Referències

 El Xiriminimí es ballava a l'Empordà pel temps de les veremes, era tradició cantar i ballar el Xiriminimí abans de plegar de la feina, o en les estones de lleure de que disposaven el veremadors.
Diu la tradició, que el Xiriminimí podria ser una referència irònica al broc de banya de les botelles de cuir, que s'anomena "xeremina", i que es relacionaria bé, amb els moments en que es feia el ball, molt escaient, per fer-la córrer, la bota, es clar.

 Seguidament s'avança ja el P.E. per començar el punt següent, però començant amb  l'altre peu, i per tant saltironant després  amb el peu esquerra.

1- Es formen rengleres encarades de nois i noies per parelles que s'entrecreuen per tres vegades (gràfic 1).
           A la quarta vegada, en el moment en què es troben ("ni tenir"), resten formant una sola filera.

2- La filera formada avança fins a dir "Roma" la primera vegada; fa 1/2 volta i avança en sentit contrari fins a dir "vi"; torna a girar i avança fins a dir "Roma" per segona vegada i durant la darrera frase ("no es podia ni tenir") es col·loquen tal com marca el gràfic 2.

3- Amb aquesta tercera tirada i seguint la cançó, com abans, els dos balladors s'agafen de mans i els altres estan situats tal com marca el gràfic 3.
Ara s'entrecreuen girant cada un en el sentit que té en la creu i canviant a cada verset de la cançó.
Els balladors 6 i 7 s'agafen de mans per fer de centre del "Molinet". 
Els balladors 1, 2, 3, i 10,11 i 12 en el mateix temps de la tirada segona ("No es podia ni tenir") es desplacen al lloc assenyalat, donant una volta sobre si mateixos, per cada de cara cap allà d'on venien.
Els 4,5,8 i 9 resten al lloc, formant els altres braços del "Molinet".
Fàcilment es trenca l'harmonia amb aquest anar i venir de l'estrella, i la dansa continua mentre els dansaires puguin mantenir el seu lloc.