre angles de la creu amb gran lleugeresa i enginy per tal de no fer caure els bastons, per llur primparada estabilitat, podien ben tombar-se, també per efecte del vent aixecat en ballar. Si el ball sortia bé, en acabar el fadrí es bevia el vi i restava com l'heroi de la festa. Si l'esgarrava sortia a repetir-lo un altre minyó que restava l'amo de la bulla si treia el ball.

La fadrinesa de Tuixent encara ballava l'Hereu Riera l'any 1924.

Moviments

- És balla entre els braços d'una creu formada per dos bastons. (fig. 1).

- Tota la primera part de la melodia es balla fora de la creu (fig. 2). Cada vegada que es repeteix ho podem fer amb un punt diferent (galop, ball pla o quadrilla).

- En el segon motiu melòdic  ens situem damunt mateix de la creu, i de manera alternada posant ara un peu, ara un altre, entre els quatre angles de la creu (fig. 3, 4, 5 i 6).

- En acabar la tonada i repetir  altra vagada el tema musical ens tornem a situar davant de la creu , però fora del seu damunt i al braç immediatament esquerra (fig. 7) i torna a fer com a iniciar el ball, evolucionant tot el primer motiu melòdic fora de la creu i el segon pel seu damunt, del tot igual com ha fet la primera vegada, per bé que situat de front a un altre dels braços de la creu.- El ball es fa quatre vegades igual, encarat cada una d'un dels quatre braços de la creu.

Lletra de la cançó:
 
 

Per a Sant Antoni grans balles hi ha. Per a Sant Maurici tot el poble hi va. Tra la-ra-la, tra-la-ra-la tra la-ra-la-là. N'hi van tres donzelles, són de l'Empordà, l'una diu a l'altra: -I a tu, qui el traurà? Anem donzelletes,  anem a ballar,  que l'Hereu Riera ens hi farà entrar. La primera dansa la'n treu a ballar, la segona dansa  la nova arribà.

Perdonin senyores que me n'haig d'anar, que la meva amada a la mort n'està. -Déu vos guard, Maria, Maria, com va? -Per a mi, Riera, molt malament va. Se'n gira d'esquena,  a l'església se'n va. Davant d'un Sant Cristo se'n va agenollar. -Senyor, que m'ajudi si em vol ajudar, que em torni l'amada que a la mort n'està. Al cap dels nou dies Maria es llevà, a les tres setmanes es varen casar.

( Informació extreta del Costumari Català de Joan Amades)