|
|
|
4. Denúncia: l'alienació humana 1. Fer el món més humà La teoria i la pràctica de Marx sorgeix, bàsicament, d'un impuls ètic, d'una crítica moral a l'estat de coses del seu moment històric; però no vol ésser un moralista sinó un científic. El seu anhel no és comprendre o interpretar el món, el seu anhel és transformar-lo. Transformar el món vol dir fer-lo més humà, vol dir crear un món en el qual l'home pugui arribar a ser ell mateix un cop superades les alienacions que el mutilen; per tot això el seu pensament és un humanisme. Són moltes les alienacions en què es troba l'home de carn i ossos dels seu temps, però totes elles són alienacions secundàries i recolzades en una alienació bàsica: l'alienació econòmica. Així, l'impuls ètic el condueix a la denúncia de l'economia. Però, què vol dir 'alienació'? El concepte d'alienació fou utilitzat per primera vegada per Hegel per a referir-se a la negació o alteració (esdevenir altre) d'una realitat inicial: la idea esdevenia cosa. En Feuerbach, l'alienació consistia en la deshumanització o negació de l'ésser humà tot creant un ésser sobrehumà, Déu. En Marx, apropant-se a la situació de l'obrer concret, l'alienació és la situació d'explotació constant, en el treball, de l'home per part de l'home. 2. L'alienació econòmica L'alienació econòmica consisteix en el fet que els humans, en la realització del seu treball, es deshumanitzen, es desposseeixen de si mateix, es transformen en cosa. En la societat capitalista, el treballador sofreix una doble alienació. Allò que crea no només no li pertany sinó que, al convertir-se en capital, esdevé instrument d'explotació; l'obrer fabrica el mitjà de la seva explotació. Per altra banda, l'acte mateix de treballar, amb les seves condicions infrahumanes, és un acte alienant, no desenvolupa les seves capacitats intel·lectuals i espirituals sinó que esdevé una peça més, ben substituïble, de l'engranatge productiu.
L'alienació econòmica genera formes derivades d'alienació, formes que es superaran quan es superi la forma fonamental, l'econòmica. Una d'aquestes formes derivades és l'alienació religiosa, àmbit en el qual Marx continua la crítica de Feuerbach. Marx considera que les religions han estat un mitjà per a mantenir oprimides i resignades les classes més desfavorides. La promesa d'un més enllà millor esmorteeix les ànsies de transformació social, fent acceptables situacions inacceptables. Per tot això, la religió és «l'opi del poble»: un narcòtic que produeix felicitat il·lusòria. Però és un opi imprescindible per a una humanitat que sofreix, que cerca consol. La religió és, també, el «sospir de la criatura oprimida, l'esperit d'un món sense cor, l'ànima d'una situació sense ànima», una rebel·lió contra les relacions socials inhumanes, «una protesta contra la misèria real». Més que una crítica a la religió, cal una denúncia de les condicions econòmiques que fan necessària una alienació religiosa. 3. En la plusvàlua es concreta l'alienació econòmica En el sistema de producció pre-capitalista o d'intercanvi, explica Marx en El capital, el productor ven les seves mercaderies i obté diner amb el qual compra el que necessita. S'expressa amb la fórmula: M - D - M. En el sistema de producció capitalista el model s'altera. Amb un determinat diner es produeix una mercaderia que permet obtenir una quantitat de diner superior a la inicial. Aquest model s'expressa amb la fórmula: D - M - D', considerant que D'>D. En la diferència entre D' i D és concretaria la plusvàlua comercial. D'on prové aquest increment de diner, aquest benefici? Segons Marx és la quantitat de riquesa creada per l'obrer i que no li es retornada en forma de salari. L'obrer produeix molt més que allò que li pagen; ell ha estat transformat en una mercaderia i, com totes les mercaderies, si l'oferta és més gran que la demanda, el valor de la mercaderia baixa.
|
