Freud bàsic. Una primera lectura

1. Sentit de l'obra freudiana

L'obra de Freud constitueix una de les més conegudes aportacions sobre la natura humana. Originàriament, cercava un mètode per a guarir trastorns psíquics com ara les neurosis, però la anàlisi de les causes d'aquests el conduí a l'elaboració d'una teoria general sobre la vida psíquica, la societat i la cultura. Així, la psicoanàlisi és una investigació científica sobre les malalties o trastorns mentals, i en segon lloc, una investigació filosòfica sobre l'home i la cultura.

Com altres pensadors, Freud percep una profunda analogia o semblança entre el que és individual i el que és social, entre els trastorns psíquics i els trastorns socioculturals. Els grans impulsos que mouen els individus són les grans forces que imperen en les societats: Eros (principi de vida) i Thanatos (principi de mort) regeixen tant les accions personals com els comportaments col·lectius; igualment, el complex d'Èdip que viuen els infants té el seu correlat social en el tabú de l'incest. De la mateixa manera que l'individu reprimeix la seva sexualitat, la cultura imposa sacrificis i renúncies que generen malestar.

Freud comparteix amb Marx i Nietzsche l'actitud filosòfica de sospita i denúncia. Els tres són filòsofs de la sospita i del desemmascarament: posen de manifest els condicionaments ocults que determinen múltiples comportaments. Freud sospita que les més nobles idees i els més bons sentiments vénen originats per forces inconscients i d'ordre libidinós. Freud, igual que Marx i Nietzsche, vol arrencar la màscara. Quina màscara? La màscara de la consciència. Per sota de la consciència es troba el vertader condicionat d'aquesta: l'inconscient. Freud sospita que l'home no és tan racional com clàssicament s'ha pensat; ben altrament, pensa que impulsos irracionals determinen la nostra racionalitat, determinen el que pensem, el que somnien, el que fem.

2. Dimensió individual

L'inconscient no és observable, però es manifesta en determinats comportament: es manifesta en els somnis, en els actes fallits o errors de la nostra vida quotidiana, en els trastorns mentals, especialment els neuròtics. Els somnis, diu, són el camí reial vers l'inconscient. L'inconscient és el nivell més profund de la ment; menys profund és el preconscient; el més perifèric i on temporalment es posen informacions i experiències és el conscient. Les vivències desagradables i traumes són desplaçats i sepultats, mitjançant la repressió i altres mecanismes de defensa, a l'inconscient.

Freud reféu la seva teoria de les pulsions. La versió més reconeguda estableix una visió dualista de la motivació humana en la qual la libido, vista com a pulsió de vida o Eros, està interconnectada a una pulsió de sentit contrari, pulsió de mort, Thanatos o impuls destructiu. Eros i Thanatos són les dues forces que determinen l'evolució de la vida personal i l'evolució de la vida de les societats. Igualment, evolucionà passant d'una concepció estàtica de la ment a una concepció dinàmica on parla de tres agents o actors en la nostra personalitat: l'allò o id, l'agent més primitiu i pulsional de la personalitat; el jo o ego, reflexiu i analític, i el superjò o super-ego, la pròpia consciència moral.

La personalitat humana és una configuració que es va fent passant per unes etapes que cal superar satisfactòriament. En l'etapa fàl·lica, que es viu al voltant dels cinc anys, es desenvolupa el complex d'Èdip situació que es caracteritza per un sentiment ambivalent d'amor i d'odi envers el pare en cas del nen i envers la mare en cas de la nena. Només qui el supera esdevindrà una persona sana i madura.

3. Dimensió social

Partint de les dades etnològiques del seu moment, Freud constata una traducció sociocultural del complex d'Èdip: el tabú de l'incest. Amb ell neixen les organitzacions socials, les normes morals i la mateixa religió. Una religió que és desig il·lusori del pare. En la infantesa, el pare ens protegeix i satisfà les nostres necessitats; l'adult, indefens i desemparat, recrea la figura d'un pare protector.

La cultura, de la mateixa manera que l'individu, reprimeix la sexualitat personal; ha imposat molts sacrificis a l'home, és per això que hi ha un malestar en la cultura. La cultura porta s substituir la satisfacció immediata dels impulsos per una satisfacció retardada; porta a substituir la llibertat i l'absència de repressió per seguretat. El progrés implica un preu molt alt: la nostra felicitat