Música de l'Hereu RieraEl Rotlletó (Altes contrades lleidatanes)


  Referències

Encara avui dia algunes fleques de les terres lleidatanes venen uns pans amb figures humanes o d'animals.
En temps no molt llunyans, i en les cases on hi havia mainada, encara eren pastades aquestes figures, per tal de festejar la primera jornada del pa novell.
Antigament, però, es feia tot un ritus amb motiu de la primera cuita de pa del nou gra, ritus que, pràcticament, era generalitzat en totes les religions, donant un sentit a aquella santificació del pa.
Per les contrades altes lleidatanes hom havia festejat la fornada del primer pa amb ballades a la plaça on es dansava "el rotllet" o "rotlletó".



Figures de l'Hereu RieraPunts

 Aquesta dansa consta de tres punts.
               a- "Punta i taló". 
               b- Punteig senzill tot avançant ara un peu ara l'altre.
               c- Avancem, fent un saltiró amb el peu, tot aixecant l'altre; canviem de peu tot seguit, tornant a fer el mateix (contrapàs o galop).



Figures de l'Hereu RieraMoviments

- Es fan grups de quatre ballaires encarats per parelles, cada parella s'agafen les mans dretes enlaire. (gràfic 1)

- Repertim la dansa en dos parts:

    A.- Les parelles fan punteig o bé "punta i taló", canvien de lloc, en quatre compassos; sense aturar-se, es donen les esquerres i tornen, puntejant, a la posició inicial. (gràfic 2).

    B.- Es donen les dues mans i giren saltant. En el darrer compàs queden en el seu lloc però encarats a l'altre parella (gràfic 3).

     A la segona tirada repetim el moviment  A (amb la nova parella)  i en acabar el moviment B canvia: els quatre ballaires del grup es donen les mans formant una rotllana i giren saltant; tornen a quedar al seu lloc i encarats novament a la seva primera parella.

     A la tercera tirada, el moviment A  també es fa igual, però el B canvia un altre cop: les parelles queden agafades en grups de 4 ballaires i fan molinet (gràfic 4).

    Un cop arribat aquest punt es pot fer entrar un altre dansaire portant un "pomer" el qual amb punteig es situa en mig dels altres ballaires els quals s'han agrupat tots formant una rotllana també amb punteig.
    Podem acabar la dansa tots assenyalant el "pomer".

(Variacions del director del Ballet Folklòric Sarrià, Jordi Torres)




Lletra de la cançó:
  La cançó utilitzada per aquest ball, ha admès moltes variants de lletres.
 
El ballet del rotlletó,
de punteta de punteta,
el ballet del rotlletó, 
de punteta i de taló.
Si mireu el vent d'on ve,
veureu el pomer com dansa,
si mireu el vent d'on ve, 
veureu com dansa el pomer.
Nou pometes hi ha al pomer
la primera, la primera,
nou pometes hi ha al pomer
la primera se´n caigué.
Qui no vulgui ballar bé
vagi fora, vagi fora, 
qui no vulgui ballar bé
vagi fora o al carrer.
Al jardí jo entraré
i floretes i floretes,
al jardí jo entraré 
i floretes colliré.
Nou rosetes hi ha al roser
de nou una, de nou una,
nou rosetes hi ha al roser
de nou una jo en prendré.
El rotllet voldria fer
de puntetes de puntetes,
el rotllet voldria fer 
de puntetes jo no en sé.
Si vols veure ocells volar
vés pel maig a la muntanya,
si vols veure ocells volar
                vés pel maig al pomerar.
 


( Informació extreta del Costumari Català de Joan Amades i del Sac de Danses)Tornar a dalt
Principal  / Recull de danses populars  / La dansa popular a Catalunya  / Projecte